El 1984 es va publicar el segon disc de Miquel Pujadó, Calaix de sastre (Blau), un LP amb deu cançons, de les quals una va aconseguir especial notorietat; “A Terrassa hi ha una plaça”. Per celebrar l’aniversari del disc i de la cançó, aquesta nit, la plaça Rector Homs de Terrassa acull un concert especial en què el cantautor s’acompanyarà de quatre convidats il·lustres.


Per què un concert d'aniversari d'una cançó?
Em van demanar de fer alguna cosa al voltant de la Festa Major de Terrassa i vaig pensar que fa 40 anys que vaig publicar el meu segon disc, on hi ha la primera versió d’“A Terrassa hi ha una plaça”, que segurament és la cançó de més èxit dels meus tres primers discos. En aquella ocasió la vaig gravar amb el Luky Guri i amb tres músics de Terrassa. També la vaig tornar a gravar a l’últim disc, De foc i de vellut (Microscopi, 2022) i dels tres músics terrassencs només n’hi ha un que hi va repetir, que és Adrià Font. Els altres dos eren l’Òscar Roig, que després s’ha dedicat a fer musicals —per exemple la música de Poe de Dagoll Dagom és seva—, i Joan Guitart, un baixista que ja fa anys que viu a Chicago.

A banda d’“A Terrassa hi ha una plaça”, què més sonarà en aquest concert?
Hi haurà una mica de tot: cançons de l’últim disc, algunes d’antigues, un parèntesi brassenià amb el Ferran Frauca i un tast del disc que vaig fer sobre poemes d’Agustí Bartra, que va viure a Terrassa quan va tornar de l’exili.



Al concert hi haurà quatre convidats il·lustres. Un ja l’has dit, Ferran Frauca.
Sí, la idea és que cada tres o quatre cançons surti un convidat. Hi haurà el Xavier Batllés que és amb qui he treballat el darrer disc; la majoria dels arranjaments que hi ha són seus. A més, per a mi és un músic molt important, ja a l’època que acompanyava l’Ovidi Montllor, a l’Orquestra Mirasol, La Rondalla de la Costa… Tocarà la mandolina a una peça i percussions a una altra. Amb el Ferran Frauca farem dues peces de Georges Brassens. Un altre dels convidats és el Joan Reig. Mai no hem estat junts a un escenari, però m’ha portat a cantar a Constantí en diverses ocasions. Farem plegats una cançó del meu últim disc que es diu “És fàcil dir-se anarquista”, que a ell li agrada molt. I també hi serà en Manel Camp, amb qui hem treballat en alguns discos des que em va fer els arranjaments d’Ambaixador d’enlloc (Picap, 1990). Farem un parell de temes que casualment són els més autobiogràfics, “A Terrassa hi ha una plaça” i “Soc un peix de terra endins”, que ell va incloure al seu disc instrumental Cançons 2 (Picap, 2006) en clau de jazz.

A banda de les celebracions, què estàs preparant?
Jo vaig lent. Per fer un disc puc trigar tres o quatre anys. Ara estic escrivint cançons noves per intentar publicar-ne un l’any que ve. A més he fet unes 40 versions adaptant Jean de La Fontaine en català, he fet l’adaptació de Peter Pan per a infants, i estic acabant una novel·la juvenil. Tot això sense parar de fer concerts!