Uri Santafé va començar en la música amb un estil de hip-hop clàssic, que va transformar amb el temps amb el seu propi mix de pop urbà, hip-hop i electrònica que desvela en el seu projecte personal, de la mà del seu amic i productor Hicham 'Lamliki'. Després de debutar amb Vulnerable (Delirics, 2023), ara el duo de cantant i productor publiquen junts NGU (Delirics, 2024), un disc que reflecteix les seves ganes de lluitar per a tirar endavant. 



‘NGU’ és un conjunt de cançons personals, de lluita i autosuperació, però també inclou temes d’amor i de desamor. Quina és la història rere aquest treball?
El concepte parteix de la història d’un amic, en Mauri, que va néixer amb fibrosi quística i des de petit li van donar pocs anys de vida. Va viure fins als 29 anys, i des de sempre havia tingut una mentalitat molt lluitadora, i era ell qui deia “never give up” ["no et rendeixis mai"]. Seguint aquesta idea, vam voler abocar la nostra història de superació personal, com a productor i cantant. Tant en Hicham com jo venim de situacions familiars que no són les més adequades per fer música, i volíem posar aquesta lluita per tirar endavant en el nostre projecte i no rendir-nos, una realitat que viu en nosaltres sempre. 

Com dius, ‘NGU’ és l’abreviació de ‘Never give up’. Per què posar-lo així i no complet?
Al Mauri li agradava molt el disseny gràfic, i durant molts anys va anar fent samarretes amb un disseny on posava ‘NGU’, perquè era el seu lema. Tota la gent del poble les tenia i les portava, perquè tothom l’estimava moltíssim, i vam voler retre-li homenatge també amb aquesta abreviació. 


La primera cançó del disc també es titula “NGU”. Què va venir abans, la cançó, o el nom del disc?
Crec que van anar força paral·leles, però sí que vam tenir abans la idea de la cançó. Aquesta va sorgir durant la pandèmia, quan feia molt poc que en Mauri ens havia deixat, i justament va coincidir que en Hicham tenia una instrumental amb aquest títol, així que vaig escriure una lletra que parlés de la història d’en Mauri. I vam acabar creant tot el disc al voltant d’aquesta història i aquest procés de resiliència i de lluita, perquè fins i tot en les cançons de desamor hi ha aquest sentiment de voler tirar endavant. 

El disc l’has creat amb el productor Lamliki, amb qui col·labores gairebé des dels inicis del projecte, però com comenceu a treballar junts?
Fa un temps, jo me'n vaig anar a viure a San Sebastián, i quan vaig tornar en Hicham estava treballant a la pizzeria de la meva família. Jo ajudava els caps de setmana, i ens vam entendre molt bé. Tots dos ens vam intentar professionalitzar en la música i ens vam adonar que no era fàcil trobar a algú amb qui treballar que entengués bé el que buscàvem, ni que quedés tan autèntic. Entre nosaltres dos tot funciona molt bé, ell treu molt de mi i crec que aquesta profunditat entre els dos es nota quan escoltes la nostra música.


A “F*ck lent”, si no pares atenció al títol, sembla que cantis “a foc lent” en lloc de “F*ck lent”. Buscaves que quedés aquesta ambigüitat en el tema?
Quan llegeixes el títol, t’esperes un tema molt agressiu, però la meva intenció era crear un tema afectuós que la gent pogués dedicar a la seva persona estimada, sigui qui sigui. Volia interpel·lar a les persones amb aquesta cançó, i crear una contraposició entre el títol i el tema, en què t’esperes una cosa molt més dura, més forta —també per la base—, i acabes trobant una lletra molt més íntima. 

Un altre tema que crida l’atenció és “Traïció”, sobretot per la duresa de la lletra. Totes aquestes traïcions que hi narres neixen d'experiències pròpies?
És una de les nostres preferides. És veritat que tots els temes tenen una part de ficció, però en aquest cas crèiem que era molt més impactant per l’oient escoltar-ho tot de primera mà. Per això, en temes més sensibles, tot i posar-hi una mica d’imaginació, toca molt més si cantes des de l’experiència. Perquè si no és real, no és cru, i la gent no ho sent genuí. A vegades toca demostrar aquesta cruesa: ja hi ha temes més lúdics i divertits al disc.

Al disc també trobem la versió de “Boigxtu”, en què col·laboreu amb Aion i Pep Sala (Sau). Com va tenir lloc aquesta trobada? 
Era una idea boja. Volíem fer alguna cosa que realment tingués un impacte, i vam pensar d'inspirar-nos en l’electrònica que es feia aquí. A la tornada, però, volíem recuperar una cançó de desamor important en la història de la música catalana, i no podia ser una altra que “Boig per tu” de Sau, un clàssic que tots sabem i que ha aconseguit travessar fronteres generacionals. Jo vaig fer l’inici de la cançó, que és aquesta part més rapejada, amb una mica l'estil de la Ruta del Bakalao, però em faltava una manera d’encaixar bé les idees. Vaig trucar a l’Aion, què és molt bo a l’estudi, i vam construir aquesta història de desamor que es pogués ballar i cantar. Vam acabar anant a gravar a l’estudi de l’Aion, que està molt a prop de l’estudi d'en Pep Sala. Per coses de la vida, vam haver d’anar a demanar-li unes eines que ens faltaven, i sabíem que si el vèiem li havíem d’explicar que estàvem fent aquesta versió, a més que ens feia molta il·lusió poder-li ensenyar, perquè estàvem molt motivats amb el resultat. En Pep Sala és un home molt proper, molt curiós, i ens va ajudar molt amb el tema al final, ens va aconsellar en diferents punts i, fins i tot, es va unir a cantar una part del tema. Per a nosaltres és un honor poder comptar amb qui va escriure el “Boig per tu” original.


També destaca “Fets”, un tema de rap clàssic amb reivindicació social sobre l'habitatge o la precarietat de la indústria musical. Com encaixa dins l’estètica del disc?
És veritat que és una cançó que està molt allunyada de la resta. Nosaltres tenim una condició, des de fa molts anys, i és que volem créixer i fer-nos un lloc dins la indústria, i per fer-ho ens hem d'adaptar a l'estil actual, però no volem perdre del tot les nostres arrels, ni deixar de banda les nostres creences. Per això vam incloure aquesta cançó, en què retornem als inicis de parlar de temes que ens toquen a tots. La vaig pensar molt, perquè era una història molt personal, igual que “Traïció”, i amb un ritme que revisita el rap espanyol més clàssic. 

En aquest tema també dius que fas música “per forrar-me fent temes més comercials”, i així poder dedicar-te a fer el que sents més personal. Creus que aquest rap més pur que feies abans no té espai dins la indústria musical catalana actual?
És un gènere molt nínxol en la música en general, i fer-ho en català, que ja és un nínxol petit, fa que tot quedi encara més reduït. No és un tema que sonaria a les ràdios, per això en fem d’altres de diferents que sí que hi podrien sonar, però conservem la nostra essència en temes més crus com aquest, o com l’últim, “Algo en mí”, que és molt més experimental que els altres.