Des de la seva època a S'Albaida, la cantant i compositora de Maó Anna Ferrer té com a matèria primera per construir la seva obra la música d'arrel —com va quedar palès també en els discos propis Tel·lúria (La Castanya, 2017) i Krönia (La Castanya, 2019)—. Així ha estat també a Parenòstic, un espectacle que va presentar ara fa 3 anys al Mercat de Música Viva de Vic i que avui es materialitza en disc.

1. “Deixem lo dol”
“És la cançó que es canta a la part de llevant de Menorca per Setmana Santa el Diumenge de Resurrecció i celebra el retorn de Jesús a la vida. La decisió de posar-la en el disc passa per allò de descontextualitzar el repertori popular amb què he crescut i reivindicar el seu valor musical i la seva riquesa melòdica. L'àudio amb el qual comença i que enceta l'àlbum sencer és un arxiu que prové d'una dona descendent dels menorquins que van migrar a Sant Agustí de La Florida als Estats Units i representa l'herència de les tradicions de Menorca fora del territori, barrejada amb aquesta degradació del que es diu, que deixa de ser important i intel·ligible i que és vençut per la necessitat de repetir el que els nostres avantpassats feien.”
 


2. “Malanat”
“Són dues tonades del camp que jo he ajuntat en format cançó. Representa la recerca d'arxiu sobre les tonades del camp de Menorca que donen títol al disc, Parenòstic —el calendari pagès—. És un homenatge a la Menorca del passat, la Menorca rural, que ha construït la identitat del que ara encara s'hi sent part d'ella. L'illa en què es treballava la terra perquè era plena de camps de blat allà on ara hi ha piscines. Són melodies que em connecten amb l'imaginari universal del folklore que ens apropa a una forma de vida més que a una identitat cultural.”
 

3. “Ella paupa com vol”
“Són també dues tonades del camp que parlen, per mi, del que ara en diem tradició, que no era més que cantar el que era el dia a dia, per fer-se companyia o la vida més amable. Està tractat amb guitarró, l'instrument més representatiu de les rondalles de l'illa, recreant aquesta idea del pagès que treballa el camp en solitud i que para a jeure i a beure aigua, mentre canta i divaga sobre la seva quotidianitat a l'ombra d'un arbre.”
 


4. “Son tus ojos dos puñales”
“Aquesta cançó és una provocació al 'desencorsetament' i la despossessió del repertori popular. La melodia és coneguda a Menorca com a "Jota des Mercadal", una cançó molt representativa del repertori popular de l'illa, i molt interioritzada amb unes quartetes fixes de fa molts anys. En aquest cas, em serveixo de la melodia i de tota la memòria que evoca i la transformo, servint-me de quartetes extretes del recull que va fer Maria Antònia Moll de folklore menorquí, i que inclou un apartat de quartetes en castellà. Amb la ironia que en aquest recull apareixen com a folklore menorquí una lletra de Chavela Vargas, que ens corrobora la lleugeresa amb el que era tractat el que ara es pretén romantitzar, envitrinar i intel·lectualitzar.”


 5. “Heu”
“És un cant litúrgic que es cantava tradicionalment a zones molt concretes de l'illa per Setmana Santa. La versió que he gravat n'és una deconstrucció i juga amb la reverberació com a generadora de l'harmonia.” 
 


6. “Estás”
“Representa el repertori d'autor que m'ha construït també com a músic i que apareix de forma genuïna en un procés de creació, així com ho fa la tradició, o millor dit, com a part de la meva pròpia tradició.”


 
7. “No es por mí que canto”
“La cançó diu “que no hay muerto que en vida pague el no haber vivido acorde a su andar” i ens parla, a partir d'una història real, de les condemnes de vida que ens allunyen del camí desitjat i que acaben fent-nos pagar les conseqüències. Aquest va ser el cas de la protagonista de la història, que havent nascut a una casa on tot semblava possible, és abandonada pel pare durant molts anys i acaba havent de cuidar-lo fins a la seva mort perquè retorna emmalaltit; la seva vida passa a un últim pla i l'ànima es va florint. Musicalment, ens remet al món de la ranxera i el bolero que està tan integrat dins el repertori popular de Menorca i que, com la cançó d'autor, m'han construït també l'imaginari musical que es desplega quan una es posa a compondre.” 
 

8. “Glosa a Menorca”
“Ens parla de la decadència en què ens veim sotmesos els pobles, les terres i les cultures quan el capital ferotge ens engoleix. Aquesta lletra la vaig escriure sense cap pretensió de fer-ne cançó, sinó perquè en aquell moment el que em bullia la sang com a menorquina d'ànima que veu morir allò que era identitat i casa. Ho vaig fer, com ho fan els glossadors, servint-me d'una melodia tradicional, del Romanç de na Roseta, i, amb menys carisma que ells, havent d'escriure-la prèviament.” 
 

9. “Voldria lo que voldria”
“És una jota. Una celebració a l'existència de les jotes i a les dosis d'alegria que han subministrat als pobles. La melodia és popular i les quartetes han estat extretes també dels reculls d'arxiu. Les quartetes tenen aquesta màgia literària que a través d'elements molt essencials parlen de coses molt transcendentals.”  
 


10. “M'agrada s'espigolar”
“Espigolar és una de les poques feines del camp que feien les dones. Amb aquesta cançó reivindic el camp, les avantpassades que l'han treballat i la tasca de l'arxiu per permetre'ns construir l'imaginari del que era, per poder pensar millor en el que som. Pilar Pons, glossadora i gran activista del folklore a Menorca, és qui canta la veu principal i jo m'hi sumo en representació de totes aquestes capes del temps que ens han construït.”


11. “Na Cecília” (Bonus Track)
“És un dels romanços menorquins per excel·lència i tenc el costum de cantar aquesta cançó als cavalls i als burros quan passeig pel camp d'arreu, com si representés una memòria universal del llenguatge que les bèsties no han oblidat. Aquí una foto del que soc quan visc i prou.”