En la història del pop, les antinadales han acabat sent tant o més populars que les nadales. Tendres i descarnades, sarcàstiques o iròniques, acostumen a transcórrer en ambients urbans i una mica decadents, amb personatges que xoquen contra el discurs ambiental de felicitat i consum. Tom Waits en va escriure una de fantàstica, "Christmas Card from a Hooker in Minneapolis", que Vinicio Capossela va cantar en italià fa pocs dies a La Paloma de Barcelona.

Però si hi ha una antinadala que ha assolit l'estatus de clàssic universal, aquesta és "Fairytale of New York". Els Pogues la van publicar el Nadal de 1987, i des d'aleshores la veu rogallosa de Shane McGowan xocant amb la més suau i popera de Kirsty MacColl ha esdevingut l'emblema de l'antinadal (o millor dit, d'un Nadal veritablement espiritual que fuig de les convencions i el consumisme).

Aquesta és la peça que més clarament ha inspirat Mishima a l'hora de fer la seva primera nadala, "El pollastre de la nit de Nadal". Com la dels Pogues, avança a través d'una veu femenina (Mariona Aupí) i una altra de masculina (David Carabén), i dibuixa una Barcelona atrafegada i contradictòria. L'ombra dels Pogues es fa notar també en la cara B d'un senzill que es publicarà properament en vinil: "Lullaby of Barcelona", adaptació al català de "Lullaby of London", una altra peça dels irlandesos, que els barcelonins van incloure en una edició especial del disc L'amor feliç (The Rest is Silence, 2012).


"El pollastre de la nit de Nadal" serveix per preparar la tradicional gira de concerts de Nadal del grup, que arrencarà aquest dissabte 14 de desembre a la sala Zero de Tarragona i continuarà el diumenge 15 al Cafè del Teatre de Lleida, dimecres 18 i dijous 19 a l'Apolo de Barcelona, dissabte 21 a la sala Jerusalem de València, diumenge 22 a L'Antic Molí d'Ulldecona, el dijous 27 al Teatre de Lloseta i el divendres 28 a La Mirona de Salt.