El dimecres 13 de novembre, a partir de les 19h, tindrà lloc a la Casa Golferichs de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 491) el lliurament del XVII Premi Miquel Martí i Pol a la millor musicació d'un poema en català. El primer i segon premi seran escollits pel jurat del certamen Terra i Cultura entre els 5 finalistes, Anna Ferrer & Jolly Damper, Borja Penalba, Eduard Iniesta, L’arannà i Pau Alabajos. L'accés és gratuït amb inscripció prèvia.
 
Durant l'acte, conduït pel president del Certamen Lluís Llach i patrocinat pel Celler Vall-Llach, es farà una audició de les cinc musicacions finalistes, s'anunciaran els guanyadors de l'edició, i els artistes premiats seran convidats a presentar la cançó en directe. La jornada la tancarà la guanyadora del Premi Miquel Martí i Pol 2023, la felanitxera Mar Grimalt, que oferirà una petita actuació en acústic.



Les composicions elegides com a finalistes d'enguany —entre les 420 que hi concursaven— són “Cau de la por” de Bartomeu Obrador-Cursach composta per Anna Ferrer, i interpretada per Anna Ferrer & Jolly Damper; “O tots o ningú” de Bertolt Brecht, composta i interpretada per Borja Penalba; “Nits de vampir” de Xavier Iniesta i composta i interpretada per Eduard Iniesta; “Flor negra” de Mercè Rodoreda composta i interpretada per L’arannà (Anna Sala i Lara Magrinyà), i “Fundacions de la ràbia” de Vicent Andrés Estellés composta i interpretada per Pau Alabajos.

El guanyador del XVII Premi Miquel Martí Pol rebrà 3.000 euros, una peça de l’escultor Josep Bofill i una actuació remunerada a Porrera al llarg de l'any vinent. A més, s’atorgarà un segon premi dotat amb 1.000 euros. El Premi Miquel Martí i Pol s’atorga anualment a la millor poesia musicada en català publicada el darrer any —del 12 de setembre del 2023 a l’11 de setembre del 2024—, o a les composicions inèdites presentades al certamen. El jurat està presidit per Lluís Llach i integrat per l'actriu i rapsoda Sílvia Bel; el poeta, rapsoda i promotor Eduard Escoffet; el sommelier de Can Roca, Josep Roca, la gestora cultural i directora de Mallorca Literària Carme Castells, l'enòleg i copropietari del Celler Vall-Llach Albert Costa, i el director editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau.

 

Els poetes més adaptats aquest últim any han estat Andrés Estellés, López Casasnovas, Salvat-Papasseit i Maria-Mercè Marçal amb un total de 420 cançons. Els poetes més musicats en català i editats durant el darrer any han estat Vicent Andrés Estellés (65), Joan Francesc López Casasnovas (22), Joan Salvat-Papasseit i Maria Mercè Marçal (14), Begonya Pozo (12), Francesc Matheu (12), Joan Valls (11) i Abu Al-Russafí, Damià Huguet, Desideri Lombarte i Mercè Rodoreda (10). El jurat es reunirà a Porrera el 8 de novembre del 2024 per decidir el guanyador/a i el finalista de la XVII edició del Premi Miquel Martí Pol.
 
L’any passat el premi va recaure en la musicació de la felanitxera Mar Grimalt per la seva musicació de “La inutilitat”, de Damià Huguet, mentre que el Premi Accèssit Ramon Muntaner es va atorgar a Coloma Bertran i Lia Sampai per “Desolació”, de Joan Fuster. També han rebut el guardó  Mar Grimalt  (2023) per “La inutilitat” de Damià Huguet;  Carles Dénia  (2022) per “Oda apatxe a València” de Ramon Ramon;  The Tyets  (2021) per “El ratolí” d’Enric Larreula;  Juan Valderrama  (2020) per “Podries” de Joan Maragall;  Clàudia Cabero (2019); per “Dona dindi” de Rosa Maria Arrazola;  Sommeliers  (2018) per “La llibertat” de Joan Margarit;  David Carabén  (2017) per “Tot són preguntes” de Joan Vinyoli;  Mireia Vives i Borja Penalba  (2016) per “Si no fores (no amb mi)” de Roc Casagran ; Bartomeu  (2015) per “Els amants” de Vicent Andrés Estellés;  Judit Neddermann + Ignasi Cussó  (2014) per “El fugitiu” de Miquel Martí i Pol;  Toni Xuclà + Gemma Humet  (2013) per “Aquesta pau és meva” de Salvador Espriu;  Roger Mas  (2012) per “Si el mar tingués baranes” de Maria-Mercè Marçal;  Tomàs de los Santos  (2011) per “Homenatge anònim XV” de Vicent Andrés Estellés;  Joan Manuel Galeas  (2010) exaequo per “Em declaro vençut” de Miquel Martí i Pol;  Òscar Briz  (2010) exaequo per “Sense futur” de Salvador Espriu;  Clara Andrés  (2009) per “Personatges” de Josep Pedrals;  Sílvia Pérez Cruz  (2008) per “Covava l'ou de la mort blanca” de Maria-Mercè Marçal. 

La dissetena edició del Premi Miquel Martí i Pol ha estat convocada per la Fundació Lluís Llach, i compta amb el suport del Celler Vall Llach, la revista Enderrock i l’Ajuntament de Porrera.