Aion és el nom del projecte del músic Gil Codina. Des dels sis anys que el vigatà es va endinsar en el món de la música, primer amb el clarinet, per passar després al saxo i als estudis de musicologia. Ara fa un any, va engegar el seu projecte musical propi, publicant els primers senzills que s'inclouen en el disc debut Part (Delirics, 2024), que sortirà a la llum divendres vinent. Avui, Aion ens regala en primícia el darrer senzill d'aquest primer treball, "Illa". 


Estrenem el teu últim senzill, “Illa”. Quin missatge volies transmetre amb aquest tema?
Volia transmetre un missatge d’empoderament per a aquelles èpoques més fosques i tristes. Un acte d’autoexploració i de reflexió entorn el que està bé i el que està malament, i la idea de ser “una bona persona”. Aquesta “Illa” és una utopia. Un oasi llunyà on no hi ha pors ni perills, on poder descansar i recuperar-se després del naufragi, on posar-se a recer dels taurons i la mala mar. Però, com a tota utopia, potser mai s’hi arriba. Així i tot, ens serveix per nedar cap a ella solcant les marees i les tempestes.
 
Per què esculls aquesta cançó com a darrer senzill per treure una setmana abans del disc? Creus que representa bé el que volies expressar amb ‘Part’?
Escollim aquest tema amb la discogràfica per trencar amb la dinàmica dels senzills que havíem publicat fins ara, que eren més ballables, ensucrats i frescos, i que parlaven d’amor i de la posta de sol. Crec que "Illa" expressa molt bé l’essència del disc, ja que és una cançó plena de contradiccions, un dels leitmotivs del disc.


Titules el disc com a ‘Part’. Què vols expressar amb aquest títol?
Quan parlo de ‘Part’, em refereixo al naixement: és el meu part com a artista en solitari. A més, tant en el disc com una mica en la vida, em sento com un nen. Un nen que riu i que plora, que estima i que odia. Que juga i, jugant, aprèn. Les atmosferes sonores i les produccions del disc estan impregnades d’aquesta essència naïf i fresca que brota de l’afany d’experimentar i jugar sense complexos ni manies i sense por d’equivocar-se, tal com faria un nen.

Quina història hi ha darrere de ‘Part’?
Al disc parlo de mi i del que em passa, i cada cançó té la seva història a darrere. Tot són històries i sentiments reals que he viscut, sobretot, durant l’últim any. He intentat abraçar cadascun d’ells sense voler apartar-ne o menystenir-ne cap. Tots són vàlids i necessaris.
 
El disc té 14 cançons, un treball prou llarg en uns temps on tot és curt i immediat. Per què decideixes fer-lo així?
M’atrau la idea d’anar en contra del corrent actual, no enganyaré a ningú. Crec que està bé anar al revés del ramat, a vegades. A mi m’agraden els discs llargs, els viatges que et permeten endinsar-te a fons. M’agrada cuinar amb calma, fer la ceba a foc lent per endolcir-la. M’agrada El Senyor dels Anells i "Bohemian Rhapsody". En una societat d’immediatesa com la d’avui en dia, la vida passa molt ràpidament, i jo crec que l’hem de viure lentament.


Entre tantes cançons hi ha temps de tocar diferents estils: més urbans, més llatins, més pop o, fins i tot, rap. Tenies clar que volies jugar amb diferents estils al llarg del disc?
Moltíssim. Com deia, jo em sento com un nen, i els nens no saben què els agrada i els deixa d’agradar. Juguen, proven coses, experimenten. Ara els agrada tot i ara no els agrada res. Soc una persona curiosa i m’agrada tastar-ho una mica tot. Un disc amb 14 temes del mateix estil m’avorriria igual que avorreix menjar cada dia un plat de macarrons amb pesto per dinar.
 
Has estudiat musicologia i has tocat el saxo gran part de la teva vida. Com ha influït això en el teu projecte actual?
Sincerament, no ho sé. He après moltes coses que suposo que de manera més o menys directa aplico en el meu dia a dia i a l’estudi. Potser si no hagués tocat el saxo ni hagués estudiat musicologia, si no hagués treballat de pintor o no hagués nascut a Vic, no hauria sortit aquest disc. Potser n’hauria sortit un altre completament diferent. Però això no ho sabrem mai.