El cantant i compositor Borja Penalba (València, 1975) ha musicat en català "O tots o ningú", del poeta alemany Bertolt Brechten el darrer disc, Giròvag (Blau, 2024). La peça ha estat escollida pel jurat del certamen Terra i Cultura, organitzat per la Fundació Lluís Llach, com a una de les cinc finalistes —al costat de les musicacions de Pau Alabajos, L'Arannà i Anna Ferrer & Jolly Damper, i Eduard Iniesta— a rebre el premi Miquel Martí i Pol 2024 a millor musicació d'un poema català. Els guanyadors es faran públics el dimecres 13 a la Casa Golferichs de Barcelona, a partir de les 19h.



Què et va portar a musicar els poemes "Somiava, distret, entre les coses" de l'eivissenc Marià Villangómez i "O tots o ningú" de Bertolt Brecht (aquest últim entre els 5 finalistes i tots dos entre les 25 musicacions triades pel jurat del certamen Terra i Cultura)? 
El primer, de l'eivissenc Marià Villangòmez, el vaig musicar fa anys en un acte d’homenatge a Rosselló Pòrcel, que va muntar la gent de Mallorca al Centre Artesà Tradicionàrius (C.A.T.), i a tots els qui que participàvem ens van proposar de cantar un poema d’ells, o de Rosselló o de Villangòmez. Vaig trobar aquest poema en un llistat que ens varen enviar de poemes d'ells, i em va agradar molt i em va sortir una musiqueta ràpidament. A Bertolt Brecht l’he llegit més, i quan estava preparant el disc Giròvag em vaig pillar un parell de poemaris seus perquè sabia que anava a trobar coses de Brecht que em parlaren també de mi, que jo me sentís identificat... Perquè aquest disc, al cap i a la fi, parla de la meva vida, la mort, l’amor, etc. I vaig trobar aquest poema, que em va semblar molt encoratjador i molt necessari avui. Un cant de solidaritat i al fet que un sol no pot fer res, que ens necessitem i hem de cuidar-nos i estar els uns pels altres.        
 
Què t'interessa d'aquests poetes?
Amb Brecht connecte molt. Des d’Ute Lemper ("Die Moritat von Mackie Messer" —"La balada de Mackie Navaja"—) a Silvio Rodríguez (introduint "Sueño con serpientes"), Brecht és un referent universal. Mentre que de Villangómez només vaig llegir algun poema solt —i "Somiava, distret, entre les coses" m’agrada perquè em dona pau i, me crea com un espai i m'hi trasllada— de Brecht m’he llegit pràcticament tot.
 


De quins poetes ets més fan o has musicat més?
Tinc els meus coetanis, com Joanjo Garcia, Roc Casagran, David Caño (membre d'Ovidi4)... que són probablement els que més he musicat. I després estarien Marc Granell, Estellés, Montserrat Roig, Maria-Mercè Marçal... Crec que he musicat més de cent poemes. Soc molt fan de Casasses. Però Estellés per a mi és el màxim, és superior. Per a mi és el gran poeta dels Països Catalans.

Com vas abordar la musicació d'"O tot o ningú"?
Quan un poema em sobta per algun motiu —pot ser per una paraula, una frase o tot el poema—, comence a llegir-lo repetidament fins que trobe una cadència rítmica i me va donant una melodia, que pot ser la del penúltim vers o la d’un vers del mig, i a partir de la melodia d’un sol vers vaig construint la melodia de la cançó. En la de Marià Villangómez la melodia no em convencia i vaig pensar en dir-la i no cantar-la com si entrara en un somni, i de sobte, me’n torne del somni i me’n vaig de passeig. I en el cas de Brecht, sí que crea una tornada molt potent literàriament, que et dona un missatge molt potent. Amb "O tots o ningú", vaig estar mesos de treball d’orfebreria per quadrar les estrofes, modificant l’estructura de com estava escrita originalment per a fer-ho cançó i que tingués una coherència musicalment.    
 
Quina funció dones a la poesia i quina a la cançó?
Per a mi la poesia i la cançó estan totalment lligades. No totes les poesies són cançons, però sí que totes les cançons són poesies, siguin dolentes o bones. Perquè és un llenguatge molt proper. És una manera de transmetre la teva realitat, els teus sentiments, amb un llenguatge no prosaic, que no és el que fem servir habitualment o el que es fa servir en narrativa, novel·la, etc. Són dos corrents artístics totalment lligats. I és cert que la música ha arribat més fàcilment a la gent i el fet de musicar poemes fa que certs poetes que no tindrien potser tant ressò, perquè són de caire elitista o tancat i tenen més dificultats per arribar al públic, li arriben a través de la música. Però això és una obvietat que ja sabem.   
 
Què trobes o t'atrau de la poesia dels Països Catalans?
El mateix que en altres poesies d’altres indrets. No veig una diferència substancial. Al final els corrents són universals. Si parlés d’Estellés, sí que veig moltes particularitats, que són estellesianes i que té un component molt valencià, li notes la valencianitat. Hi ha poetes o poetesses als quals es nota eixa arrel, d’on venen: en Pla o Espriu es notaria més, que en altres que són més universals, com el Caño o en Casasses.