Sexenni i The Tyets són, sens dubte, dos dels grups del moment. Ara han col·laborat en un nou tema conjunt: “Grup de pop”, que es podrà escoltar en directe a la gala dels Premis Enderrock del 14 de març a Girona. Estrenem en primícia el videoclip del tema —realitzat per Alba Muñoz—, i en parlem amb el membre de la banda lleidatana, i Premi Joan Trayter 2024 al millor productor, Pep Saula.

 
“Amb 15 anys vam fer una banda, però mai no ens va funcionar (…) i ara tinc un grup de pop que li agrada als teus pares”. És una cançó d’'egotrip', o la canteu des de la ironia?
No creiem que sigui tant un egotrip com una autoparòdia del que la gent es pot pensar que som. La lletra la vam començar per la tornada, intentant jugar a descriure el perfil de ‘músic frustrat que decideix vendre’s’. Una mica en l’estil d’altres cançons nostres (com “Sarrià Boy” o “Filla del dimoni”), que juguen amb la burla a partir d’un personatge caricaturesc.
 
Creieu que hi ha, o heu percebut, cert estigma cap a la música pop?
La gent percep el pop com una música amb menys valor artístic, però és una cosa que a nosaltres ens l’ha suat bastant: fem la música que gaudim i que ens ve de gust fer. També hi ha una certa reivindicació de la urbana, que ara mateix és el gènere dominant del mainstream català i que no deixa de ser una nova manifestació de la música pop. Tot el pop amb autotune i algun so mínimament modern es qualifica de ‘música urbana’, així que ens ha fet gràcia jugar aquestes cartes: portem aquesta modernitat al pop més pur i enganxós possible, i de pas ho fem amb el grup cabdal de la música urbana a Catalunya.
 
L’estigma del pop sovint va lligat a cert purisme. És en aquest sentit que feu referència a l’etapa de Antón Álvarez com a Crema, abans de ser C.Tangana? O és perquè realment sou més fans d’aquells inicis?
No, jo crec que som més del ‘Pucho pop’! La referència va ser idea d’en Xavi Coca, i ens en vam estar rient una bona estona... S’ha convertit en un mem quasi recurrent la frase “molabas más cuando eras Crema” per referir-se a l’etapa més underground de C.Tangana.
 
I com ha nascut aquesta col·laboració amb The Tyets?
Com a grup mai ens havíem prestat massa —ni havíem tingut massa sort— amb les col·laboracions, però amb Tyets n’havíem parlat ja fa dos anys. Quan vam tenir poc més que la tornada d’aquest tema, vam pensar que seria molt divertit fer una cançó d’aquesta temàtica amb ells, així que els la vam enviar i s’hi van apuntar rapidíssimament. De fet, tot el procés ha sigut molt ràpid: la vam començar a mitjans de gener i els la vam enviar al moment; l’1 de febrer la vàrem gravar, i el videoclip el vam rodar fa deu dies... Ha sigut molt divertit i alhora facilíssim a nivell logístic.