La cantant Carla Jou va començar el seu projecte musical Jost Jou l’estiu del 2023 amb la cançó “Un altre petó”. Ara, la gironina publica el seu primer disc de la mà del productor Johnny Migliorelli, MFQM (autoeditat, 2024), un treball que explora la part més personal de la cantant. L'àlbum veurà la llum demà, però, abans, Jost Jou ens regala en primícia el tema que dona nom al disc, “Més forta que mai”. 


Avui estrenem “Més forta que mai”, una cançó que vas escriure amb només 19 anys. Quina història hi ha darrere?
Aquesta cançó parla del moment en què va morir el meu pare, quan jo tenia 17 anys. En aquell moment em vaig trobar que jo estava malament emocionalment pel que havia passat, però tenia una xarxa d’amics i família que em va ajudar a tirar endavant. Dos anys després que passés tot això, vaig mirar enrere i vaig escriure aquesta cançó. Sempre he mirat les coses des del costat positiu, tot i que sigui el més dolent que em pugui passar. Per això, vaig decidir fer la cançó des d’una perspectiva de superació i de fortalesa, i no des de la tristor. 

És una carta d’agraïment a la gent que et va fer costat, doncs?
Totalment. La vaig escriure fent referència a tota la gent que va estar al meu costat i que em va ajudar a sortir d'aquest moment tan dur. Totes les meves cançons, quan les escoltes, pots percebre que van dirigides a algú, i aquesta va per aquelles persones que, quan vaig perdre l’esperança, em van fer volar al cel. 

Aquest tema dona nom al disc. Era el que millor definia el que volies transmetre amb ell?
Amb aquesta cançó va néixer MFQM. Durant els últims anys he anat escrivint temes, però “Més forta que mai” va ser el primer que vaig fer seguint aquesta temàtica i era el que més bé representava emocionalment de què tracten les cançons. 

Per què posar-ho amb sigles i no sencer al títol del disc?
Era una manera de representar-ho de manera més potent visualment. Al principi s’havia de dir ‘Més forta que mai’, però vaig començar a guardar el projecte amb les sigles perquè el nom era massa llarg i em va agradar com quedava. És veritat que fent-ho així, de primeres la gent no cap de què estic parlant, però a mi aquestes quatre lletres em transmetien molta força. 


Fa anys que vas entrar en el món de la música, però va ser l’estiu passat quan vas crear Jost Jou, el teu projecte personal. D’on ve aquest nom? 
M’agradava molt Jou, el meu cognom patern, però posar-ne només un no m’acabava de fer el pes. Donant-hi una volta, vaig pensar que, ja que agafava la referència paterna amb Jou, volia incorporar alguna cosa de la meva família materna. Vaig estar buscant noms que comencessin amb la J, i em vaig creuar amb Jost, un nom d’origen alemany. La meva àvia materna té orígens austríacs, així que aquest nom em va semblar adient. A més, el significat darrere del nom és “fill de guerrer”, un fill que s’ha convertit en un expert en batalles gràcies a les experiències del seu pare. Per mi, aquesta definició encaixava amb el que volia que fos el meu projecte, perquè donava veu a totes les batalles emocionals que he tingut.

‘MFQM’ és el teu primer disc. Com ha sigut el procés de creació?
Molt llarg. Hi ha cançons que tenim fetes des de 2019, com “Més forta que mai”. El 2020, amb en Johnny, ens vam posar a produir el tema, però va sortir un producte completament diferent del que hi ha ara al disc. La resta de temes han anat sortint durant aquests anys. Primer jo feia una maqueta a casa, trobava acords que m’agradaven a piano i després feia una mica de producció casolana. Un cop tenia un producte, quedava amb el Johnny a l'estudi per perfilar les cançons. Algunes ja vèiem que no apareixerien enlloc i les guardàvem, i d’altres, un cop enllestides sabíem que formarien part de MFQM.

