La barcelonina Maria Solà és Maig, una jove cantant i productora que s’ha donat a conèixer aquest any gràcies a les xarxes socials, sobretot TikTok, on comparteix els seus temes. De la mà de Marc Gelabert (Iglú) a la producció, Maig ha publicat els primers senzills, “És prohibida”, “De caça” i “Assassinat a plena llum del dia”, cançons que combinen ritmes pop urbans amb sons naturals. Avui, la barcelonina ens regala en primícia el darrer d’aquests temes: “Cadaqués”. 

Avui estrenem “Cadaqués”, el teu pròxim tema. Quina història hi ha darrere?
La idea va néixer un dia que estava el cel ennuvolat. Estava plovent a Barcelona, i a mi m’afecten molt aquests dies, perquè soc una persona molt positiva i m’agrada molt el sol i l’estiu. Però aquell dia ho vaig relativitzar pensant “els núvols no són tan densos com ens pensem”, que vol dir que no tot és tan greu com sembla quan posem les coses en perspectiva. Després, per seguir el tema, vaig pensar en un dia ideal per a mi amb una suposada parella, en un d’aquells dies de les primeres setmanes coneixent a algú en què vas descobrint com és l’altra persona. L’he centrat en Cadaqués perquè és un poble que m’encanta, m’agrada molt anar-hi i passar el meu temps allà, i volia incloure'l també en aquest dia ideal.

Has dirigit tu el videoclip de la cançó. Com l'has creat?
El videoclip l’he dirigit jo, i està gravat a Cadaqués. Volíem transmetre aquesta sensació de vacances. Prèviament, jo havia fet un storyboard, un moodboard i un guió per crear aquest videoclip, i a partir d’allà, el vaig construir i muntar el videoclip, tot amb l’ajuda del meu mànager. Crec que la música per a mi només és una excusa per crear alguna cosa, i jo sempre tinc aquesta necessitat de crear, tant música com audiovisuals, que és justament el que estudiaré l’any que ve a la universitat. 

Com vas començar a fer música?
Vaig començar a tocar la guitarra amb cinc anys en una escola de música que donava molta importància a la interpretació. Això em va ajudar per començar a compondre i a fer música, perquè ho faig des de la improvisació, que és justament el que m’ensenyaven allà. Amb sis anys, vaig participar en el típic concurs de poesia de l’escola, i vaig descobrir que m’agradava molt escriure. Tot això sumat ha fet que des de ben petita comencés a escriure cançons. La producció, però, va venir més tard, quan amb 13 anys vaig decidir formar un grup amb la meva amiga Amanda. Les dues ens pensàvem que ens passaria l’arròs si no començàvem a fer música, així que fèiem temes i jo els produïa. El resultat era una merda, realment, però em va donar una primera idea del que era fer música. Després vaig anar fent de projecte en projecte, perquè tot i que només tinc 18 anys, em feia por perdre l’oportunitat de dedicar-me a la música. 

Com passes de tenir aquesta idea de fer música a començar a publicar els teus temes més seriosament?
Va ser perquè vaig descobrir la Julieta. Al setembre de l’any passat, vaig començar a escoltar molt més la seva música, i des d’aquell moment em vaig plantejar realment el meu projecte. Em vaig dir a mi mateixa que m’ho havia de prendre seriosament, no treure un tema i deixar-ho. 

Per què el sobrenom de Maig o Flor de Maig?
L’escola a la qual vaig anar a aprendre a tocar la guitarra quan era petita es diu Flor de Maig i, d’alguna manera, vaig voler agafar aquest nom pel meu projecte. Així que vaig deixar “Maria”, i vaig adoptar "Maig”.


Quin estil busques en la teva música?
Ara mateix els meus temes són molt variats perquè no vull tancar-me portes. Tinc pensat treure un EP el maig de 2025 i vull treballar molt bé el meu so per definir qui soc, però no vull anar amb pressa. Soc una persona que escolta moltíssima música, de molts gèneres diferents, i sento que m’estaria limitant si em posés una etiqueta. 

Qui són els teus referents musicals? 
Podríem dir que la meva influència principal és la Julieta, sobretot els primers discos que va treure. Per a mi és la reina del pop de Catalunya, i ha obert moltes portes. També tinc molts referents anglosaxons, com Lorde, Lana del Rey, o Billie Eilish, igual que he tingut una etapa de Taylor Swift i Olivia Rodrigo. O més a escala estatal, artistes com Yung Beef, C. Tangana o Natalia Lacunza.

