Fa uns dies, el cantautor Cesc Freixas va emetre un comunicat en què anunciava que està treballant en un nou àlbum, que el presentarà en directe i que després d'això plegarà durant un temps. De moment no vol anticipar res del nou projecte, però ens ha explicat algunes de les causes de la seva decisió de fer una aturada en el camí.
 

És veritat que plegues?
Durant un temps, sí. El que passa és que no he volgut fer el que fan molts grups de dir que ho deixen definitivament, ni dir que és una aturada indefinida. He preferit deixar-ho tot molt a l'aire, perquè al final és molt segur que tornaré: per això ho he plantejat com una aturada. La meva idea és fer com un parèntesi, sortir d'aquesta espiral de la mateixa indústria que et sotmet: no només a l'activitat pròpia del músic, de l'escenari i de fer concerts, sinó a la pressió d’haver de treure un disc cada any i mig o dos anys. El que vull és estar, com a mínim, un cicle d'aquests sense trepitjar els escenaris.

Ho has anunciat amb molt de temps. Per què?
Sí, ho he anunciat amb molt de temps, primer perquè són 20 anys i jo necessito fer una mena de dol previ d'aquesta petita mort en què caurà el meu projecte musical durant uns anys. I també ho he anunciat amb temps perquè necessito preparar-me psicològicament i necessito preparar-me i estructurar-me econòmicament perquè durant aquest any i mig he de trobar una altra sortida laboral. Als músics, allò que ens dona de menjar i ens omple la nevera són els concerts, i necessito temps per acabar de redefinir com substituiré l'entrada de diners que ja no vindran dels directes.


Fa unes setmanes vam saber que dirigiries L’Aixeta. Aquesta és una de les sortides?
No. Ja m'agradaria! No ho és, perquè tota la meva tasca a L’Aixeta és de militància cultural i de compromís, amb la idea de compartir amb tots els creadors el meu coneixement i tot el que jo he après amb el micromecenatge. L’Aixeta és una associació sense ànim de lucre i això implica que tota la gent que hi ha involucrada fa les seves tasques d'una forma desinteressada. M'agradaria molt poder plantejar en un futur que tota la gent que hi ha darrere de L’Aixeta pogués tenir una entrada de diners, però el seu plantejament, està molt més enfocat cap a la militància, cap a l'activisme, i no tant cap a treballar a canvi d’un rendiment econòmic. Tot i que, evidentment, treballem perquè en algun moment L’Aixeta pugui pagar també tota la gent que hi està fent feina.