Com has dit, vas començar a escriure aquest disc fa anys. Encara et sents identificada amb les cançons que vas fer aleshores?
La veritat és que les sento bastant. Cada vegada que les canto torno a connectar amb el sentiment que tenia quan les vaig fer o quan em va passar allò de què parlen. Per exemple, amb en Johnny vam començar un projecte amb cançons que eren molt romàntiques, i aquestes ja no me les sentia gens meves amb el temps. Però les d’MFQM encara em ressonen. Són tan importants a nivell emocional que no crec que les pugui deixar enrere.


El disc comença amb “Inici”, un beat que només repeteix el teu nom, Jost Jou. És la teva presentació abans de començar el disc?
És un inici per deixar clar a la gent que aquí hi ha Jost Jou i que aquesta és la meva sonoritat. De fet, si escoltes després “Més forta que mai”, que és la segona, veus que els ritmes van seguits, els sons són similars i el baix és el mateix. Funciona com una introducció, i quan l’acabes comença el disc.

Llavors el disc està fet per escoltar-lo ordenat?
Sí. I no només pel so i els ritmes de les cançons, les lletres també et porten cap aquí. Després de “Més forta que mai” va “Deixa de sentir”, un tema que fa plorar, però després s’anima i creix. Amb “Gent”, canvia completament aquest estil amb què comença el disc, perquè tampoc vull fer plorar tant. 

Hi ha diferents cançons que parlen de la superació personal, com és el cas de “Valenta”. Totes les lletres estan basades en experiències pròpies?
Totes les he escrit en primera persona. Però, per exemple, a “Deixa de sentir”, no estic dient que jo vulgui deixar de sentir, sinó que interpel·lo a la persona que tinc al costat i li dic que aparti el patiment, perquè estic veient que allò que sent no és positiu i vull veure-la bé. El mateix passa amb “Valenta”: no m'ho dic a mi mateixa, és una cosa que em va dir algú en el seu moment, i que ara jo li vull recordar. 

A l’últim tema, “Tota l’estona”, hi ha més rap que a les altres. Com va sorgir la idea de fer-la així?
Durant la meva adolescència estava bastant obsessionada amb artistes com Eminem, Porta o Lauryn Hill, i he agafat aquests referents i n'he extret un rap més melòdic, que és on més còmoda em sento. La cançó, com les altres, va començar sent a piano i recordo que la primera maqueta ja es noten els ad libs i la veu més rapejada que es pot escoltar a la versió final. 


El disc és essencialment de pop, però també inclous l’electrònica disco i alguns ritmes més urbans. Per què aquest combo?
L’estil de les cançons depèn del que anava sortint a l’estudi, no hi ha res més darrere. Simplement, provàvem diferents ritmes, i si ens agradavem, tiràvem endavant. Algunes vegades agafàvem referències de grups o artistes que ens agradaven, com La Casa Azul, Miranda, o Dua Lipa, i decidíem cap a quina direcció volíem anar. Hi ha altres temes que són molt més aleatoris, com “Valenta”, per la qual ens vam inspirar en “Supernova” de Saiko. Però actualment és molt difícil englobar un artista en un sol gènere musical, perquè a tots ens agrada experimentar i no volem encasellar-nos en un gènere concret. Nosaltres vam partir del pop, però vam acabar fent el que la cançó ens demanava. 

Expliques que la part visual és molt important en el teu projecte. Per què fer-ho així?
He estudiat comunicació audiovisual i multimèdia, i és un tema que m’interessa molt. M’ho passo molt bé també fent els videoclips, perquè tinc moltes idees, i vull transmetre-les a la gent a través de les imatges. De moment no hi ha videoclips de tots els temes, però ja m’he imaginat com serien. Ara per ara he pogut fer els videolyrics de la mà d'en Joaquim Vinyes i la Júlia Guasch, amb els colors que em transmeten les cançons.