Després de dos primers discos on va perfilar el seu univers, la cantant i actriu gurbetana Judit Puigdomènech 'Ju' ha retornat, després de 6 anys de silenci, amb un tercer treball, Venus, amb què ha confiat en el segell Fanatik, de la multinacional Blanco y Negro.


 
El teu viatge a 'Venus' arriba després d’'El món es mou' (Sonic Studios, 2016) i 'Bandera blanca' (RGB Suports, 2018). Què has buscat en aquest tercer treball molt més acurat?
Amb el tercer disc he buscat un canvi sonor i també de concepte, i sobretot m’he alineat amb la música que m’agrada escoltar, de Björk a Billie Eilish. Sempre m’han interessat artistes amb bases electròniques, tot i que també escolto altres estils, perquè sempre m’ha motivat el rotllo més modern i electrònic. En aquest disc he intentat situar-me en aquesta mateixa escena, i alhora pensar què podia expressar i transmetre, sobretot a través del missatge de les cançons.

Què s’amaga darrere el concepte de 'Venus', vinculat sobretot a la feminitat i a la representació de la deessa de l’amor?
Vaig tenir clar el concepte després d’escriure la cançó “Venus”, que diu: ‘Com podria aixecar-me si no he vist renéixer Venus dins els teus ulls?’. És una reflexió personal perquè quan mires els ulls d’una altra persona et retorna el teu propi mirall. He passat per una etapa poc productiva, en què vaig haver d’apartar-me de la professió i del ritme de vida. Pensava que si volia córrer molt per tornar a generar cançons, o seguir sent la professora de ioga que també soc, havia de retirar-me un temps i tenir paciència. No veure Venus en l’altre vol dir que no em reconeixia en mi mateixa, no veia el que significa de fertilitat a través de la bellesa de la vida i la creativitat.

El disc comença amb “El buit”, on et trobes sense haver-ho pretès. Tal com també han cantat Montse Castellà, Paula Valls i Anna Roig, entre altres, confesses que et trontollen certs ‘tòtems i creences’. Com descrius el teu buit a la cançó?
He viscut el meu buit d’una manera potent i intensa, perquè al final m’ha ofert un aprofundiment en mi mateixa i una connexió amb el meu jo més intern. Quan creixem hi ha inputs externs que ens van esculpint el caràcter com a persones, per bé que hi ha creences heretades i superintegrades. I, precisament, en el buit ens podem desfer de les experiències que ens generen aquesta identitat per tenir un lloc al món i ens retrobem amb la nostra vida sense la influència externa. De fet, la meva pròpia essència em dona valor simplement pel fet de respirar i de ser en aquest món.


A “Revelació” cantes sobre la sentència: ‘No t’he volgut oblidar’. Què vols transmetre en aquesta lletra?
La revelació és un amor que porto dins. Molts cops quan has tingut un gran amor, sigui una amistat o un amor passional, el portes sempre a dins. I quan heu agafat camins diferents, en el moment en què estàs més dolguda, hi ha molta gent que et diu: “Oblida aquesta persona, ja trobaràs algú altre”. En canvi, a la cançó dic que no vull oblidar sinó mantenir el seu amor dins meu, com un secret que portaré tota la vida. Té un valor molt gran, prefereixo portar-lo a dins i recordar la seva memòria intacta sense transformar-lo. M’agrada mantenir el record d’uns moments màgics.

A “El cos, l’instint i la pell” apareix una veu que va traient el que és dolent de la ferida. Per quina guerra sents que t’esquinces quan parles de ‘tocaments indesitjables’?
Quan ets petita, en el moment en què t’estàs formant com a persona, sovint no estàs preparada per posar límits, perquè encara els estàs creant. De fet, te’ls van creant els pares, a través de l’aprenentatge i la maduresa. I de vegades el teu aprenentatge es veu esquinçat, perquè hi ha aspectes que són com intrusos en el desenvolupament d’un infant. En aquest cas eren inputs que podrien haver frenat el meu procés natural de maduresa. La cançó diu que aquesta invasió no la podem controlar del tot, sobretot avui dia amb les xarxes socials, perquè és preocupant tot el contingut que hi ha penjat. Si dones el mòbil a un infant, no sé fins a quin punt està preparat per veure segons quin contingut. Segur que el pot deixar marcat i interferir en el desenvolupament natural de la seva sexualitat.


De quina manera t’ha afectat aquesta invasió?
Quan era petita un noi més gran em va agafar de la barbeta i em va dir: “De gran, seràs una barbie”. I en aquell moment em vaig sentir vulnerada. Hi ha situacions que vam viure, tant les meves amigues com jo, que vam normalitzar, i no eren tan normals. Que un noi vingui i et pessigui la panxa perquè no li fas cas en un moment determinat, i et deixi un blau durant una setmana, no és normal. En el seu moment vam fer els ulls grossos, però avui dia no s’ha de deixar passar.

I al tema “Venus” poses el retrovisor vital. Et vols desmarcar del prototip estètic de diva pop ballable tipus Julieta, Maria Hein o Maria Jaume, amb una imatge romàntica i desenfadada?
En el meu cas m’interessa més parlar del concepte de la fertilitat de Venus, tot i que mitològicament s’hagi associat a la deessa de l’amor i la bellesa. La cançó em connecta amb la idea de l’alegria, sobretot a partir de l’associació que en fa l’astrologia amb l’enteresa, l’harmonia i l’equilibri. A més, psicològicament també significa obrir-se a la possibilitat de sentir a través del cos.


Aquest també és un concepte molt present al disc?
Sí, perquè he intentat tractar la veu d’una manera suau, però alhora trencada i esquinçada, i també l’he volgut projectar a través dels matisos de vulnerabilitat, trencament i força renovada. El dolor, la ira, la ràbia i la dolçor del disc formen part de la meva manera de ser.