Quin és el teu procés de composició per fer els temes?
Fa molts anys que componc, i ha canviat molt. Jo escric per necessitat, per a mi és com un diari que faig cada dia i hi apunto fins a la cosa més petita que em passa. Però sempre començo per un concepte. M’ha passat alguna cosa a la meva vida i escric sobre això per afrontar-ho. Aquests últims dies he escrit molt des de la nostàlgia, perquè trobava a faltar els estius al poble de la meva infància. Altres vegades simplement em ve al cap una frase i començo a escriure. Llavors em poso a pensar quins acords em recorden aquesta sensació i venen les melodies. Per sort, tinc coneixement musical i de producció, així que ho passo tot pel software de producció musical per crear les maquetes que després porto a l’estudi. 


Utilitzes TikTok per penjar la teva música abans de publicar-la. T’agrada aquesta plataforma? 
Tinc un problema: no puc mantenir per a mi les coses que em fan il·lusió. Em costa molt. Així que vaig llançant ‘Easter eggs’ (secrets o espòilers) a les meves xarxes socials. I és per la necessitat d’ensenyar el que estic fent, no per satisfer a ningú. Perquè al final aquestes cançons són els meus bebès, els he creat jo, els he incubat i em fa molta il·lusió ensenyar-los al món. No és una cançó que m’hagin passat per cantar-la i ja està. Per a mi, és com quan treus un 10 a un examen i ho vols ensenyar a tothom; quan tens un bon tema entre mans, també vols mostrar-lo. 

Molts artistes, sobretot nord-americans, utilitzen aquest mètode per veure com la gent reacciona a la seva música. T’hi has emmirallat?
Quan vaig començar a plantejar el projecte, vaig veure diferents tiktoks de la Juls —de qui m’he fet molt amiga—, i vaig pensar que era una cosa que jo també podia fer: anar penjant les meves maquetes. Però ara s’ha acabat convertint en una addicció. Moltes vegades no ho penso, simplement vaig pujant els vídeos. El meu mànager m’ha de recordar en alguns moments que vigili amb el que penjo i que em controli. 

Justament per TikTok he vist que l’any passat estaves buscant productor, i en els temes que has anat publicant ho has fet amb en Marc Gelabert 'Gela' (Iglú). Com el vas conèixer?
Va ser la cosa més ‘ràndom’ del món. Vaig decidir penjar un tiktok buscant productor sense esperar res, i se’m va viralitzar. Vaig rebre moltes propostes, i una d’elles va ser la d’en Gela, qui vaig veure que havia treballat amb Roserona i Socunbohemio —dos artistes que admiro molt—, així que em vaig decidir per ell. En Gela és com el meu germà gran en la indústria i s’ha acabat convertint en una persona important per a mi. M’ha presentat a moltíssima gent, com en Dani6ix i l’Izzkid, també l’Artur (Socunbohemio), o Lluc, amb qui vaig col·laborar fa poc. M'explota el cap amb tot el que està passant la veritat. 


Com deies, has començat a publicar música aquest 2024, però ja has col·laborat amb altres artistes del panorama, com en Lluc (“Kilimanjaro”). Com ha estat l'experiència? 
Ha sortit tot superorgànic, realment. La meva primera col·laboració amb Poncelam va ser perquè ella em va dir, “ei, m'agrada molt la teva música” i jo li vaig respondre amb un “guai, a mi m'agrada molt la teva música també”. Ens vam començar a passar idees per WhatsApp a les dues de la matinada, i d’allà va sortir “Que decepcionante”. Amb en Lluc sí que és veritat que ell ja tenia la maqueta de “Kilimanjaro” molt més feta, però també va ser molt orgànic, perquè vam connectar molt. M’agrada molt aquesta escena que hi ha ara mateix, perquè veig que hi ha molt bon rotllo i tothom es dona suport. 

Com encares el futur?
Tinc moltíssimes ganes de continuar endinsant-me en la indústria musical, però bàsicament perquè escriure sempre ha sigut una necessitat per a mi, i l’únic que faig és explotar aquesta idea. Em vull endinsar en nous estils musicals i trobar la meva essència, que encara no sé quina és. Vull explorar més l’electrònica, vull fer un reggaeton, que encara no he pogut fer, i vull involucrar-me més en la producció dels meus temes, per poder deixar la meva pròpia petjada en la música i que es noti que un tema és meu tot, i que hagi treballat amb diferents productors.