A Perpinyà és Julio Leone i és un dels músics del col·lectiu Angelets de la Terra. A TV3 s’ha consolidat com a Julien, el concursant d’Eufòria que tothom donava per favorit i que, contra tot pronòstic va acabar tercer a la darrera edició del concurs de talents. Mentre prepara el concert al Palau sant Jordi i ultima les primeres cançons pròpies, ens ha atès per parlar del concurs i del seu futur.

Molta gent es pensava que guanyaries 'Eufòria'. Tu t’ho vas arribar a pensar?
He arribat a pensar-ho en algun moment, però quan els meus companys van fer les seves actuacions a la final, ja no ho vaig tenir tan clar.


Comencem pel principi. Julio o Julien, com t'hem de dir?
Aquí, Julien. A Perpinyà, tothom em diu Julio. Aquí vam dir que posaríem Julien perquè la gent ho entengués millor. Si algun dia trec un disc, no sé què hi posarà a la portada. Probablement Julien.

Per la televisió t’hem vist cantar cançons d’altres artistes. Tu també en compons?
Sí, jo faig cançons, també, des de fa molt de temps. Al principi tenia un grup de reggae, Ghetto Studio, que cantàvem en francès i en català. Vam gravar un EP. I ara tinc cançons pròpies que no són de reggae, són més de pop urbà, una mica hip-hop, una mica de reggaeton, afropop… I en català.

Com et planteges la carrera a partir d'ara?
No ho sé. Ara estic centrat en el concert d’Eufòria i no puc fer res més. Fins al Palau Sant Jordi, ens concentrem en el concert i no podem fer bolos i ni publicar res. Després del concert agafaré aquestes cançons que ja tinc fetes i les mesclarem i masteritzarem. Vull publicar un parell de cançons meves i gaudir de la visibilitat que he tingut aquests mesos. Fer bolos a l'estiu, i a veure què surt d'aquí. I si no surt res, tornaré a Perpinyà i continuaré a fer de locutor de ràdio.

A la ràdio fas alguna cosa que tingui a veure amb la música?
Cada matí faig una secció que es diu Blind test del Julio. És un joc on tradueixo una cançó al català i la canto en directe. Els oients han de trucar per endevinar la cançó i aconseguir un regal.

Com s'ha viscut a Perpinyà la teva presència al concurs?
​Doncs diria que he tingut bastant suport, però no he tornat a Perpinyà, encara. A cada gala, hi ha hagut una mica més de suport. Al principi, tenia suport de la meva ràdio, France Bleu Roussillon. Els dissabtes, a l'informatiu, feien un repàs de la gala del divendres. I a la gala final van fer un vídeo al Casal Català de Perpinyà, amb molta gent. 


Quina relació tens amb els altres cantants de Perpinyà?
Molt bona. Hi ha una escena musical bastant àmplia. Jo he anat al conservatori i conec una mica tota la gent d'allà, i fins i tot de fora, perquè els alumnes del conservatori treballen molt amb artistes que no hi van. Ens coneixem, i la majoria són amics. Per exemple amb Sebah, que fa soul i reggae i és molt bo. A més, tinc els meus músics de confiança, i amb qui toco des de fa més de deu anys.

També has tingut molta relació amb Gerard Jacquet, que d’alguna manera et va apadrinar, oi?
Sí. quan el Gerard es va jubilar de la ràdio, van buscar una persona que pogués fer la seva feina i el Gerard va suggerir el meu nom. Abans de tot això, quan jo tenia 17 anys i començava a tocar la guitarra i a fer cançons, el Gerard va venir al meu institut i em va animar molt a fer música És el meu padrí de música, de ràdio i de català.

Fa uns anys vam veure que hi havia un noi de Perpinyà, que era el Maxime Cayuela que també va anar a un concurs musical de la televisió. Ell va anar a París i tu has optat per Barcelona. Les estratègies són diferents, però l’objectiu era el mateix?
En el meu cas, no hi havia objectiu. He anat a l'aventura. He anat a fer-ho perquè vaig pensar que podia ser guai. Amb el Maxime estem en contacte. Està fent una mica com jo. Ara estudia al Conservatori, com jo feia abans, i està fent un estatge a France 3 Pays Catalan. Li vaig fer una proposta de bolo per ara el juny, però ja en tenia un altre, perquè aquest nen és una fletxa total...


A 'Eufòria' què hi has trobat? T'hi has sentit a gust? Què en destacaries?
És un treball difícil, molt dur, però m’hi he sentit molt a gust, molt ben tractat i a la final ja ens sentíem família. És molt tòpic de dir, això, però és la veritat. I no m'ho esperava. Tenia molta por, venint de Perpinyà, no tenint un nivell de català com els altres… Però al final hem fet molta pinya. 

Entenc que fas un bon balanç del teu pas pel programa.
Sí, boníssim. Fins i tot si mai ningú no em truca i he de tornar a Perpinyà amb la mateixa vida que abans, no em penediré d’haver-ho fet. Per l'experiència, per conèixer aquesta gent, i perquè he après moltes coses. N'estic molt content.


Recomanaries a amics teus que ho provessin?
Això depèn de cadascú. Per exemple, del Conservatori, no ho recomanaria a gaire gent. En tot cas, els recomanaria que anessin a veure i a parlar amb la gent que ha estat al programa. Eufòria no és per tothom, probablement. No a tothom li agradaria fer això, i cantar uns temes amb els quals no se sent bé o no ha cantat mai. A mi em van fer cantar un rap, no ho havia fet mai i no m’agrada el rap. Però sí que m'agrada afrontar nous reptes i fer coses que mai he fet. Si algú està disposat a passar per tot això, a més amb les càmeres pel mig, sí que li recomanaria que ho provés. Si no, pot ser una experiència molt estressant.

També tens interès pel teatre.
M'agradaria veure com em surt això de la comèdia. Més aviat fer sèries que no pas el teatre. I pel que m'ha anat dient el jurat, sobretot la Carol Rovira, penso que me’n sortiria bastant bé.

I com valores el coneixement que hi ha de la Catalunya Nord aquí?
M'ha sorprès: no m'esperava tant reconeixement, tant suport, la veritat. Potser soc pessimista, i m'esperava que la gent conegués menys Catalunya Nord, la veritat.


Al programa, moltes vegades et feien brometes en francès. Com ho interpretes?
Ho entenc. Aquí, la majoria de la gent sap parlar castellà, oi? Si els haguessin fet comentaris en castellà, no haurien tingut gràcia. Com soc l'únic que ve del territori de l'Estat francès, ho puc entendre. És clar, no s’ha fet el mateix amb el Fredrik, que és suec, però el suec és molt més exòtic... Crec que aquest any han fet un càsting molt heteròclit i una mica internacional amb aquest propòsit. Fer aquestes brometes, fer-me parlar una mica francès... Cap al final, jo ja passava una mica. Em parlaven en francès i jo contestava en català. Al principi sí, però al final, ja no tenia sentit.