La programació del festival Sons del Món ha girat els ulls cap a Mallorca i li ha dedicat una nit ben especial que ha reunit dues de les icones de la música de l’illa. Tomeu Penya i Antònia Font. El primer es va mostrar en bona forma tot repassant alguns deels seus grans èxits i sorprenent amb una versió de “Coses de l’idioma” de La Trinca al Village del festival. Els segons van actuar a l’escenari principal i van fer un extens repàs a tota la seva trajectòria, amb especial atenció als discos Un minut estroboscòpica (Primavera Labels, 2022) i Vostè és aquí (Robot Innocent Companyia Discogràfica, 2012).

La banda de Joan Miquel Oliver van sortir a l’escenari quan passaven deu minuts de les deu i van obrir amb “Cançó de llum”, que el públic ja va seguir fent palmes al ritme de la música. A partir d’aquí, els mallorquins van anar enfilant una cançó rere l’altre sense solució de continuïtat: “Un minut estroboscòpica”, “Oh la la”, “Love song” i “Darrera una revista”. Aquí, Pau Debon va saludar al públic i va continuar: “Armando Rampas”, “Portavions”, “Robot” i “Dins d’aquest iglú”, després de la qual es va tornar a adreçar al públic per explicar que normalment els concerts es completaven amb unes projeccions i que a Roses no havia estat possible muntar la pantalla a causa de la previsió de tramuntana. Arribats a aquest punt, la banda va tocar “Vos estim a tots igual” i va animar a la gent que també cantés la tornada.

I seguidament, una nova marató “Sol de taronges”, “A cada mà una maleta”, “Punyeta món”, “Per què vaig venir” i “Astronauta rimador”, que es va cloure amb una descàrrega energètica espectacular que va arrancar una ovació del públic i que va contrastar amb “Cartes de Ramiro”, el tema més cru i nu de la nit.

El tram final del concert va ser per “Ballarines de ballet”, “Neutrins” (de les poques que va ser presentada), “Zoom” (amb un final on la banda es va agradar i s’hi va recrear), “Amants perfectes”, “Tots es motors” (una peça del segon disc que, segons van explicar, mai no han deixat de tocar) i “Venc amb tu”. Aquestes dues darreres, amb la gent dreta i totalment entregada a la música del grup. Aquí, punt final teòric al concert. La banda marxa de l’escenari i es fa pregar una mica abans de tornar.
 
La primera entrada de bisos va deixar vuit cançons. “Es far de ses salines”, la cançó de bressol “Bamboo”, “Batiscafo Katiuscas” i “Clint Eastwood”, que van interpretar mentre en Pau passejava i cantava enmig del públic. Van recordar un concert fallit a Roses que van haver de suspendre per culpa de la pluja i van convertir “Vitamina sol” en un gran vals ballat per gran part dels assistents. Seguidament, un dels moments especials de la nit, amb Tomeu Penya dalt de l’escenari interpretant “Alegria”, abans d’acabar amb “Alpinistes samurais” i “Wa Yeah!”. Nou intent de final de concert resolt amb tres cançons més: “Islas Baleares”, “Calgary 88” i “Viure sense tu”.

Quan un grup té un repertori imbatible, com és el cas d’Antònia Font, es pot permetre omplir dues hores i quart de música total amb 33 cançons i deixar-se als camerinos peces bàsiques de la seva discografia com per exemple “En s’estiu” o “Camps de maduixes”. A Roses, la tarda amenaçava pluja i hi havia previsió de tramuntana. Al final, la pluja no va aparèixer i el vent va voler ser al concert, però sense fer-lo malbé.