El 25 d'octubre passat, la cantant algueresa Teresa Sanna va resultar guanyadora de la tercera edició del concurs CantAlguer de Plataforma per la Llengua. Hi va presentar la cançó inèdita “Marina”, i a més també va interpretar "Lo Nassaiolo", de Pasqual Gallo. El premi és l’edició d'un EP en català que es publicarà d’aquí a un any. Hem volgut conversar amb ella. 



Qui és Teresa Sanna?
Soc una noia de 26 anys, nascuda i criada a Sardenya. La meva passió per la música neix des de petita escoltant artistes com Bruce Springsteen, Eric Clapton, Antonello Venditti i molts altres. A 8 anys vaig començar a tocar el piano i a cantar al cor de veus blanques de la meva ciutat. Al cap de poc temps vaig entendre que volia aprofundir molt més en aquest món i vaig començar a prendre classes de cant individual, a participar en els concerts de l'Institut Musical Giuseppe Verdi d'Alguer, i a participar en concursos de cant i altres esdeveniments de la ciutat. El 2015 també vaig participar en el Voice Contest, de la MM Line Production.

I com vas començar a compondre?
Vaig començar a escriure les meves primeres cançons en anglès i en italià. I el 2020 em vaig traslladar a Milà per assistir al CPM, que és una acadèmia de música i em vaig inscriure al curs de FAM de cant d'alta formació artística i em vaig graduar el 9 d'octubre del 2024. Durant la meva carrera musical, he publicat tres cançons. "Mani" és el meu primer senzill i va sortir l'octubre del 2022. "Se sarà domani" és del 12 de maig de 2023 i "Sapore di tè", del juny del 2023. 

Per què vas decidir de participar al CantAlguer?
Perquè per a mi és preciós poder cantar les meves cançons i poder cantar-les en alguerès. Diguem que per a mi és una missió poder portar i valorar Sardenya, i sobretot l'Alguer. M'agradaria donar a conèixer a tothom el que l'Alguer pot donar.

 
Vas guanyar-hi amb la cançó “Marina”. Què ens en pots dir?
És una cançó que vaig escriure fa aproximadament un any, en un període una mica trist de la meva vida. Com tots sabem, l'amor és un sentiment meravellós, però de vegades és tant meravellós com dolorós. I així, mentre tocava el piano em va venir al cap aquesta bonica melodia. Estava veient el mar des de la finestra de casa meva i les paraules van néixer soles. Per mi, no hi ha res més bonic al món que mirar el mar perquè t'oblides de tot allò que et fa mal. El mar et dona una sensació de tranquil·litat, però també de llibertat. Així va néixer "Marina".

El premi és la gravació d'un EP. Tens més cançons en alguerès?
Sí, el premi és un EP i estic literalment emocionada i superfeliç. En aquest moment, encara no tinc altres cançons en alguerès, però amb el meu guitarrista Fabrizio Zara començarem a escriure cançons que, ho prometo, deixaran tothom bocabadat. Soc molt feliç. Hi estem treballant i tenim ganes que la gent escolti totes aquestes cançons en aquest bonic EP.

Quina relació tens amb el català de l’Alguer?
Quan era petita, sentia que la meva mare i la meva àvia parlaven en alguerès entre elles. Per això l'entenc. Tinc una mica de dificultat per parlar-lo, perquè a casa meva es parlava més aviat l'italià, ja que el meu pare és sard, d'Ozieri. A mi m'agraden molt les llengües, totes les llengües, així que ara estic desitjant de veritat aprendre alguna cosa més de l'alguerès. Quan em vaig graduar al CPM a Milà, com a tema de la meva tesi vaig portar les cançons sardes, que inclouen també les de llengua algueresa. Vaig cantar "Lo nassaiolo", que és una cançó escrita per Pasqual Gallo i vaig ser molt feliç de portar els meus orígens a Milà. Ara estic desitjant de portar-los a tot el món perquè és important transmetre la cultura pròpia. Així que penso que ara tindré una relació una mica més... amistosa, amb l'alguerès i estic segura que amb el pas del temps ens convertirem en molt bons amics, i aconseguirem establir una bona relació. Tinc moltes ganes que comenci aquesta bonica aventura.