El Pony Pisador fa anys que ha sabut construir una proposta que fa de frontissa entre dos mons aparentment separats: el nínxol de les músiques tradicionals i el panorama català més mainstream. Al llarg dels ja set treballs d'estudi que acumulen a les espatlles, el quintet barceloní ha compost tant en anglès com en català. Sovint, però, el seu cançoner català ha quedat reduït per part del públic a la popular "Tot és part de ser un pirata" i els mems musicals de Jaja Salu2 (Guspira Records, 2021). Per això, el quintet barceloní va publicar a principis del mes passat Ocells (Guspira, 2024), que manté els inconfusibles tocs d'humor absurd, però pren un caràcter més seriós que alguns dels seus treballs anteriors.

Ahir al vespre, la banda va presentar aquest nou disc per primera vegada al Paral·lel 62 de Barcelona dins del Curtcircuit i va deixar clar dos grans fets. Per una banda, el directe ha agafat un aire més seriós, i els acudits i balls estrafolaris del grup sobresurten de forma menys abundant. Alhora, els instruments també han tornat a guanyar més presència en el nou espectacle després d'uns darrers anys en què les veus i les polifonies s'havien fet més prominents.
 
El concert va arrencar amb la cançó que obre Ocells, "El guisote del tío Benito", que ja va camí de convertir-se en la gran substituta de "Dolores" -el tema instrumental que obria Matricular una galera (Coopula, 2019)-. La va seguir un altre tema d'aquell ja llunyà segon disc, "Lime Scurvy", i tot seguit, El Pony Pisador va deixar caure dos dels temes més esperats de la nit: "Gran manual per a identificar ocells", que va comptar amb el suport de les ballarines que acompanyaven al quintet al videoclip, i l'arxiconeguda "La noble vila de Su".

El concert va continuar a ritme de la sardana poc ortodoxa d'"Els animals més bells", amb el guitarrista Ramon Anglada xiulant i imitant el so del flabiol, i la pirata "L'ala negra", en què el grup va començar a fer gala dels seus dots com a multiinstrumentistes tocant instruments de percussió com el pandero o les panderetes. La mediterrània "Abecedari" també va deixar nous instruments a l'escenari com el clarinet (del flautista Martí Selga) o el duduk armeni (del banjista Guillem Codern) i, a més, va comptar amb la primera col·laboració de la nit: el cantador Jonatan Penalba, qui també posa veu al tema en el disc.
 
Menció especial mereix l'emocionant "L'espantaocells", que segons el mateix grup uneix les cançons folk d'Esquirols i les balades èpiques del grup de power mètal alemany Blind Guardian. Precisament, el guitarrista Ramon Anglada va reconèixer al final de la cançó que se sentia emocionat amb la rebuda de la cançó per part del públic fent el símil amb els icònics cors que el públic sempre brinda en els directes de Blind Guardian amb la seva balada per antonomàsia: "The Bard's Song - In The Forest".

La nit va continuar amb més temes com "Strelitzia", amb Tarta Relena, i "La guerra de l'emú" i "Rafa 'El Garrafa', el gafarró del Garraf, agafa garrofó per guanyar-se les garrofes", que van deixar les habituals ballarugues marca de la casa. Com a petició indispensable del seu tècnic de so Ferran, Guillem Codern va mantenir al repertori "Daglarym" i els seus hipnòtics i majestuosos cants difònics tuvans.
 
Amb el concert entrant a la recta final, el grup va aprofitar per a fer una repesca selectiva del seu repertori més antic. Primer va sonar "L'avi Simitarra" -de Matricular una galera- i tot seguit van recuperar "Faraó Tutankamon", la versió inspirada en l'antic Egipte de "Celebration" de Kool & The Gang -inclosa al disc Els experts (autoeditat, 2022), que recollia les cançons que el grup cantava al programa radiofònic del mateix nom d'iCat-. Finalment, de Jaja Salu2, van entrar en el setlist dos clàssics com "Garotes a Premià de Mar" i "El llom del diplodocus", i del debut Yarr's i trons (autoeditat, 2016) va reaparèixer "Johnny Comes Down to Hilo". Per acabar, com no podia ser d'una altra manera, la inconfusible "Tot és part de ser un pirata" va posar el punt final al concert.

El Pony Pisador va reafirmar la seva ja consolidada aposta per la música tradicional, i, a més, va demostrar que els jocs vocals i polifònics iniciats amb el treball It's never Too Late for Sea Shanties (Guspira, 2021) han perdut pistonada en favor de les melodies instrumentals directes i veloces que havien caracteritzat els seus primers directes.
 

EL CANT VALENCIÀ DE JONATAN PENALBA VA OBRIR LA NIT

Com a teloner de la nit, el cantador d'Alcúdia Jonatan Penalba va obrir la vetllada amb un concert d'una mica menys d'una hora en què va tenir temps per abastar repertoris de tota mena amb gran encert. En un format a trio amb guitarra i acordió o mandolina -segons la cançó, Penalba va repassar grans tonades tradicionals valencianes com "L'u d'Aielo" o "Les Tomasines"; musicacions de Vicent Andrés Estellés -de qui enguany se'n commemora el centenari- com "M'aclame a tu" i "la cançó de la rosa de paper", i grans himnes populars contemporanis com "Al país de l'olivera" (d'Obrint Pas), "El dia que tot rebente" (de La Gossa Sorda) o "Que tinguem sort" (de Lluís Llach).