.jpg)
Però què tenen en comú aquesta nova balada d'Oques Grasses, "Bon dia" d'Els Pets, "Viure sense tu" d'Antònia Font, "Clar que t'he trobat a faltar" de The Tyets i Julieta, "Nit de Sant Joan" de Sisa o "Una cançó i una promesa de Crim? A priori, la resposta fàcil i evident és que totes són cantades en català. Però si parem bé l'orella, descobrirem que totes elles comparteixen una mateixa sèrie d'acords que remet a una de les peces més populars de la música clàssica occidental: el Cànon de Johann Pachelbel (Nuremberg, 1653 - ibíd, 1706).
Avui en dia, encara no se saben molts dels detalls més importants d'aquest cànon, com ara l'any de creació o tampoc el motiu i el context que van portar Pachelbel a escriure'l, tot i que es creu que el va compondre a l'últim quart del segle XVII. Un dels aspectes més estudiat de l'obra és la seva harmonia, ja que utilitza una roda de vuit acords que es repeteix de forma contínua i connecta amb tradicions anteriors i sobretot, ha influït molta de la música occidental posterior.
Segons diversos musicòlegs com Robert Gjerdingen, la roda harmònica de la peça de Pachelbel s'inspira en la fórmula melòdico-harmònica de la romanesca. Aquesta idea compositiva va ser molt utilitzada a partir de mitjans del segle XVI i va ser utilitzada pels violistes de mà del renaixement espanyol, com Luís de Narváez o Alonso Mudarra, i també pels compositors del primer barroc italià, com Claudio Monteverdi o Giulio Caccini. L'ús de la romanesca es va estendre fins al segle XVIII, en què amb diverses variacions, es va utilitzar com a forma d'obertura de melodies de diferents peces.
El Cànon de Pachelbel, com moltes peces del barroc del segle XVII, va caure en l'oblit amb el pas dels segles i els canvis de moda i gustos musicals occidentals. No va ser fins a mitjans del segle XX, que l'obra es va prendre volada gràcies al director francès Jean-François Paillard. El 1968, va fer-ne un arranjament per a orquestra de cambra i la va enregistrar amb una interpretació molt romàntica i a un tempo molt més lent de l'habitual en el disc El Cànon de Pachelbel i dues suites per a cordes / Concert per a trompeta de Fasch i dues simfonies (Erato, 1968). L'èxit de la seva versió va impulsar la popularitat de l'obra i en les següents dues dècades, se'n van fer nombroses interpretacions per tota mena de formacions de música clàssica i també s'ha convertit en una obra per antonomàsia de casaments i funerals.
Però la seva influència no només es va limitar al gènere de la clàssica, sinó que ha causat un enorme impacte en la música popular. El mateix 1968, l'icònic grup grec de rock progressiu Aphrodite's Child, liderat per Demis Roussos i Vangelis, va publicar una versió del Cànon amb una melodia vocal totalment nova amb el títol de "Rain and Tears". Després, nombrosos grups i artistes han reutilitzat els acords del Cànon per a crear noves cançons. "Streets of London" de Ralph McTell, "Go West" de Village People —posteriorment repopularitzada pels Pet Shop Boys—, "All Together Now" de The Farm —qui directament va samplejar un enregistrament del Cànon— "Basket Case" de Green Day —que Arnau Tordera ja va relacionar amb el Cànon a la secció el Secret de l'èxit d'El Món a RAC1—, i "Don't Look Back In Anger" d'Oasis en són un bon exemple. A continuació, us portem 15 casos de com aquesta popular obra ha influenciat en cançons en català.
