cançó per cançó

El 'Tecno realista' de Joan Colomo, peça a peça

El músic del Montnegre ens desgrana el seu darrer disc, 'Tecno realista'

Joan Colomo: «En una lògica capitalista, l’ús tecnològic sempre prioritza el benefici»

| 05/07/2024 a les 12:30h

Joan Colomo
Joan Colomo | Arxiu Montgrí
El santceloní Joan Colomo ha presentat enguany el vuitè treball discogràfic, Tecno realista (Montgrí, 2024), un disc que qüestiona les virtuts del 'progrés' tecnològic, perquè potser no és la panacea de tots els mals i, fins i tot, en causa alguns... Avui, ens el desgrana ell mateix, tema a tema.


1. “Tot és molt difícil”
“Aquesta cançó l’havia enregistrat prèviament amb un altre rotllo més electropop i amb un ritme ballable, però no m’acabava d’agradar, i al final, a últim moment, la vaig fer en un estil més acústic. Quant a temàtica, parlo sobre com Barcelona, i les grans ciutats en general, t'atrapen i fan que, quan portes temps dins la seva inèrcia, costi sortir-ne. Jo he crescut al Montnegre entre pins i senglars. Soc molt de poble i des que soc a Barcelona, ja fa quasi 20 anys, sempre he viscut amb aquesta recança de pensar que aquest no és el meu lloc.”


2. “Dona’m quelcom”
“Hi parlo de les coses que m’agradaria que em donessin i de les coses que no vull. En un principi, em vaig inspirar en la cançó “Dame veneno” de Los Chunguitos.”



3. “Filles d’internet”
“Tracta sobre l’alienació que patim els individus d'aquesta societat a causa de la nostra dependència als ordinadors, als dispositius mòbils i a totes aquestes màquines connectades a internet.”



4. “Brossa nova espacial”
“La idea va sorgir perquè tenia una cançoneta feta amb un teclat amb un ritme de bossa nova. Llavors vaig linkar la idea amb la brossa especial, tota aquesta ferralla que va orbitant al voltant del planeta... És una crítica a aquesta societat de consum que no para de generar residus.”



5. “El meu cap”
“La nostra ment és com un refugi secret, i és allà on nosaltres tenim les nostres mogudes que, en realitat, són bastant intransferibles. És el nostre amagatall.



6. “Extinció final”
“Parla sobre com el nostre món es dirigeix, de cap, cap al precipici i ho fa sense amoïnar-se el més mínim. Hi incloc aquesta idea de seguir ballant i fent festa fins que ens extingim.”



7. “Geoenginyeria”
“’Geoenginyeria’ és una barreja de conceptes. Hi apareix el tema de les fases del dol, i ho barrejo amb la sequera que patim al nostre país i amb les tècniques aquestes de geoenginyeria d'intentar modificar el clima... Jugo amb la idea de plorar per acabar amb la sequera.”



8. “La síntesi”
“És una cançó que parla d’anar a l’arrel de les coses i adonar-se que no necessitem gaire més que una persona per compartir, una persona al davant on veure'ns reflectits.”



9. “El ball”
“Com el seu nom indica, no és més que una oda al ball. Hi intento explicar les bondats i les qualitats terapèutiques d'aquesta pràctica que hauríem de dur a terme tots plegats més sovint.”



10. “Cadena de subministrament”
“Parla de com tot forma part d'una gran cadena de subministrament en aquest món globalitzat de lliure mercat. Fins i tot nosaltres som un engranatge més en aquesta cadena.”

Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, cançó per cançó, actualitat, joan colomo

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.