De què parla "El riu és prou ample"?
És una cançó tan antiga que pràcticament no recordo en quin sentit la vaig escriure, perquè ni tan sols la vaig tocar mai en directe. Només recordo d'estar-la assajant amb la Caravana de la Bona Sort. Ara, el que em transmet la cançó és com una estampa pintada a l'oli de la vida quotidiana, en què la vida és com un riu que va fent i sempre continua. En resum, parla de com, malgrat les diferències, el riu és prou ample i hi cabem tots.
Quan la vas escriure?
La vaig escriure a finals de l'estiu de 2009. En aquella època, amb la Caravana de la Bona Sort fèiem gira per carrers i places i assajàvem en un soterrani de casa meva. Ho tenia tot ple de trastos i andròmines, i recordo molt bé fer aquella cançó en el sofà atrotinat que hi havia, com també en vaig fer altres d'aquella època com "Estrella solitària", que també forma part del disc.
Per què has volgut fer un àlbum amb cançons descartades i que havies guardat fins ara al fons del calaix?
No és que fossin cançons descartades, sinó més aviat cançons que no van coincidir amb cap moment determinat en què estigués gravant disc. Totes elles, per algun motiu, les vaig gravar perquè algú em va oferir un estudi, però després no les acabava de publicar en cap disc perquè no formaven part de la sessió de gravació de l'àlbum i ja eren aigua passada. Quan graves els discos, quasi sempre vols fer les cançons que estàs tocant en aquell moment. No les vaig publicar simplement per aquest motiu, però moltes d'elles són les meves cançons preferides.
Per què les has volgut publicar ara?
En aquests moments tinc una afectació a les cordes vocals i m'han d'operar i això fa que no pugui fer gaires concerts. Fa un any que estic així i vaig decidir començar a preparar un disc que sortirà més endavant i com que havia de fer espai a l'ordinador, vaig començar a esborrar coses i vaig topar-me amb totes aquestes cançons. Tenia el dubte de què fer-ne, perquè eren maquetes casolanes, però al final vaig decidir anar a un estudi, arreglar-les i publicar-les. M'ha fet molta il·lusió repescar-les i que hagin pogut veure la llum.
Tots els enregistraments d'aquestes cançons són de fa anys?
Sí, totes les gravacions són antigues. No he gravat res ara, excepte la veu d'"Els camps de lli". D'aquesta cançó en vaig trobar dues versions, una en directe a la Casa Murada i una altra que havia gravat tot sol el grup Dry Martínez. Quan la vaig escoltar em va agradar moltíssim. Llavors, vaig trucar el grup i els vaig demanar si hi podia afegir la meva veu i cantar-la així a mitges amb el cantant del grup, Alfredo Martínez. La resta de cançons simplement són gravacions que vaig fer a casa d'alguns amics com en Xavi Mañé o en Marc Marès, i ara simplement les he masteritzat.
.jpg)
.jpg)
.gif)
