La mort el passat 2023 de Vicenç Fontestad 'Sente', bateria de Ja T'Ho Diré i mànager, va caure com una llosa entre el sector musical i els seguidors de la banda menorquina. Després del darrer disc d'estudi amb Ja T'Ho, el músic ciutadellenc va alternar la seva faceta com a músic amb la de responsable de promoció de la discogràfica Música Global. Després d'un retorn a Ciutadella on va obrir el cafè Si Véns, el 2013, va fundar la seva pròpia empresa de management, Imés Management, on va representar artistes com Obeses, Arnau Tordera, The Hanfris Quartet o Leonmanso, entre d'altres.
 
Per a recordar la seva figura, una seixantena de músics es van aplegar anit a la sala La Mirona de Salt en un concert d'aire retrospectiu amb una finalitat benèfica: tots els beneficis aniran a l'Associació Espanyola Contra el Càncer de Menorca. Després de les actuacions de Leonmanso i Obeses, dos grups representats per en Sente, el plat fort de la nit era sens dubte el retorn als escenaris de Ja T'Ho Diré. El grup s'havia dissolt a finals del 2003, i va decidir tornar amb una breu gira de cinc concerts durant el 2012. D'ençà de Soñando silencio (Música Global, 2001), el grup no ha fet cap enregistrament nou, i alguns dels seus components han fet carrera per la seva banda. El més actiu, Cris Juanico, ha publicat una dotzena de discos en diversos estils musicals –a més del projecte Menaix a Truà i el mateix segell discogràfic Aumon–; i el guitarrista Sebastià 'Titi' Saurina ha gravat fins a tres treballs de pop-rock.
 
Just després de la sintonia de la sèrie televisiva El hombre y la tierra d'Antón García Abril, van aparèixer els cinc jatos titulars per interpretar una versió sense bateria del clàssic “Si véns”. Cris Juanico (veu i guitarra), Sebastià 'Titi' Saurina (guitarra), Jesús Fly Moll (baix), Carles Pons (percussió) i Miquel Brugués (teclats) van trencar un silenci de més de dotze anys amb la cançó més celebrada de la formació. Va ser el tret de sortida d'una nit plena de sorpreses i continus canvis de backline que es van succeir de manera àgil, en un gran esforç de l'equip de producció. Per alguna cosa, el concert havia estat anunciat com a ‘Ja T'Ho Diré i amics’.
 
Com a gregaris, bona part de l'escena del Rock Català de la darrera dècada del segle passat, acompanyats de membres de bandes més contemporànies. Membres d'Umpah-Pah (Pau Marquès, Marc Marquès, Jordi Gimbernat, Cesc Terrades, Joan Solà Morales), Petit Fours (Jordi Puig, Xevi Puig, Albert Cortada i Carles Cors), Menaix a Truà (Toni Xuclà), Fes-te Fotre (Albert Fort), D'Estranquis (Xavi Fortuny i Francesc Bertran), Sopa de Cabra (Jaume Soler 'Peck'), Van de Kul (Jordi Planagumà, Guillem Badia, Marcel Badia i Jordi Benítez), Gossos (Natxo Tarrés, Roger Farré i Juanjo Muñoz), Lax'n'Busto (Pemi Fortuny), Fora des Sembrat (Pep Suasi), Ferris (Miquel Plana), Tremendamente (Dani Rifà), Inventari (Bep Marquès), Cris Juanico (Moi Pelegrí, Pere Moll, Lluís Gener, Quim Ribó i Sergi Martín), The Other Side (Shanti Gordi i Simó Bosch), Streetnoise (Guiem Pons), Manners (Toni Genestar i Pacífic Camps), El Cairo (Joan Salord), Suc (Pepe Melià), The Gentleman Jack (Natxo Olivar), Orquestra Sifasol (Enric Ribó), Quimi Portet, Berta Gratacós, Pep Poblet, Sergi Cleofé, Toni Pastor, David Marquès, Joan Mesquida, Silve Soler, Josep Flores, Francina Mercadal i Dani Benejam; a més d'Obeses (Arnau Tordera, Jaume Coll, Maiol Montané i Arnau Burdó) i Leonmanso (Llure Marquès, Josep Bagur, Martí Genestar i David Wishes). Només cal lamentar la baixa a darrera hora de Gerard Quintana per malaltia.
 
Un Cris Juanico de veu esplèndida va lluir i compartir micròfon a cançons com “Suspès en l'aire” (Llure Marquès), “Ei, Joan” (Pau Marquès i Albert Fort), “Sal i dolçura´ (Shanti Gordi), la primerenca “El vell pescador” (Bep Marquès i Carla Gener), “Res no es mou” (amb un aplaudit Pemi Fortuny i la guitarra de Quimi Portet), “La mar” (tot sol, sense el concurs d'en Gerard Quintana), “El Último Verdugo” (Pep Melià), “A poc a poc vaig dibuixant” (Natxo Tarrés), “Cada racó” (Arnau Tordera), “Quan jo te toc tu te fons” (Pep Suasi), “Mirall màgic” (amb Berta Gratacòs, filla del primer mànager del grup, Jordi Gratacòs), “L'univers” (Jordi Planagumà i Joan Masdéu), “Joan Barrina” (Miquel Plana, un dels integrants dels menorquins Ferris amb qui Ja T'Ho Diré va compartir el disc de debut), “Tu sí que en saps” (Dani Rifà), “Per a tu” (Sergi Cleofé) i “Tenc es cor calent” (Jordi 'Quiño' Puig).
 
Però el moment més recordat de la nit va ser la projecció de l'enregistrament en àudio i vídeo de la bateria d'en Sente a “Així i tot”, al qual s'hi van sumar en directe els cinc jatos restants. Un moment per a la memòria i per a la història del grup. Els convidats van pujar a l'escenari per acabar amb una versió a full band de “Si véns”, i l'habitual jam de comiat amb el “Jingo” de Santana.
 
Més de dues hores de resurrecció d'una banda que, a mitjan dècada dels noranta, va suposar una alenada d'aire fresc en plena ressaca post-boom del Rock Català. El seu disc Moviments salvatges (Música Global, 1995) és sens dubte un dels millors treballs publicats per una escena que va morir amb el canvi de segle. El seu esforç i les seves cançons van normalitzar la presència de grups balears a les emissores de pop-rock, i va possibilitar la posterior irrupció més normalitzada de referents com Antònia Font. El concert de La Mirona va suposar un moment de catarsi col·lectiva per a una escena i per a un públic que en la seva majoria superava la cinquantena, i que va aconseguir gràcies a la música connectar amb la seva joventut. Ja ho deia el profeta: Forever Young!
 
L'Homenatge a Sente reviurà una segona nit màgica a Ciutadella el proper dissabte 16 de novembre, amb entrades encara disponibles en aquest enllaç.