La garrotxina Agnès Algueró presenta el seu segon treball d'ençà que va començar aquest projecte propi. Espantaocells (U98, 2024) és un pas endavant musical per a la cantant, en què presenta lletres molt més crues i reals alhora que introdueix elements electrònics al pop rural més orgànic que definia el primer treball, Bosc endins (U98 Music, 2021). Descobrim les històries amagades rere aquest nou disc repassant amb ella cada tema.



1. “Intro - Novembre”
“La vaig titular així perquè la vaig fer el novembre del 2023, de fet va ser l'última cançó del disc que vaig compondre. És una cançó que parla d'algú que estimes i que marxa del teu costat, però tens la sensació de no saber per què ja no és amb tu. El teu instint diu que ho ha fet perquè volia viure, sentir-se lliure o viatjar, però, així i tot, com ho explico des del punt de vista de la persona que es queda, hi ha aquesta sensació d'enyorança i de voler que torni.” 



2. “Foc”
““Foc” és una història, un conte. Parla d'una persona que és en una casa enmig del bosc i comença a veure com aquesta es crema. Intenta sortir a fora i escapar del foc, però no pot i es queda atrapada amb altres animals del bosc, com els cabirols i les llebres. Em vaig inspirar en l'estil de composició de Manel, perquè ells sempre expliquen històries amb la seva música, i jo volia posar un relat així en una de les meves cançons.”



3. “Espantaocells”
“És la cançó que dona nom al disc i és, potser, la més imaginativa. Sincerament, encara no sé gaire de què parla. Bàsicament, és una persona que es troba enmig d'un camp ple de boira, i de fons, quieta, veu una figura que estèticament sembla un espantaocells. Però en realitat és una persona atrapada que necessita ajuda, però hi ha alguna cosa que li impedeix ajudar-la. Amb això volia representar la depressió i la soledat que aquesta genera, com fa que t'acabis allunyant del món i el teu cap no deixa que ningú se t'apropi per ajudar-te. Ets com aquest espantaocells.”



4. “L'espera”
“Aquest tema parla del temps, i crec que va ser causada per la meva crisi dels trenta. Bàsicament, parla de com passa de ràpid el temps, del pànic que genera veure el rellotge córrer i com cal aprofitar tot el que puguem per no perdre cap moment.”



5. “Robots”
“Crec que hi imprimeixo certa indignació personal. Parla de persones que potser abans eren més sensibles, que tenien molta empatia per les coses que les envoltaven, però que s'han anat tornant opaques, poc transparents i menys empàtiques amb el temps. Per això canto “ja no sé qui sou, ja no us reconec, ja no sé quines persones sou”, perquè ja no les podem reconèixer. Això també vol fer una apreciació a com ens està afectant l'evolució tecnològica, que ens fa ser molt menys empàtics i ens desconnecta del nostre entorn.”



6. “Si no veus”
“La història de “Si no veus” tracta d'una persona a qui li agrada molt una altra, però que s'adona que els seus valors no coincideixen, i que, personalment i mentalment, no estan en el mateix moment. Per això, per molt que li agradi, si l'altra persona no s'esforça a fer un pas endavant i a obrir-se de ment per a arribar a noves possibilitats, la seva relació no pot tirar endavant.”



7. “33”
“En aquest cas trobem una amistat una mica tòxica amb la típica persona que parla molt d'ella mateixa i dels seus èxits, però que no sap escoltar a la gent del seu voltant. Un tipus d'amistat que mantenim amb el temps, però que tampoc sabem per què ho fem, ja que quan quedem o ens trobem no ens fa sentir bé.”



8. “Mai prou”
“A diferència de l'anterior, a “Mai prou” parlo de les bones amistats, d'aquelles que ens fan treure el millor de nosaltres mateixos, ens fan estar en calma i ens fan voler somiar. Amistats que ens ajuden a estar millor amb nosaltres mateixos, que ens porten a un món on estem a gust perquè és semblant al nostre. És un cant a l'amistat en tota regla.”