Avui es publica a les xarxes el disc Viu i directe (Bureo Músiques), de Tomàs de los Santos. Es tracta de l’enregistrament del concert que el cantautor valencià va fer al Teatre Micalet (València) el 10 de març del 2023. El disc en disc físic estarà disponible aquest mes de març.



Aquest és un disc que no tenies planificat.
Sí, és un disc imprevist. Amb Jesús Barranco havíem parlat de gravar el concert, però era per escoltar-ne les cançons nosaltres. Però el tècnic de so, en comptes de fer una gravació normal, va fer una gravació per pistes. I quan el Jesús va sentir el màster, es va adonar que valia la pena. Hi havia algunes cançons que era la primera vegada que tocàvem en públic. Per exemple, “Sis posicions amoroses”, que és sobre un poema d’Ivan Brull, només l'havíem tocat tres o quatre vegades als assajos. És una de les dues inèdites que han entrat al disc. L’altre és un poema de Marc Granell, “Només paraules”.

I vau decidir aprofitar-ho per fer-ne un disc.
Sí. M’ho va fer escoltar i em vaig adonar que tenia un disc. La veritat és que em feia il·lusió tenir un disc en directe perquè no en tinc cap. És important perquè no parega que només treballo en estudis. És una forma d’ensenyar que el que fem en un estudi, també ho fem en directe. 

Cal dir que el que vau gravar era un concert antològic.
Sí. Volíem fer La rosa als llavis, però al final vaig canviar d’idea. Jo vaig començar a tocar molt major, però ja fa 10 anys, i vaig pensar que podíem fer un concert amb cançons de tots els discos, alguna de nova, i alguna versió, que és un poc el que fem als concerts en directe. De versions, he posat el “Va com va” de l’Ovidi Montllor i el poema de Sagarra “Cançó de suburbi”, musicat pel Toti Soler i que l’Ovidi també havia cantat. I vaig convidar-hi a cantar Ona Nua, Martí Tarrasó i Claudi Penalba de Tenda, i gent que ha tocat amb mi, com la flautista Mireia Soriano o la meva germana Graciela. A banda dels habituals: Jesús Barranco, Isabella Làuzara i Bea Albert i de l’actriu Elsa Tronchoni, amb qui ja vaig treballar al disc anterior.


Aquella nit ja vas notar que era un concert especial o te n’has adonat escoltant-lo a posteriori?
La veritat és que sí que ho vaig notar. El Micalet estava ple i hi havia un rotllo superxulo, una energia molt guapa a l'escenari. M’agrada molt tocar amb la banda perquè ho passem molt bé. Jo soc cantautor i puc cantar a soles, però m'agrada més que hi siguem tots… Encara que això no passa tantes vegades com voldria.

Per aquest any estàs preparant més coses, una d'elles és un altre disc. Les dues cançons inèdites en són un avançament?
"Només paraules", sí; l'altra, no. El disc nou ara el tinc parat, evidentment, però vull treure’l enguany. Serà un àlbum de cançons noves, totes amb lletra i música meva, tret de tres poemes: el de Marc Granell, un de Maria Mercè Marçal i un d’Enric Casasses. L’estic gravant a Barcelona amb el Pau Romero.
I per si no fos prou, encara tens un altre projecte entre mans.
Sí, es dirà Víctor i Vicent. En realitat és una dramatització que està fent Elsa Tronchoni sobre la tercera part de l’Oratori del nostre temps, que és l’única obra de teatre de Vicent Andrés Estellés i que està dedicada a Víctor Jara. Estic adaptant deu cançons seves al català i hem muntat un grup amb sonoritat andina. Em fa molta il·lusió perquè jo soc mig argentí.

Tot això sense oblidar que enguany també és el centenari de Salvat-Papasseit…
Sí. El 2020 vaig publicar La rosa als llavis (Bureo Músiques), tot amb poemes del seu llibre homònim i ara, amb motiu d'este aniversari, m’estan sortint molts bolos al Principat. Ja n’he lligat més de deu i estic molt content.