Aquesta nit ha mort a Caldes d'Estrac Jordi Bonell (1958-2024), amb 66 anys, a causa d'una llarga malaltia. Mestre de la guitarra, va estar vinculat a l'ona laietana, formant part de grups referencials com Música Urbana o Secta Sònica, i va acompanyar cantautors com Joan Manuel Serrat o Marina Rossell, o fins i tot al reputadíssim trompetista i cantant de jazz estatunidenc Chet Baker. També va publicar discos propis, com Àngel (Discmedi, 1998), Agua madre (Harmonia Mundi, 2004) o Coral Pulse (Temps Record, 2016). 
 
Va començar la seva trajectòria a la Barcelona de la Zeleste. Músic de sessió i acompanyant de grans veus de la música popular, és també un guitarrista amb una gran personalitat, amb un llenguatge propi que connecta el jazz amb el flamenc i les tradicions musicals més diverses. Els seus inicis van ser al costat de Gato Pérez amb Secta Sònica, amb el qual va enregistrar dos treballs: Fred Pedralbes (Zeleste/Edigsa, 1976) i Astrofèria (Zeleste/Edigsa, 1977). Poc després va fer el salt a la formació dirigida per Joan Albert Amargós, Música Urbana, amb qui enregistraria el treball Iberia (RCA Víctor, 1978). Aquell mateix any, també gravaria part de les guitarres del disc d’Ovidi Montllor, Bon vent i barca nova (Ariola, 1978).
 
A llarg dels vuitanta, Bonell va posar les seves sis cordes al servei d’un munt de músics catalans, com ara Pi de la Serra –Pijama de saliva (Edigsa, 1982)–; Miquel Pujadó –El temps dels fanals en flor (Cúspide, 1982)–, Llorenç Santamaria –en el disc homònim (Philips, 1983)–; Sergio Dalma –en l’àlbum debut del vallesà Esa chica es mía (Horus, 1989)– o Guillermina Motta –Bestiari (Zebra, 1989)–, a més de les seves aventures amb l'orquestra Factoria Musical. 
 
A més, va formar part del grup Bocanegra, fundat per Víctor Obiols i Pepe Sales, i l’any 1988, va liderar el projecte Azúcar Imaginario, amb el qual va publicar un únic treball homònim (Origen, 1988) i que comptava amb alguns dels músics de jazz catalans més destacats de la seva generació com els germans Jordi i Mario Rossy, Dani Forcada o Perico Sambeat.
 
El març del 1988, va tenir lloc una de les seves més cèlebres anècdotes quan, dues hores abans que toqués Chet Baker a Barcelona –i un parell de mesos abans que el reputat músic morís a Amsterdam–, va haver de substituir el guitarrista que hi havia de tocar, que no havia pogut arribar a la ciutat. Un altre músic de renom internacional, Tim Ries, saxofonista de The Rolling Stones, va declarar la seva debilitat pel guitarrista català durant els concerts que va oferir al Jazzroom dos dies abans d’actuar a l’Estadi Olímpic al servei de Ses Satàniques Majestats. 
 
Ja en la dècada dels noranta, Bonell va acompanyar en llargues gires a Joan Manuel Serrat i va partcipar en diversos discos de Santiago Auserón durant la seva etapa com a Juan Perro. A més, a finals dels noranta va començar a publicar els primers discos en solitari, com Àngel (Discmedi, 1998), Agua madre (Harmonia Mundi, 2004) i Duo (New Mood Jazz, 2004).


 
Coral Pulse va ser el seu darrer treball, on es va acompanyar d’artistes com Carles Benavent, Matthew Simon, Ferran Savall i Jorge Pardo, entre altres. Jordi Martí el va descriure el desembre de 2016, al número 34 de la revista 440Clàssica&Jazz, com un “disc ric, polièdric i detallista (...). Com aquells penjolls adornats amb petxines que els nens de les viles marineres acostumen a vendre pels carrerons els capvespres d’estiu. Preciós”.


 
En els darrers anys, va participar en l’homenatge a Miles Davis organitzat per la revista Jaç i el festival Mas i Mas el 31 d’agost del 2011, i en el projecte Oleándole, que combinava el jazz i el flamenc i que va néixer el 2013 al tablao Tarantos. El 2023, el Mas i Mas Festival li va dedicar també un concert d'homenatge en la seva cloenda, amb motiu també del 50è aniversari de la sala Zeleste, on va néixer l'Ona Laietana.