Avui es publica Pájaros de desván (U98), un disc que recull una bona selecció de cançons de Litus, ara interpretades conjuntament amb altres artistes que admira. Un treball que també es publica en format físic i que arriba just quan el seu creador es posa a treballar en un nou disc que apareixerà l’any vinent.



Et vas donar a conèixer amb Mutis, amb qui vas editar dos discos.
Sí, jo considero molt important el segon, que és De cara a la paret (DiscMedi, 2002), perquè allà vaig començar a conèixer una mica el meu imaginari i a sentir-me més segur de les cançons que feia. Vaig bolcar tota la meva energia en aquell disc. Va ser una època molt bonica amb el Llongue de productor. Vam fer moltes coses entre ell i jo i vaig gaudir moltíssim. Considero aquell moment com un moment d’aprenentatge vital... I fins i tot de producció, perquè ell em va deixar coproduir-lo una mica. Penso que moltes coses que encara faig venen d'aquest disc.

El Litus actual encara té coses d'aquell Litus de fa més de 20 anys?
Jo crec que sí. Poses aquell disc i en poses un d'ara i sonen molt diferent, però sí que hi ha una manera de portar l'harmonia, de portar les lletres... He evolucionat, però crec que en aquell disc comença una mica tot per mi. És la mare dels ous.



Ara que ja sabem d’on venim, fem un salt a l'actualitat. Per què has volgut fer ara un disc de col·laboracions com 'Pájaros de desván'?
Va ser una cosa que em van proposar i que sempre m'havia fet molta vergonyeta, perquè has de trucar als artistes i, d'alguna manera, demanar-los un favor. Però després de tants anys a Leitmotiv, on he tingut la sort de tocar amb la majoria dels meus ídols, vaig començar a trucar a gent i tothom em va dir que sí. Per exemple, a la cançó “Pedalear” amb Coque Malla, que és la primera que vam fer, va passar una cosa molt bonica. Quan a l'artista li ve de gust de veritat i trobes la cançó adequada que li va bé, se la creu, i la combinació de veus funciona… passen coses màgiques. A “Pedalear” va passar i em va donar energia i molt bones vibracions. I aleshores vaig veure clar que valia la pena fer un disc d’aquestes característiques. I l'hem anat fent molt a poc a poc, perquè, més enllà de les agendes de cada artista, era molt important trobar la cançó ideal. Hi ha artistes amb qui no hem acabat de trobar la cançó i altres amb qui la teníem claríssima. És important no tenir pressa.

Com ho has fet? Has triat les cançons primer i després miraves qui les podia cantar, o parties de les col·laboracions i buscaves quines cançons els anaven bé?
Les dues coses alhora. Normalment, trucava a un artista ja pensant en una cançó. Però de vegades no: em venia de gust treballar amb un artista en concret i havia de pensar quina cançó podríem fer. També ha passat que l’artista m’ha dit que sí, però no li ha semblat bé la primera cançó que li he proposat… O hi ha el cas de Sopa de Cabra, que va ser meravellós, perquè em van proposar de fer una cançó nova.


La llista de cançons que has proposat surten dels darrers discos de Litus. Per què?
Sí, ha estat una manera de donar una segona oportunitat a cançons, especialment d'aquests últims anys, perquè ens hem centrat en el repertori dels últims tres discos.  

Després d’aquest disc tens en mans un altre àlbum, aquest cop de cançons noves.
Sí, ara l’estem començant a treballar i sortirà el 2025. Encara és massa d’hora per parlar-ne.

Serà un disc de Litus o tens ganes de tornar a muntar una banda com era Mutis?
Aquest disc serà de Litus, però no sé què faré en un futur. Sé que jo continuaré, fins que em mori, fent discos i cançons. Però també tinc ganes de fer bandes, i de fer moltes coses. Sempre he sigut una mica així, tastaolletes, i la veritat és que el meu projecte ja em permet moure'm per diferents estils. Ara, si trobo una banda que em permeti fer coses molt diferents del que estic fent ara, amb components que fossin tan autors com jo i tinguéssim un so que jo sol no puc aconseguir… sí que m’agradaria.