L'any 2016, el grup palmesà Bilo es va donar a conèixer amb l’EP debut homònim (autoeditat). Poc abans de la pandèmia, el seu bateria, Marc Mas, va engegar un projecte en solitari paral·lel, amb el qual es va estrenar el 2023 amb Cartes i estampes (Ground Control). Parlem amb el músic d'aquell primer treball i de totes les novetats que té entre mans.



Com neix el teu projecte en solitari?
Comença a Barcelona, una mica abans de la pandèmia, quan estava estudiant Humanitats a la Universitat Autònoma de Barcelona i vivia en un pis en el barri de Clot. Fins llavors, sempre havia tocat amb la meva altra banda Bilo, però a Barcelona estava bastant sol a nivell musical. Tot i que tenia molts amics a Barcelona, és una ciutat que et fa sentir un poc sol, i totes les amistats d'infància les tenia a Mallorca. I amb una guitarra, vaig començar a aprofitar el temps per a fer cançons entre el saló i l'habitació. 

Per què aquelles cançons no tenien cabuda amb Bilo?
Perquè eren cançons més personals. A Bilo no tenien cabuda perquè seguim un procés compositiu més democràtic, de tocar i anar construint les cançons al local. A més, les cançons parlaven de les meves vivències a Barcelona i sentia que quedaven un poc fora de context del grup.


D'on ve el nom del primer disc 'Cartes i estampes'?
Moltes de les cançons del disc són dedicades a les amistats de Barcelona. Per exemple, n'Albert era el meu millor amic de Barcelona, amb qui cada matí anava al tren a la universitat. Amb ell i el seu amic el Luis vàrem fer recitals de poesia, on jo hi posava la música. Les cançons estan ambientades a Barcelona, tot i que també n'hi ha algunes que són de Mallorca, on vaig tornar quan va esclatar la covid. Per exemple, "Boira" la vaig escriure perquè hi havia un moixet al jardí mentre estava confinat, mentre "Kafka On The Shore" s'inspira en el llibre del mateix nom del japonès Haruki Murakami (Shinchosha, 2002).

Com vas gravar aquest primer treball en solitari?
Vaig demanar ajudar a Tomi Solbas (productor i guitarrista de Bilo) i Driss Stadig (cantant de Bilo). Com que les cançons estaven fetes, ells em varen ajudar a arranjar-les bé, i posar-los baix, pianos i bateria. Un cop ho vam tenir tot arranjat i gravat, va sortir Cartes i estampes.

Quins eren els referents per a totes aquestes cançons que vas començar a Barcelona?
Des de petit he sigut bastant melòman i mon pare sempre m'ha introduït grups força antics com Pink Floyd o The Beatles. Amb 16 anys, em va començar a agradar molt en Bob Dylan i en aquella època també escoltava molta música brasilera, com Jobim, Gilberto Gil o Vinícius de Moraes. I també Matt DeMarco, tot i que ara ja m'ha passat el hype que tenia llavors. En l'àmbit català, et diria que la meva influència màxima a Barcelona era Núria Graham, que per mi era una de les millors artistes estatals. I també vaig escoltar El Petit de Cal Eril i Ferran Palau, de qui recordo escoltar molt △ (BankRobber, 2018) i Blanc (Halley Records, 2018), respectivament. 


Enguany, has publicat dues cançons, "Penso en tu" i "Stranger". Formaran part d'un futur segon disc?
Sí, formaran part d'un nou disc que tinc previst que surti durant la segona meitat del 2025, ja que amb Bilo volem treure disc durant la primavera de l'any vinent. Per ara, tinc començades unes 12 o 13 cançons molt dispars entre elles. Algunes són més estranyes i experimentals, altres més roqueres i algunes un poc més acústics. Per ara, tinc bastants temes en anglès, però també alguns en català i castellà. Componc en totes tres llengües perquè és així com em surt. Normalment, primer crei la cançó melòdicament i després veig quines paraules hi encaixen i amb quin idioma pot quedar millor mètricament. Per exemple, el català a mi em va molt bé quan faig cançons amb influència brasilera. No sé per què, però tinc la sensació que el portuguès i el català s'assemblen més a nivell mètric que el castellà.

Creus que aquest disc serà força diferent de l'anterior pel fet d'escriure'l a Palma i no a Barcelona?
Segurament hi haurà una part que és menys melancòlica. Supòs que viure a Mallorca em fa estar bastant més content. A nivell emocional, a Barcelona tot m'era més difícil perquè bevia i sortia de festa quasi cada dos dies. Però, per altra banda, tornarà a haver-hi similituds com dedicar-li una altra cançó a Murakami. La vaig gravar ara fa poc i duu el títol de la seva novel·la 1Q84 (Shinchosha, 2009).

Com has viscut el panorama musical mallorquí amb el canvi polític de l'any passat?
Quan governava el PSOE, tenia bastants concerts amb Bilo i el meu projecte a les places i festes que se celebren al carrer. Quan va entrar el nou govern, tot i que no tinc dades estadístiques, he tingut la sensació que molts grups hem deixat de tocar en aquest tipus d'actes. De fet, jo i un bon amic que es diu Josep Bordoy teníem aparaulat un concert per la Diada de Palma amb un catxet acordat, i, de sobte, els de Vo, ens van demanar les lletres de les cançons per a veure si els semblava correcte d'acord amb la seva ideologia política. I davant d'això vam decidir no actuar. 


Més enllà de la música, treballes en algun àmbit d'humanitats?
Aquí a Palma l'assumpte està molt negre. Encara que tingui una carrera i un màster com a professor d'història, és molt difícil, perquè quan et criden de les llistes per a ser professor sempre t'envien a Eivissa o Formentera. Quin sentit té que algú de Mallorca amb tota la seva família aquí se n'hagi d'anar tres mesos a Eivissa? Amb l'afegit que trobar habitatge allà és pràcticament impossible... Per això, treball de senyaler a l'aeroport: ens encarreguem de guiar els avions a les plataformes d'aterratge i vigilar que es compleixin totes les normes de seguretat. Estic supercontent amb la feina perquè molts cops tinc diversos dies lliures seguits i això em permet poder fer molta música i anar a gravar.