Joan Masdeu ha acomplert un dels seus somnis: publicar una adaptació al català de "Rostro de actriz" de Deluxe i, a més, poder-ho fer acompanyat de l'autor de la cançó, Xoel López. En parlem amb ell per saber com ha estat l'experiència i per descobrir nous detalls de l'EP que inclourà la peça. 


Com vas arribar a aquesta cançó de Deluxe, “Rostro de actriz”?
És una cançó que m'acompanya des que es va publicar el 2007, amb el disc Fin de un viaje infinito (Parlophone Music Spain, 2024). Era just començàvem a fer la preproducció de l’últim disc de Whykin’s, Reus – París – Londres (Música Global Discogràfica, 2007), i tinc el record d’anar en cotxe escoltant aquest disc. Va ser el disc amb què el Xoel López em va frapar de veritat. Des de l’aleshores, l’he anat seguint, i aquesta cançó se m’ha quedat per sempre.



I com la recuperes ara, en català?
He pensat moltes vegades a versionar-la i adaptar-la català: han anat passant els anys, però aquest impuls continuava sent-hi. I ha estat ara que les coses s’han alineat per fer-ho, perquè estic en un moment en què m’he volgut donar la llibertat de fer senzills que potser no hauria fet en un altre moment, com la revisió d’”El carrer dels Jocs Florals”, en el quinzè aniversari de la seva edició. També els senzills que han de seguir venint... que potser d’una altra manera no haguessin entrat en un nou disc. En aquest impàs, m’ha vingut molt de gust jugar i vaig pensar que aquest era el moment en què encaixava aquesta petita aventura: és el moment de recuperar aquella idea de versionar aquesta cançó que m’he anat posant al llarg dels anys i que sempre m’ha flipat i emocionat.
 
I com va ser que en Xoel López acabés participant també en aquesta versió?
Amb ell no ens coneixíem, però sí que conec el seu road manàger, que em consta que també és molt amic seu. També ens coneixem amb Dani Ferrer (Love Of Lesbian), que és qui ha produït aquestes cançons. Un dia es van trobar en un concert, i en Xoel li va comentar que un músic català li demanava permís per versionar aquesta cançó... I en Dani, en acabar, li va dir que ell n’era el productor. I llavors, va sortir del mateix Xoel proposar de participar-hi, perquè havia cantat en altres llengües, però mai en català, i li feia il·lusió fer-ho. I, és clar: jo encantat de la vida! Tanca el cercle d’aquesta història d’amor que tinc amb “Rostro de actriz”. Ha estat magnífic, perquè ha estat sense forçar-ho ni pretendre-ho.
 
Com va ser la gravació?
Quan va passar tot això, nosaltres ja estàvem treballant la cançó i no hi comptàvem, tot i que a mi m’hauria encantat des del moment zero, és clar. Li vam passar ja la cançó molt encarrilada, i li va agradar moltíssim. De fet, em va dir que s’havia tornat a enamorar de la cançó... I a mi em va passar el mateix! S’ha fet a distància, per això. No hem pogut coincidir a l’estudi perquè ell estava en un procés de gira i anava molt liat, però s’hi ha prestat molt, i ha sigut molt, molt generós; tant amb la gravació del tema, com amb les imatges pel visual. Ha sigut molt bonic. La veritat, a mi em fa molta il·lusió sentir-lo cantar en català, i que li hagi agradat. I, a més, canta superbé el català!
 
I com vas fer l'adaptació al català?
Va ser molt divertit, i amb la intenció de jugar amb una cançó que m’agrada molt. Vaig voler fer una adaptació molt fidel, i ser hiperrespecutós. Fa 15 anys que soc un dels adaptadors del disc de la Marató, i sempre intento ser el més fidel possible a la lletra original, perquè estàs treballant un material molt sensible d’un altre autor. Al final ha quedat una peça molt maca. I la cirereta, és clar, és en Xoel cantant-la en català, que això és un regalàs.
 
Tot i que musicalment també sou bastant fidels a la cançó original, heu fet nous arranjaments, oi?
Sí, hem fet alguns canvis, però ens hem basat en la instrumentació de la cançó original. Hem tingut la gran sort que el Dani Ferrer, a part de tocar molt bé els teclats, també toca la trompa, i hem pogut afegir també aquesta part de l’original. Quan una cosa està tan bé, i és tan maca, has de tenir-ho molt clar per donar-li un tomb. Ho hem fet amb “El carrer dels Jocs Florals”, el primer senzill, perquè era un joc, un experiment... i, al cap i a la fi, era una cançó meva. Però amb una cançó tan bonica, tan ben produïda i tan perfecte com la de “Rostro de actriz”... no hi ha cap cosa que calgui canviar. Hi hem deixat, per això, la nostra petjada, i ens hem portat alguna cosa al nostre terreny. Per exemple, hi hem afegit veus, que és marca de la casa. Però també ho vam contrastar amb en Xoel, perquè volia que ell s’hi sentís a gust.

 
Tot això ho recolliràs en un EP. Tot seran versions de cançons teves o d’altres?
Hi haurà “El carrer dels Jocs Florals” amb River Omelette, que és la primera que vaig editar en solitari, i potser és de les més icòniques del meu repertori. També hi haurà una altra revisió d’una cançó molt més actual, “Rostre d’actriu”, i dues peces noves.

Tot plegat és per celebrar els 15 anys de trajectòria en solitari, i els 30 que ha fet enguany de Whyskyn’s?
Ostres, no ho havia pensat, però és veritat que el primer disc de Whyskyn’s el vam treure el 1994! El tema dels 15 anys... Francament, és un pretext, perquè me’n vaig adonar després. Volia que aquest EP fos una mena d’impàs, de separador... No em venia de gust encadenar-me a fer un disc sencer, però aquest divertimento sí que em motivava.
 
Dius que aquest projecte és com d’impàs: què vindrà després?
No en tinc ni idea. La sensació que tinc és que estan canviant les coses. He estat més de 30 anys sense parar ni un sol estiu, i crec que em fa falta agafar una mica d’aire i replantejar-me com vull fer les cançons, i que no sigui per inèrcia i perquè m’ho marca un calendari, encara que sigui intern. Volia tancar aquesta etapa d’una manera xula, amb aquest Ep, i després ja veurem... Sense presses. He de fer una petita parada, per carregar una mica les piles, i perquè, precisament, no ho he fet mai. El problema és que no en sé, de parar, ni n’he sabut mai!