Fa més de 10 anys, el raper de Sant Joan de les Abadesses Ricard Soler va engegar el seu projecte musical com a Nu Drama. Fa sis anys, el cantava començar la transició al veganisme, un estil de vida que l’ha dut a fer molts canvis a la seva vida i l'ha empès a entendre millor com funciona la indústria càrnia. Tot el que ha après —i molt més— ho ha abocat al darrer disc Parets de vidre (Blau Atzavara, 2024). Avui, un dia abans que surti el disc, n'estrenem en primícia un dels temes, “El gronxador” i parlem amb ell de tots els detalls.


Avui estrenem "El gronxador", una cançó molt dura que relata la realitat de la matança dels animals i de les condicions en què viuen i moren. Creus que era important la duresa per a transmetre el missatge?
“Gronxador” va ser el primer tema que vaig fer de Parets de Vidre. Volia escriure sobre aquesta realitat que moltes vegades està invisibilitzada. Tot i que sigui molt dura, crec que era necessari mostrar-la. Ho comparo amb el documental Earthlings, que va narrar Joaquin Phoenix. És una peça audiovisual que em va destrossar, però va generar un canvi en mi i això em va fer canviar la meva vida. Són aquelles veritats incòmodes i realitats tristes que ningú vol saber, però que a vegades són necessàries de veure.

Tot el disc gira al voltant del veganisme i la crítica a la indústria càrnia. Com decideixes focalitzar el disc en aquesta temàtica?
Per a mi la música sempre havia sigut com una teràpia. Em servia com una via d’escapament per deixar anar tot allò que em preocupava, però va arribar un punt en què em vaig adonar que ja no necessitava la música per buidar-me, sinó que cada vegada hi posava més de les meves preocupacions personals. S’anaven colant frases a les cançons que parlaven sobre aquestes problemàtiques, perquè eren temes que ocupaven la meva ment. Cada vegada es tornaven més habituals, i em vaig adonar que tenia ganes de posar el focus en això, que no només fos una cosa a part. Així van anar sortint els temes fins a tenir l’àlbum sencer.

Al llarg dels temes coneixem molts detalls de la vida animal en un escorxador, com a “La cinta corre”. Saps de primera mà que hi passa? 
Quan vaig fer la transició al veganisme, em vaig informar per saber de què anava tot. Volia tenir clar què feia i sobretot saber que era segur a nivell nutricional. Quan em vaig decidir a fer aquest disc, tenia clar que havia de fer molta més recerca per tenir la informació més clara possible, perquè si deia alguna dada, havia de ser contrastada. No volia que ningú em pogués retreure el que deia, i em va servir com a repte també. Una de les formes d’activisme que hi ha en el veganisme és anar a les vigílies als escorxadors. Quan arriben els camions carregats amb els animals, tu estàs allà i els dones aigua i un últim moment de cura abans de morir. També he ajudat una amiga a fer una obra de teatre en què necessitava entrevistar a treballadors dels escorxadors, i em va fer entendre encara més les condicions de què parlo al tema.


No només has investigat sobre el veganisme i la indústria càrnia, sinó que també t’has hagut d’informar de temàtiques socials, com les que tractes a “Piripkura” o “Aigua Fúcsia”.
Tenia ganes de reivindicar que el veganisme pot ser interseccional. Es pot parlar del que passa dintre d’una macrogranja, però també es pot parlar de les persones que pateixen per treballar en un escorxador, o per viure al costat d’una granja i respirar aquell aire. O fins i tot parlar d’una tribu del Brasil, els Piripkura, que veuen que els envaeixen les terres per a construir-hi granges o fer camps de conreu per alimentar el bestiar. Són temes que, per una banda, sembla que estiguin més allunyats, però que ens afecten de primera mà. Tractar-los amb exemples, com les dues úniques persones vives de la tribu dels Piripkura, fa que qui ho escolti empatitzi molt més.

Dins l’estètica i plantejament del disc, també crida l’atenció el tema “Bondat”, un alè d’aire i d’esperança. Necessitaves que hi hagués una visió positiva per poder seguir?
Com a persona activista i com a persona optimista que té ganes que canviïn les coses, penso que és important que un mateix tingui moments d’esperança, perquè si no ens cremaríem i no tindríem energia per a continuar lluitant. Llavors, és important que ens cuidem en aquest sentit. També em vaig posar a la pell de les persones que estiguessin escoltant el disc i vaig pensar que feia falta un equilibri. Per molt que jo tingués ganes de denunciar, em vaig obligar a fer cançons que tinguessin més llum, com aquesta de “Bondat” o “Parèntesis”. Temes que, més que denunciar, també ofereixen llum, solucions i alternatives de què es pot fer.

A “Jo ho he vist” dius “soc d’una generació que pot decidir anar cap a una altra direcció. Tinc una opció, que matin animals per mi o no”. Creus que les noves generacions estan molt més conscienciades?
Hi ha dies de tot. Hi ha moments en què sentim molta esperança i n’hi ha que no tanta. Si ens ho mirem en general, però, és evident que les coses estan canviant. Algú que es va fer vegetarià als anys 70 no tenia cap de les opcions que tenim avui dia, ni se’n podia parlar tan obertament. Tot i que encara sigui un tema residual, la gent n’és molt més conscient i potser molts no ho entenen, però saben que hi ha alguna cosa que no va bé en la indústria càrnia, i penso que això anirà cada vegada a més.


Hem parlat d'indústria càrnia, però també toques les problemàtiques en el mar. Creus que com a societat invisibilitzem els peixos quan parlem de patiment animal?
Recordo llegir que als humans ens costa molt més empatitzar amb els peixos. Si t’ho pares a pensar, la majoria de les campanyes que diuen “salvem els peixos” impliquen utilitzar canyetes de paper en lloc de les de plàstic. Però jo penso que el millor per salvar els peixos és no menjar-ne, no? Molta gent es fixa en les palletes, en els residus que van al mar… Però el que la gent no sap o no entén és que més de la meitat de les deixalles del mar venen de la pesca. Totes les deixalles que deixen maten als peixos i a la fauna marina. A més, els peixos estan tan invisibilitzats que no es conten per unitats: se n’agafen tantíssims al mar, que es conten en tones directament. De la manera en què està feta, ni es fixen en el que agafen, simplement passen la reixa i s’enduen tot el que hi ha. És brutal.

En general, amb aquest disc vas molt més enllà del veganisme, toques temàtiques socials i problemàtiques que ens afecten a tots. És important per a tu que amb aquest treball puguis generar un impacte?
El gran objectiu que tinc amb aquest àlbum és poder plantar una llavor que acabi generant alguna cosa dintre les persones. Soc realista i sé que molt no canviaré sol, però almenys puc convidar a la gent que reflexioni i pensi. Crec que s’han de tractar més aquestes problemàtiques a través de la música i l’art, perquè és un molt bon vehicle de comunicació amb la gent.