15 CANÇONS EN CATALÀ AMB LA PROGRESSIÓ HARMÒNICA DEL 'CÀNON' DE PACHELBEL
1. "AL BANDERER DE PAU" - ESQUIROLS
Del disc 'Colze amb colze' (Edigsa, 1976)
En l'imaginari popular català, han quedat gravades moltes cançons de l'històric grup osonenc Esquirols. Moltes d'elles —“Fent camí”, “Arrels”, “Conte medieval”— formen part del seu segon treball Fent camí (Edigsa, 1975). El disc que el va succeir va ser Colze amb colze, un treball amb un fort compromís nacional i publicat l'any següent, en plena transició. El tema que obria l'àlbum era "Al banderer de pau", la tornada de la qual conté els acords del Cànon de Pachelbel però amb un ritme harmònic molt més lent que l'original.
2. “EL PI DE FORMENTOR” – MARIA DEL MAR BONET
Del disc 'Jardí tancat' (Ariola, 1981)
La influència del Cànon de Pachelbel també va arribar a alguns dels exponents de la Nova Cançó. La cantautora palmesana va ajuntar una progressió d'acords amb reminiscències a la peça del compositor alemany amb el poema de Miquel Costa i Llobera.
3. "NIT DE SANT JOAN" - SISA
Del disc 'Nit de Sant Joan' (Edigsa, 1981)
Un clàssic de la cançó galàctica com la "Nit de Sant Joan" de Sisa també recorre a la progressió harmònica del Cànon de Pachelbel. En aquest cas, ho fa a les primeres estrofes de la cançó.
4. "A VALÈNCIA" – OBRINT PAS
Del disc recopilatori 'Tirant de rock' (Acció Cultural País Valencià, 1994)
És poc sabut que la primera cançó de tota la trajectòria d'Obrint Pas també s'inspira en aquesta popular peça barroca. Tot i això, el més curiós d'aquest tema és que mai se'n va arribar a gravar una bona versió d'estudi. Primer, es va gravar de forma casolana l'any 1994 i va ser inclosa tant a la primera maqueta del grup com al disc recopilatori de diverses bandes valencianes Tirant de rock (Acció Cultural del País Valencià, 1994). Més tard, seria novament enregistrat en directe en el disc En moviment (Propaganda pel Fet!, 2005), gravat a recollia el 25 d'abril de 2005 fer a València.
5. "AIXÍ I TOT" – JA T’HO DIRÉ
Del disc 'Moviments salvatges' (Música Global, 1995)
El quintet menorquí va insuflar aire fresc a l'escena catalana amb un rock mediterrani que sempre posava la mirada a Menorca, tot i establir-se a Catalunya. Indubtablement, el seu disc més conegut és Moviments salvatges —la primera referència de Música Global Discogràfica—, que inclou èxits com "Si vens", "Tenc es cor calent" o "Així i tot". Aquesta darrera recupera els acords de la popular peça de Pachelbel, però amb una petita variació molt poc habitual: l'omissió de l'acord final de dominant, és a dir, l'acord més inestable i amb més tensió de la roda.
6. "BON DIA" – ELS PETS
Del disc 'Bondia' (Discmedi, 1997)
Molt poques cançons necessiten menys introducció en la història del pop en català que el "Bon dia" d'Els Pets. Quan el Rock Català semblava que ja anava clarament a la baixa, Els Pets van fer saber revifar l'escena amb el que avui en dia és el seu disc més venut i amb la seva cançó més emblemàtica. La tonada fa servir la fórmula del Cànon i, a més, ho fa de forma quasi calcada. Tan sols canvia un acord al tram final de la progressió.
7. "VIURE SENSE TU" – ANTÒNIA FONT
Del disc 'Antònia Font' (Blau/Discmedi, 1998)
El tema més emblemàtic del disc debut homònim d'Antònia Font també recorre a aquesta famosa progressió harmònica. La coneguda frase de la tornada "I arriba un dia que sa vida és un teatre que se diu felicitat" brilla amb tota la seva esplendor gràcies, en part, als acords del Cànon de Pachelbel.
8. "TREPITJA FORT" - LAX'N'BUSTO
Del disc 'Llença't' (Discmedi, 2000)
El canvi al nou mil·lenni va arribar amb un dels treball més icònics de Lax'n'Busto: Llença't. Malgrat que la posteritat va deixar com a gran himne del treball la cançó que dona nom al disc, també va deixar altres temes destacats com "Amb tu" o "Trepitja fort". Aquesta darrera recull una progressió d'acords molt similar a la de Pachelbel en les estrofes.
