.jpg)
Amb tants projectes dedicats a Vicent Andrés Estellés, aquest any només deus respirar poesia estellesiana...
Sí, és veritat, ara mateix el meu oxigen té molt a veure amb la poesia d’Estellés. Feia temps que no em passava que en aquest punt de l’any no disposara pràcticament de cap data fins al desembre. La quantitat d’ajuntaments, institucions públiques, associacions culturals o instituts que volen programar un taller didàctic, un concert o una obra de teatre és immensa. Estem molt contents.
Recordes el teu primer contacte amb l’obra d’Estellés?
Sí, perfectament. Quan era un adolescent em va caure a les mans el Llibre de meravelles i la lectura d’“Els amants” va ser molt reveladora. Fins aleshores no donava massa importància a la literatura i encara menys a la poesia. Llegia llibres però res no havia tingut la capacitat que va tenir eixe poema, que pareixia que estava interpel·lant-me, perquè parlava de coses que estava experimentant en primera persona. Era el moment de primeres vegades de moltes coses i de descobertes que és l’adolescència. Em va semblar que el poeta m’estava parlant de tu a tu. I d’eixe poema vaig saltar a altres, sobretot del Llibre de meravelles, i després van ser altres poetes. És a dir, que li estic molt agraït, perquè em va obrir una finestra a la literatura, i possiblement si no fora per aquella primera lectura d’“Els amants” avui no estaria dedicant-me a la feina de cantautor.
Per aquest any del centenari, has escrit la biografia 'La veu d’un poble' (Sembra Llibres, 2024), que està anant molt bé.
Sí, estem al·lucinant amb la resposta. Fins ara havia escrit teatre, un gènere més minoritari, sobretot en la part de la lletra impresa, perquè és difícil de vendre. No havia escrit mai una biografia i estic desbordat per la quantitat de presentacions que tinc programades fins al final del 2024. En pràcticament trenta dies es va vendre tota la primera edició. És un molt bon senyal i és realment engrescador i encoratjador, perquè és un reconeixement de la feina feta.
Com vas plantejar la biografia de Vicent Andrés Estellés?
L’editora de Sembra Llibres, Mercè Pérez, em va fer l’encàrrec de si voldria fer la seva primera biografia. Com que la primera? No s’havia fet mai cap biografia d’un poeta tan capital en la literatura catalana com Vicent Andrés Estellés! Hi ha unes memòries escrites en prosa, però no hi havia cap llibre d’aquestes característiques. Em va dir que pensava en un artefacte cultural que fora divulgatiu, que tinguera un peu en l’aula i un peu en les llibreries i en les biblioteques. És a dir, que fora una lectura àgil i que permetera l’aproximació a la figura d’Estellés de l’alumnat de Secundària i de Batxillerat que no està familiaritzat amb la seva obra. I que també servira perquè la gent que el coneix i que l’ha llegit descobrira nous textos i curiositats de la seva vida. I això és el que he fet. Un itinerari emocional ordenat per pobles, seguint la línia de l’estructura del Mural del País Valencià, un llibre que demostrava l’afecte que tenia pel país i pel paisatge.
Pau Alabajos
El projecte teatral, 'Arbres de pols', és un espectacle de ficció inspirat en el 'Llibre de meravelles', que també has escrit i interpretat.
Sí, vam estrenar l’obra el 10 de març i va ser un moment superbonic, perquè hi havia molta emoció. La gent que venia a fer-nos comentaris deia que havia plorat, perquè és una història trista basada en la dictadura franquista. Parla d’una dona que va a visitar un pres polític a la presó de Model de València. El que es conta és dur, perquè és el reflex d’una època de supressió de llibertats i de persecucions. Tot i això, l’espectacle obre una perspectiva més optimista a través de la banda sonora, integrada per cançons inspirades en els versos d’Estellés, sobretot del Llibre de meravelles, que donen un punt d’esperança en el qual aferrar-se.
Les cançons de l’espectacle són les que han donat forma al teu nou disc, 'Una granota viva a la butxaca'?
Sí, l’EP inclou quatre de les set cançons que s’interpreten al llarg de l’espectacle. Totes són poemes del Llibre de meravelles, llevat de la “Cançó de bressol”, que el dia de l’estrena va cantar La Maria i va ser un dels moments més emocionants. Podria haver intentat musicar més poemes i presentar un àlbum complet, però tenint en compte que ja estava treballant en l’obra de teatre i en la biografia, vaig pensar que havia de gravar un EP més breu, que complementara un poc el material que ja havia enregistrat fins ara i que servira per a celebrar el centenari del naixement d’un poeta.
L’estrena de l’obra al Teatre Principal de València es va enregistrar en vídeo. Quin recorregut tindrà?
El resultat de la gravació són unes imatges molt xules. Ara hem de saber si la televisió valenciana ho voldrà emetre. Nosaltres ja hem fet la feina i ens serveix també per a mostrar-ho als programadors culturals de teatres.
Has dit que tenies pràcticament totes les dates ocupades fins al desembre. L’Any Estellés et durà a Catalunya i les Illes?
Sí, ja tinc entre deu i quinze actuacions a Catalunya previstes per al 2024, i també unes quantes a les Illes Balears. Tot i això, tinc l’assignatura pendent de consolidar un mercat cultural de doble via, que no hi haja eixes fronteres mentals i que les propostes culturals de tots els territoris tinguin el mateix pes específic en les programacions culturals d’auditoris, teatres, cases de cultura i festivals.
De quina manera notes l’estima popular cap al poeta?
A tot arreu! Per exemple, durant eixa gira a Alginet, un dilluns plujós, la sala va quedar menuda. Això indica que el conseller de Cultura, Vicente Barrera, es va equivocar en menystenir Vicent Andrés Estellés, perquè ha generat una pulsió en la gent del poble que els ha fet reviscolar i mobilitzar en sentir-se agredits. Estellés és un poeta que és també de la gent, i els polítics han tocat allò que estimen. Per això hi ha una resposta tan brutal d’aforaments complets, i per això s’ha exhaurit la primera edició del llibre en un mes. La gent estima Estellés amb tot el cor.
.jpg)
.gif)
