Entrevistes

La Tour de Carol: «M’he tatuat ‘Love’ al braç, perquè la vida sense l’amor no té cap sentit»

Parlem amb el grup barceloní sobre el seu tercer disc 'XTU<3'

| 01/12/2023 a les 17:30h

La tour de carol
La tour de carol | Arxiu Vankiki Records
El conjunt barceloní La Tour de Carol avança el tercer disc amb XTU<3 (Vankiki Records, 2023), quatre cançons que demostren l’evolució cap a sonoritats més urbanes. I, tot plegat, sense perdre la seva essència característica que els permet seguir lluint un look ben fresc i, a més, uns bigotis d’allò més elegants. Parlem amb ells sobre la seva música i el nou disc.



El nou EP, titulat 'XTU<3', arriba carregat d’energia i optimisme. Es tracta d’un regal per als vostres seguidors?
GUILLE MARTIN (VEU): Sí, es podria llegir d’aquesta manera. De fet, volem presentar les novetats com una sèrie antiga. No volem fer espòilers, però podem avançar que els títols del segon EP i de l’àlbum complet tindran la mateixa idea en comú. Cada llançament serà com una continuïtat, i hi haurà lletres que parlen sobretot de les relacions humanes, i més concretament de les relacions amoroses.

Quin és el relat de les primeres quatre cançons?
G.M: Les descrivim com el punt de partida de l’univers que hem creat a través del nou repertori. Tant en aquest EP com al següent hem volgut experimentar i buscar maneres diferents de compondre, de gravar i d’escriure els temes. Per exemple, si ens fixem en “Cremant carretera” o “Bigoti”, es nota que hem jugat amb noves sonoritats més urbanes i llatines.

El primer tall és “Cremant carretera”. La vida s’ha de viure de pressa, tot i anar parant, de tant en tant, per descansar?
G.M:
Al disc s’hi poden trobar les dues cares d’una mateixa moneda. Arrenca amb “Cremant carretera”, en què ens mostrem més viscerals i emotius, admirats per la velocitat de viure de pressa. Però, d’altra banda, tanquem l’EP amb “A todo tren”, una cançó molt rockera que explica la part negativa de córrer constantment. Hem de saber parar per gaudir del que ens envolta, però alhora també cal apreciar la part positiva de circular per la vida a altes revolucions. Aquesta idea ens ha permès fer un disc cíclic i rodó.
PAU VELASCO (GUITARRA): Les contradiccions segurament ens fan més humans, tot i que “Cremant carretera” també la vam escriure inspirant-nos en com actualment estem vivint el dia a dia. Ara mateix res no s’atura i no acostumem a tenir gaire temps per pensar les coses dues vegades.


Preveieu el 2024 com un any per cremar la carretera, anant de concert en concert?
P.V: La Tour de Carol és un grup nascut per pujar als escenaris. Els concerts són la millor part de nosaltres, on més brillem. De moment tenim l’agenda oberta i estem començant a lligar la temporada, però el nostre principal objectiu és poder traslladar la música que fem en directe i davant del públic.
G.M: Després dels dos primers discos, estem planejant un 2024 ple de novetats per sorprendre el públic. I alhora estem explorant nous territoris i preparant posades a escena que no s’espera ningú!
ALBERT TARRÉS (BAIX): Hem deixat enrere els complexos i hem aconseguit trobar un nínxol dins el panorama musical català en el qual creiem que podem aportar molt.

El segon tema de l’EP és “Perreo”. Canteu que ‘un perreo dels que toquen ben avall’ és una de les coses que faríeu per la persona que tant estimeu. Què més faríeu per amor?
ÀLEX BRULL (BATERIA): Jo, per amor, em menjaria una oliva... [Riu] No les puc ni veure, les odio, no m’agraden gens. Però, és clar, si es tractés d’amor, faria l’esforç...
G.M: Després de la insuperable resposta de l’Àlex... només puc afegir que m’acabo de tatuar la paraula ‘Love’ al braç. Donant voltes a aquest concepte, he arribat a la conclusió que la vida sense l’amor no té cap mena de sentit!


L’amor i el desamor són dues temàtiques recurrents en les vostres composicions. Us considereu uns romàntics?
A.T:
Si no fóssim romàntics no seríem aquí!
G.M: Abans preguntaves què faríem per amor... Doncs nosaltres escriure cançons! Quina mostra d’amor hi ha més maca que compondre música des de l’estima i des de la passió? Avui en dia tenir un grup de música ja és prou romàntic en si mateix.

Un altre dels senzills és “Bigoti”, un cant per aprendre a acceptar-se, que mostra que la vida és un canvi de cicle constant. En quina etapa us trobeu com a persones?
A.B: Crec que som en una etapa en què tenim el bigoti llarg. Ja ha crescut força, però ara cal passar-hi la màquina per acabar-lo de perfilar i que quedi ben net i polit.
G.M: El nou look que hem adoptat ens comença a afavorir i ens hi sentim molt còmodes. Explorar diverses opcions ens ha anat molt bé per definir la nostra imatge.

Amb 'XTU<3' heu trobat la sonoritat i l’estil que més us defineixen?
G.M: És molt complicat de respondre, perquè les persones som molt canviants, i avui podem estar molt contents amb les quatre noves cançons que hem fet i demà tenir-ne una altra percepció.
P.V: Tot i això, les nostres cançons sempre tenen el segell propi de La Tour de Carol. Hem trobat un estil particular, que permet distingir quan és una cançó nostra. I això també ha estat gràcies a la feina del nostre productor, Noel Campillo.
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, La Tour de Carol, entrevistes

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.