9. "COM M'AGRADES" - WHISKYN'S
Del disc 'Lluny' (Discmedi, 2001)
La banda encapçalada pel cantant Joan Masdéu va incloure en el treball de 2001 Lluny el tema "Com m'agrades", una cançó d'amor que en la seva tornada incorpora els acords del Cànon, amb una variació similar a la de "Sort de tu" d'Oques Grasses.
10. "LES CINC TRENTA-CINC" - QUART PRIMERA
Del disc 'Neurones a la punta de l'iceberg' (Satélite K, 2015)
L'onada de pop folk d'ara fa 15 anys va establir a Manel i Els Amics de les Arts com a grans pals de paller de l'escena. Però també van sorgir altres bandes retrataven tota mena de situacions quotidianes i mundanes com ara Quart Primera. En el seu darrer disc, Neurones a la punta de l'iceberg, el tema d'obertura "Les cinc trenta-cinc" conté una roda d'acords similars a la de Pachelbel en les estrofes.
11. "NORMAL" – BLAUMUT
Del disc 'El primer arbre del bosc' (autoeditat, 2015)
L'èxit indiscutible del debut El turista va suposar un gran salt endavant per a Blaumut. El treball que el va succeir va ser El primer arbre del bosc, que conté la balada "Normal". Una balada amb la successió harmònica del Cànon de Pachelbel que s'acompanya amb uns elegants arranjaments per a quartet de corda.
12. "UNA CANÇÓ I UNA PROMESA" - CRIM
Del disc 'Blau sang vermell cel' (BCore Disc, 2016)
No hi ha dubte que tant per la qualitat musical com pel punt d'inflexió que va suposar en la seva carrera, Blau sang vermell cel és el treball més important de la trajectòria del quartet de punk rock tarragoní Crim. Cançons com "Benvingut enemic", "Verí caducat" i "Una cançó i una promesa" formen part indiscutiblement del seu repertori més imprescindible, i l'última d'aquests temes recupera els acords del Cànon a la tornada.
13. "ROSA DE FOC" - EBRI KNIGHT
Del disc 'Guerrilla' (Maldito Records, 2018)
El folk punk d'Ebri Knight també es va impregnar de la popular roda d'acords per a construir melodies hímniques i corejables. És el cas de "Rosa de foc", que arrenca com una balada fins a créixer com un himne de punk celta, i que va ser inclosa en el quart disc del grup maresmenc Guerrilla.
14. "CLAR QUE T’HE TROBAT A FALTAR" – THE TYETS I JULIETA
Del disc 'Èpic solete' (Luup Records, 2023)
La nova escena de pop urbà que va fer eclosió l'any passat també va posar mà en aquesta arxiconeguda seqüència harmònica. Dos dels màxims exponents d'aquesta escena, The Tyets i Julieta, van recuperar fil per randa els vuit acords del Cànon per a fabricar un tema que representa a la perfecció el concepte de pop urbà: melodies pop, sintetitzadors que reactualitzen el so del pop sintetitzat dels vuitanta, i un beat prominent de reggaeton.
15. "SORT DE TU" – OQUES GRASSES
Del disc 'Fruït del deliri' (Halley Records, 2024)
Després del fenomen "La gent que estimo", Josep Montero i Oques Grasses ho han tornat a fer. En el nou treball Fruit del deliri, el septet osonenc ha col·locat de nou una balada en el penúltim lloc del tracklist, "Sort de tu", i l'aposta els ha sortit un altre cop més que bé. La cançó és de moment la preferida del públic (és la cançó amb més escoltes del disc a Spotify) i recupera la roda d'acords del Cànon del Pachelbel, però amb una variació: en el baix agafa una variant molt similar a la que Bach fa servir a l'Ària en la corda de sol.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
