El duet Jo Jet i Maria Ribot, ara reconvertit en trio amb Marina Lluch, publica el cinquè llarga durada d'estudi, Ribera (Segell Microscopi, 2024). L'àlbum s'inspira en les alegries i penúries de la vida dels avis, que tan Jordi Jet Serra com Maria Ribot han perdut recentment, i amb la poesia i el color terra que els caracteritza, però amb la producció —de nou— de Sr. Chen, repassen des de la seva pròpia perspectiva. Tot plegat ens ho explica, tema a tema, 'Jo Jet'.




1. “Ribera”
“Ens mirem la vida des de la ribera d’un riu per on corren les nostres veus, les dels qui ens han precedit, les dels qui ens acompanyen i les dels qui vindran. Cada cançó d’aquest disc és una glopada d’aigua d’aquest riu agafada amb les mans: veus de la mare, de l’àvia, de l’avi, dels fills que no vindran barrejant-se, dissolent-se com vivències solvents en una sola història. La ribera és aigua i arrel: una vida arrelada a un curs d’aigua que corre sense aturador i, a la vegada, mai és el mateix. És un disc escrit mirant enrere i mirant al sud, fruit de pèrdues i de dols que reconnecten amb episodis que no hem protagonitzat i que expliquen, però, el que hem viscut.”


 
2. “Cendres”
“Cendres” és una cançó connectada íntimament amb “Hi va haver un dia de sol” i “Ribera” i, d’alguna manera, conformen la tríada conceptual del disc. El disc va néixer a partir de la mort de la meva àvia. Una cosa que sempre li havia sentit dir era que en morir tiréssim les seves cendres des del castell del seu poble mirant al Guadalquivir. El seu poble era Almodóvar del Río, a Córdoba —el HighGarden de Game of Thrones—. La cançó de “Cendres” connecta, com ho fa “Hi va haver un dia de sol”, la mort de la meva àvia amb el dia en què, segons l’imaginari de semificció que narra el disc, ella i el meu avi van concebre la meva tieta sense estar casats, cosa que després provocaria el rebuig familiar.


 
3. “Fil vermell”
“És un tema dedicat a tots els avis i àvies que van lluitar la Guerra Civil Espanyola i que van donar la seva vida per defensar els valors republicans i lluitar contra el feixisme. La idea del fil vermell apareix com un homenatge a la samarreta vermella d’Ovidi Montllor i vol recordar que aquella lluita no és només d’abans, sinó que tornem a tenir el feixisme a les portes de casa”.


 
4. “Pica que no es trenca”
“Cançó dedicada a la Marina Lluch Guarro, la nova integrant de Jo Jet i Maria Ribot, sobre com ens hem conegut i com ens hem salvat.”


 
5. “Un lloc on aturar-se”
“La imatge persistent que tinc dels meus avis és asseguts a la sala d’estar de casa seva, amb la persiana sempre mig-tancada, en la penombra. En aquesta espècie de ficció basada en fets reals que inspira el disc, “Un lloc on aturar-se” narra l’existència tancada dels dos avis que al final dels seus dies repassen la vida des d’una immobilitat que s’accentua cada dia.”


 
6. “Pujolet”
“Cançó dedicada a l’àvia de la Maria Ribot després de la seva mort. Amb referències a “Cançó a Mahalta”, el poema de Màrius Serra musicat per Lluís Llach: una cançó molt important per la família.”
 

 
7. “Sense fer res”
“Cançó dedicada als amics, pel Pau, la Berta i el Blai. Està escrita amb la tècnica d’escriptura automàtica [escriure sense filtres, ni l’ordre del pensament per fer aflorar el subconscient]”.


 
8. “Avinguda”
“A tots els discos hi ha alguna o altra cançó que parla de la generació que representem i del paper que tenim en el món que ens toca viure. Avinguda parla de la idea d’una generació que no pot treure el millor de si mateixa perquè hi ha una altra que fa de tap i es planteja, a la vegada, si a la que tingui l’espai per transformar el món ho farà o “ens haurà vençut la son”.”


 
9. “Hi va haver un dia de sol”
“És una cançó escrita al voltant de la mort de la meva àvia i, d’alguna manera, és el pinyol temàtic del disc. Els meus avis van fer ‘Pasqua abans de Rams’, que és com es deia quan et quedaves embarassada abans de casar-te. Això que ara pot semblar anecdòtic, en el seu moment, en un poble d’Andalusia i en una societat molt tancada, els va suposar un estigma molt fort i un cop molt fort que va fer que patissin el rebuig de la família. Aquest, sumat a la misèria, va ser un dels motius que els va fer emigrar i sentir-se escopits del que era casa seva. La cançó és una espècie de carta d’amor entre els avis, recordant aquell moment radiant en aquesta ficció on van ser feliços per un moment abans que la societat els culpés i els marqués amb aquest estigma, i és per això que la cançó vol ser un homenatge a les persones que el món les ha fet fora del seu lloc.”


 
10. “Els tres junts”
“Aquesta cançó és una cançó que vaig escriure i dedicar als meus pares i, d’alguna manera, també a la casa on hem estiuejat a Sant Llorenç de Morunys. Plena d’imatges de passat i present i carregada de nostàlgia, és un agraïment i també una anticipació del dol pel dia que els perdi. També, en la transmutació i les diverses vides de les cançons, és una cançó per a la Marina, la Maria i jo”.


 
11. “Sol de Sant Serni”
“Si “Hi va haver un dia de sol” és la cançó que va obrir la creació d’aquest disc amb la mort de la meva àvia, “Sol de Sant Serni” va ser qui la va tancar, l'última a compondre’s, després de la mort del meu avi l’11 de juliol del 2023. La cançó la vaig escriure amb escriptura automàtica a Sant Llorenç, dos dies després de la mort de l’avi i acompanyat de la Maria, la Marina i la Maria del Rio. Amb un moment la vam cantar i dos dies després la gravàvem amb el Chen. La cançó vol ser un homenatge al meu avi, una persona molt talentosa, que va emigrar del seu poble per anar primer a treballar a les mines d’Alemanya, després a Santpedor, i acabar a Manresa, on va reunir tota la família. L’ofici de la família del meu avi era de guarnicioner, feia selles de cavall i treballava la pell. A la cançó hi ha moltes referències al seu poble i al castell que l’identifica, al seu ofici, a la casa on vivien i també menciona, com un símbol recorrent en tot el disc, l’envelat on es van conèixer amb la meva àvia segons la ficció de la història.”


 
12. “Aigua de maig”
“Aigua de maig és una cançó de cançons, una cançó de persones, dedicada a diverses dones importants de les nostres vides, nascudes sobretot el maig i el gener, amb la tossuderia del taure i la determinació del capricorn. Aigua de maig regalima suau i pertanyent al corrent d’un nou paisatge, que apareix reposat i amb la qualitat abraçadora de Jo Jet i Maria Ribot, mesos abans de l’arribada d’una nova flota musical que duu la riuada com a prisma neuràlgic. La fortalesa i l’impuls de les dones que han format part de les aigües més càlides i també de les més fredes. A “Aigua de maig”, les guitarres embardissen la claror d’un tema tan orgànic com fluid, ocupant un lloc especial en un disc que es manifesta lentament, riu amunt dels processos exigits externament. Seguim buscant l’abril, aquesta vegada situant-nos com a mèdiums d’unes arrels que portem dins.”