El cantant de Vilassar de Mar Pol Pla va debutar musicalment el juny de l’any passat amb el tema "Clavell blau". “Més a prop” i “Gotes” són els altres dos senzills que van precedir l’estrena del primer EP del vilassarenc, Clavell blau (La Cúpula Music, 2023). Avui parlem amb el cantant sobre aquest disc i estrenem en exclusiva el videoclip d’un dels seus temes: “Avui”. 



Estrenem el clip d'"Avui", el tercer tema de 'Clavell blau'. Quin missatge volies transmetre amb aquesta cançó? 
“Avui” és una cançó que vaig escriure fa bastants anys, potser és la primera que vaig fer d'aquest EP. És una cançó que parla d'un amor que és com un anhel, com un desig de retrobament amb algú que ja fa temps que ha marxat.


El videoclip l’ha gravat a Irehom, a la Vall d’Artigues, un lloc on vas des de petit. Buscaves plasmar a través dels seus paisatges el missatge de la cançó?
Amb en Joan Sánchez, qui ha dirigit els dos primers videoclips del disc, teníem aquesta intenció. Volíem fer veure a través del videoclip la recerca de la inspiració i d’allò que jo més anhelo.

Per què vas decidir-te per fer-li un videoclip a aquest tema? 
Crec que és de les que ha funcionat millor, tant en el directe, com en l'EP. Però en el fons, potser és per l'estima que li tinc, perquè és una cançó que m'agrada molt i que fa molts anys que m'acompanya

Fa poc que vas començar en el món de la música. Com va sorgir el projecte?
Fa anys que m’hi dedico, però no de forma tan professional com ho estic fent ara. La música sempre m'ha acompanyat i escriure cançons és una cosa que també m'agrada molt fer. És un element que m’ajuda molt en el meu dia a dia, i al final és el que em fa vibrar com a persona i em connecta amb mi mateix. 

Com decideixes passar a un pla més professional?
Va ser durant el confinament. En aquell moment formava part d’un projecte que es deia Simbiosi, però algunes de les meves cançons no tenien cabuda dins el grup, i les tenia guardades en un calaix. Tot i això, tenia moltes ganes d’ensenyar aquests temes a la gent , per això vaig decidir creure una mica més en mi i en la meva música i vaig començar amb el meu propi projecte. 


El primer que publiques en solitari és 'Clavell blau'. Com el vas crear?
Quan vaig decidir emprendre aquest viatge en solitari em vaig reunir amb en Natxo Terrés, el meu tiet, per revisar les cançons que jo tenia guardades i fer-ne una tria. N’hi ha moltes que han quedat fora, però les que hem inclòs són aquelles que parteixen de la guitarra acústica i que conviden al recolliment i a la introspecció. 

‘Clavell blau’ està ple de cançons d’amor, però no només d’amor romàntic.
Hi ha cançons que parlen de l’amor propi, d’estimar-se a un mateix, o d’altres que parlen sobre estimar a un familiar. Hi ha moltes classes d’amor diferents, no només l’amor romàntic. He anat indagant sobre aquests vessants de l’amor per crear el disc, però no ha sigut voluntari que cadascuna parli d’un amor diferent, ha sorgit de manera natural.

Què simbolitza per a tu aquest disc? 
És una carta de presentació. Pot ser que en els pròxims treballs que vagi fent vagi canviant pel que fa a l'estil o proposta, però és el meu punt d’arrencada, el meu inici, i estic molt il·lusionat que sigui així. 


“Gotes” és el tema més diferent del disc, amb una base que recorda més al reggae.
“Gotes” és una cançó que tocava molt amb el meu anterior grup i l’he volgut recuperar per aquest disc. Sí que és veritat que, estèticament parlant, és una mica diferent de les altres sis cançons que hi ha a l'EP, però crec que és una cançó que hi havia de ser en aquesta carta de presentació. És un tema que m'acompanya des de fa molts anys, amb un estil que m’agrada molt.

Tanques el disc amb “La llavor”, el tema més delicat de l’EP. Què hi ha darrere aquest final?
“La llavor” és una cançó que em va sortir en un moment en què em sentia molt vulnerable. És com un mantra, una cançó que ens convida a anar cap dins nostre i estimar-nos. I al final sí que, d'alguna manera, era l’ideal per tancar aquest EP i entrar de ple en un estat d’introspecció.

Com deies, has treballat amb en Natxo Tarrés al disc, un dels membres de Gossos, i també el teu tiet. Com va ser per tu aquesta experiència?
Jo els escolto des de ben petit, perquè m'ha tocat per família, però també perquè m’agraden molt i sempre m’han acompanyat. Com a grup han influït molt en el meu estil creatiu, i treballar amb ells ha sigut un regal. Ha estat un aprenentatge molt gran, perquè saben el que fan i són bons. Tot i que el Natxo és el meu tiet, mai ens havíem posat a treballar junts en un disc, només havíem compartit algunes idees i maneres de fer.

Utilitzes sons de la natura en la base dels temes, com gotes d’aigua o els sons que es poden sentir a la muntanya o al mar. Per què decideixes incloure’ls? 
És un efecte amb el qual vam voler jugar amb el Natxo a totes les cançons per donar-los una mica de coherència. Ajuda a fer que tots els temes del disc vagin junts, més enllà de què puguin tenir un estil semblant. Al final, són cançons que parteixen molt dels tons orgànics, no tenen efectes a les veus en excés, i aquest detall li donava un punt de sentit a tot plegat.