La Tour de Carol acaba de publicar Xmi:3 (Vankiki Records, 2024), un EP que suposa la continuació de l’iniciàtic Xtu<3 (Vankiki Records, 2024), i que precedeix un disc que veurà la llum aquest setembre i que serà la culminació d’una aventura musical per fascicles. L’EP compila quatre temes eclèctics, de temàtica i aroma estiuenca. En parlem amb el cantant i compositor Guillem Martín.


 
En comptes de fer una cançó de l’estiu, n’heu fet tot un EP! Com ha sorgit?
Estem en una etapa molt creativa. Ens agrada explorar molts temes i treure molta música, perquè ens sentim còmodes estrenant coses noves sovint: és el que més ens emplena ara mateix. Vam decidir estructurar aquesta aventura musical, que culminarà el setembre amb un nou disc, amb tres EPs. I sí, aquest segon, Xmi:3, podrien ser quatre cançons de l’estiu, per temàtica i ritme. Però la nostra aposta va ser “Bali”, amb Yung Rajola. Tot i que, quan assagem a l’estudi amb el nostre productor, Noel Campillo, la nostra intenció sempre és fer una cançó de l’estiu: no tractem diferent una cançó de l’altra, perquè sempre intentem treure el màxim potencial de totes elles i que cadascuna es pugui postular com a cançó de l’estiu.
 

Com dius, en totes les cançons de l’EP hi sobrevolen els temes d’estiu, amor, festa… Ha estat buscat?
Intentem ser molt transparents i cantar sobre allò que ens preocupa a cada moment. De fet, sempre expliquem que escriure és la nostra millor teràpia. Quan començo a fer una cançó, realment no em plantejo sobre què vull escriure, sinó que em surt directament allò que tinc dins. I està bé que sigui així, perquè el procés és molt natural, i perquè sabem que, al final, les nostres històries interiors són les que tenen més valor i amb les quals podem transmetre i connectar més amb la gent. Que en aquest disc hagin sortit temes d’estiu, amor i festa significa que estem prou bé... podríem parlar de desgràcies, però si ens surt això és perquè realment estem en un moment de felicitat i de creativitat musical.
 
Des de fa un temps, heu anat consolidant un vostre canvi sonor, però en aquest EP hi ha lloc per a tot: un pop més electrònic com “Sense voler”, però també un tema més pop-rock dosmiler com “Una party+”. Algun us el sentiu més vostre?
Des del principi d’aquest projecte, d’aquesta aventura dividida en tres capítols, hem tingut molt clar que volíem que cada cançó fos un món diferent. Teníem ganes de jugar, experimentar amb nous sons i crear coses que mai havíem provat. Per això hem intentat que cada cançó sigui un univers i amb gèneres diferents, però intentant no perdre el nostre estil particular. Estem molt contents de la diversitat musical que hem pogut plasmar en els últims temes, perquè volíem que la gent tingués totes les cares de Tour de Carol.
 

A “Bali”, però,  tireu una mica de ‘beef’ cap al trap (“Però m’és igual que t’agradi el trap”, cantes)… Per què?
Ara està molt de moda parlar de red flags o línies vermelles... I venint com venim nosaltres d’una tradició més roquera, ens vam imaginar que érem algú a qui no li agrada gens el trap però que coneix algú a qui li agrada molt, com si hagués de ser una red flag... Però la idea era dir que per molt que aquella persona que t’agrada escolti un estil musical totalment contrari al teu, tirareu endavant, perquè t’agrada ella com a persona. Alhora també parla una mica del nostre moment actual: ens hem tret tots els prejudicis i estem oberts a tocar qualsevol estil, perquè ens fa feliços fer-ho així. I allibera i motiva molt tenir tot aquest ventall a l’hora de crear.
 
Per tant, realment, no teniu ‘hate’ cap al trap?
No! Realment respectem molt la música urbana i ens encanta que actualment a Catalunya hi hagi tanta diversitat musical i s'hagi obert tant al panorama musical nacional com, fins i tot, a l’internacional. Així que endavant amb la música en català, perquè crec que anem per bon camí. I hem de seguir així, sense tabús, sense línies vermelles, amb el trap i amb el que faci falta.
 

A “Sense voler” parleu tant d’amor com de desamor. Com ho heu casat?
A l’hora de posar-me a escriure aquesta cançó, em van sortir frases de ruptura molt tristes i destructives, parlant d’una relació que anava malament i s’havia de trencar. I vaig fer la reflexió que els inpunts que ens arriben de la majoria de cançons de desamor són molt dolents, de despit... I en el moment d’escriure la lletra, li vaig voler donar la volta a les clàssiques cançons de desamor. Al final, una història que acaba sempre pot obrir portes noves, i és un aspecte molt important que crec que cal recalcar, en nosaltres mateixos i en la gent que ens escolta. De fet, ens ha escrit molta gent dient-nos que l'havia ajudat molt escoltar aquest punt de vista del desamor per recuperar-se després d’una ruptura. És evident que es passa malament, però les coses amb el temps sempre es posen a lloc i pots tornar a recuperar-te i estar encara millor.
 
“Si vols venir” és potser la més diferent i nostàlgica de l’EP. Per què heu decidit tancar amb aquesta?
Sí, és la cançó més diferent de totes les que hem tret, la més reflexiva i la més calmada. Té un punt més de balada i de reflexió. Quant a temàtica, es pot interpretar de dues maneres: en un sentit més amorós, i sobre la relació que tenim nosaltres amb la música. Hi expliquem com la música, per a nosaltres, és la millor manera de comunicar-nos i d'alliberar-nos de tot allò que portem dins. Ens va semblar molt guai tancar aquest segon capítol amb un missatge així.