Parlar de Pep Lladó és parlar d’un músic a qui totes les etiquetes li queden petites. Té una carrera com a intèrpret de música chill-out i s’ha endinsat en el món de la poesia en col·laboració de la poetessa Laura López Granell, amb qui estan girant l’espectacle El pes i l’onada. Però sobretot, dir Pep Lladó és parlar d’un dels grans noms de la rumba catalana cantada en català. Músic de Gato Pérez i fundador d’Ai Ai Ai, i amb una carrera posterior amb cançons que, si bé no han estat un gran èxit comercial, sí que ens mostren un intèrpret sensible i són apreciades pels afeccionats al gènere. Mentre prepara un nou disc per la tardor, ens presenta una versió de “Sota la palmera”, una peça del primer disc d’Ai Ai Ai,  que ara canta amb Los Manolos.


Estrenem “Sota la palmera”, una cançó del teu repertori que és molt especial.
Sí, molt. És la cançó que va impulsar Ai Ai Ai. Després, quan vaig muntar una discogràfica, l'hi vaig posar Sota la palmera. L'any 2000, vaig anar a viure a una casa de Dosrius que tenia una palmera, i hi vaig muntar un estudi de gravació i també el vaig anomenar Sota la palmera… La cançó i tot el que significa és molt important per mi. A cada disc d’Ai Ai Ai hi posava la frase ‘sota la palmera’ i he anat repartint palmeres en altres discos que no són d’Ai Ai Ai. Sempre que puc col·locar una palmera, la col·loco. Em sembla que en algun disc de Les Tres Bessones també n’hi vaig posar alguna…

Com és aquesta nova versió que ara presentes?
Cal aclarir que és un single independent del disc que estic gravant i que sortirà a la tardor. Amb Los Manolos ens ha vingut de gust cantar “Sota la palmera” i fer-ho d’aquesta manera: una versió una mica electrònica i amb molta canya. És una sonoritat diferent de la del pròxim disc, que serà bastant acústic, gairebé com un directe. 

I per què revisitar-la ara amb Los Manolos?
Amb Los Manolos ens coneixem des de fa molts anys. Fins i tot d’abans de Los Manolos i d’Ai Ai Ai. Jo tocava amb el Gato Pérez i ells seguien al Gato. Som com família i hem tingut vides paral·leles vinculades a la rumba. Els tinc una gran admiració i fa dos anys vaig tenir la sort que em fitxessin com a pianista. Això ha fet que la relació encara sigui més estreta. Tenim molta complicitat.

Què ens pots avançar del disc que sortirà a la tardor?
És una recopilació de les cançons que he fet i que m'agraden més; aquelles amb què, al llarg del temps, m'he sentit més identificat. Ara les estic fent en directe i m'agradava molt agafar la banda i gravar-les un altre cop, a més amb convidats. Aquestes cançons, que algunes són molt antigues, també han fet la seva pròpia evolució, com “Sota la palmera” o “Tot això eren vinyes”, per exemple. Quan graves la primera versió, són cançons adolescents, que encara necessiten una mica més de maduració. Però les has de gravar, no pot ser d'una altra manera, si no no madurarien. I llavors al llarg dels anys, a força de tocar-les en directe, van madurant. Ara tinc la sensació que les més de vint cançons que sortiran al disc ja estan maduretes i bones.