Que un 14 de juliol es comenci un concert amb una nadala com “Toca timbal“ dona bona mostra de la llibertat amb què el duet de Maó va afrontar la cita. Era la quarta vegada que actuaven junts i semblava que ho haguessin fet tota la vida. Van confessar que són amics des de l'adolescència, però que mai fins ara no havien tingut l'ocasió de compartir escenari.
Anna Ferrer i Marco Mezquida Foto: Martí E. Berenguer
A poc a poc van anar desgranant un setlist que, segons van explicar, estava conformat per “perletes del repertori de Menorca“. Per exemple, “Pensando en ti”, que segons Ferrer es canta en els moments àlgids dels cantares menorquins, o “Són teus ullets“, un tema que va combinar diverses cançons i que començava amb “Jo estava que m'abrasava“ per acabar. . amb un fragment instrumental de “L'amo de Son Carabassa“ i “Na Cecília” —la dramàtica història menorquina de " L'Hereu Riera "—, que va ser el punt àlgid del concert i que va ser escoltada en un silenci sepulcral per part de tot el públic assistent, especialment mentre Anna Ferrer interpretava bona part de la cançó sense ni tan sols l'acompanyament del piano
La recta final del concert va ser per a un recull de gloses de caire eminentment feminista, la peça instrumental “Sa. jota d'en Marc“, l'havanera “Pregària marinera“ i una versió de Los Parranderos , “Ciudad de Mahón”, A l'hora dels bisos, dues peces de regal: “Yesterday” dels Beatles i una glosa d'amor i reivindicació de la Menorca atàvica que acaba amb uns versos definitius: ' Que ha estat molta punteria / que hem tingut en caure aquí, / és sort d'una minoria / el sentir-se menorquí' .
Anna Ferrer i Marco Mezquida Foto: Martí E. Berenguer
En un temps que l'èxit dels festivals és mesura només per la quantitat d'assistents, Perifèria Cultural trenca aquesta dinàmica i ofereix un producte totalment diferent. Es tracta d'una proposta de petit format, on l'artista és a tocar del públic i hi pot establir un diàleg directe. Concerts en escenaris allunyats dels grans circuits comercials que combaten per igual el centralisme barceloní i el centralisme econòmic dels grans festivals, tot posant un granet de sorra a favor del reequilibri territorial, en aquest cas en el camp de la cultura. Tot i que no només això, i aquest és l'altre valor afegit que té el festival: també dona visibilitat als productes gastronòmics i artesans del territori, posant en contacte els elaboradors amb el seu públic potencial.
.jpeg)
.gif)
