Entrevistes

Erxart Casas: «El meu pare sempre em deia que perquè una cançó funcioni l'has de poder tocar tu sola»

La cantant i guitarrista publica el primer treball, 'El que (no) vull'

| 08/07/2024 a les 18:30h

Erxart Casas
Erxart Casas | Maria Casas
La cantant i guitarrista barcelonina Erxart Casas és una cantautora amb inquietuds. Filla del bluesman Amadeu Casas -traspassat el 2020-, ha engegat el seu propi projecte en solitari amb el qual acaba de publicar el primer EP El que (no) vull (Temps Record, 2024), un disc de cançó d'autor amb influències del reggae o el hip hop i que aprofundeix en vivències i reflexions personals. Parlem amb l'artista sobre el nou treball.



Havies participat en diversos projectes amb altres artistes o en bandes com Deconstrucció. Què t’ha portat a engegar un projecte en solitari?
Quan vas fent cançons, arriba un moment en què m'agrada poder agrupar-les totes en un disc. I com que són cançons que vaig fer només jo, vaig decidir fer-ho en solitari. Els meus pares ja feia temps que em deien que fes música pel meu compte.

El disc té diverses influències del reggae o del hip hop. Aquestes influències venen del teu pas per la banda Deconstrucció?
No, tan el hip hop i el reggae m'han agradat des d'adolescent. Una de les meves primeres referències va ser Adala, per exemple, i amb el temps, vaig anar incorporant altres estils musicals, com el jazz, el swing i també el pop. Amb Desconstrucció, crec que simplement vaig tenir la sort de trobar-me amb persones que els agradava el mateix que a mi i ho vam posar en comú.



Per què va acabar Deconstrucció?
Érem bastants persones participant-hi i quan vam acabar de gravar el primer disc, ens vam començar a desenganxar del projecte. Cadascú anava tenint altres coses: estudis, feines i cada cop se'ns feia més difícil quedar per assajar i, per això, al final es va acabar dissolent.

Ets estudiant de filosofia. Diries que les idees i pensaments que estudies són presents d’alguna manera en les lletres?
En certa manera sí que trobo que estan molt connectades, perquè al final la filosofia és reflexionar, i fer cançons i lletres també requereix molta reflexió. Per exemple, hi ha una frase en el tema "Lluny d'aquest món" que diu "Però preguntar-me vol dir que soc aquí", que és una picada d'ullet a la frase de Descartes "Penso i, per tant, existeixo". De fet, la primera frase que volia posar a la cançó era una altra frase de Descartes: "Dubto i, per tant, penso".


El disc inclou la versió de "Whisky i fum", del teu pare Amadeu Casas. Vol ser un homenatge?
Sí, fa temps que tinc clar que m'agradaria tocar les meves cançons i també la música del meu pare, perquè d'alguna manera els donaria una nova vida. Trobo que són cançons molt maques i m'encanten. Com que tota la vida les he anat tocant vaig pensar que tenia sentit fer un bonus track i afegir-hi "Whisky i fum". 

Per què has triat "Whisky i fum" d'entre tot el seu repertori?
Vaig trobar que era una cançó maca per a tancar el disc perquè la puc tocar sola amb la guitarra, és distreta i alhora molt original. Des que l'escoltava als concerts del meu pare, era una de les meves preferides.

Com et va ajudar el teu pare quan vas començar amb la música?
El meu pare era molt bon músic i també persona, i des d'un principi, ell mai va voler ser pesat amb la música perquè no sentíssim cap obligació per tocar la guitarra, per exemple. Per això, tot i que a casa meva hi havia molts instruments, no em vaig fixar en la música fins als 14 anys, quan vaig escoltar una cançó de Blaumut. Tenia clar que la volia aprendre a tocar i li vaig demanar ajuda al meu pare i em va ensenyar els quatre acords principals. Vaig estar uns quants dies practicant-la i, finalment, em va sortir. El meu pare sempre em resolia els dubtes que anava tenint quan tocava.


Les cançons les toques pràcticament tu sola. T'és més fàcil tocar sola o en una banda?
Des que vaig començar a fer cançons, el meu pare sempre em deia que perquè una cançó funcioni, l'has de poder tocar tu sola. Si la pots tocar a guitarra i veu i t'agrada, aleshores ja la pots gravar amb més instruments. Això m'ho deia perquè si un dia he de fer un acústic i tocar les cançons sola, m'agradarà el que toqui. No se'm fa molt difícil que les cançons del disc estiguin molt marcades per la guitarra o la meva veu, perquè al final és la intenció que tinc. Hi puc posar percussió, baix i, fins i tot, un piano, en alguns moments, però tots aquests instruments em serveixen més aviat per vestir les cançons.

Tens previst algun concert de presentació?
Sí, ara mateix tinc un concert el 9 de juliol als jardins de la Universitat de Barcelona. Forma part del premi del concurs musical Sona UB, però aprofitaré per a fer l'estrena del disc en directe.
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, Erxart Casas, entrevistes, Amadeu Casas

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.