Joan Reig presenta “Marinera”, la segona cançó de Sessions d’Almacelles (RGB Suports). Es tracta d’un treball que anirà cuinant-se a foc lent i que se servirà en tastos petits. Això, sempre que la feina de Reig amb Els Pets li permeti dedicar temps al seu propi projecte. Avui s’estrena la segona cançó, “Marinera”.

Avui s’estrena “Marinera”, que abans de ser cançó va ser un poema.
Sí, era el poema que va tancar Bagatzem (RGB Suports, 2021). És un poema que va arribar tard al disc, i que vaig gravar totalment a cappella: a la resta de poemes que recitava tenia un coixí musical; en aquest no. Ara li he posat música, tot i que ens ha costat una mica. Ens vam tancar a Almacelles i la vam provar de mil maneres diferents. M’agrada molt treballar així, provant distintes maneres de fer la mateixa cançó. Amb Els Pets costa més perquè hi ha un productor que et dona unes directrius, i el Lluís Gavaldà també sol tenir molt clar com ho vol. Però a mi m'agrada molt experimentar: ara la fem ternària, ara binària, ara més balada, ara més ràpida… Hem anat provant fins que hem aconseguit aquest swing mediterrani, amb el busuqui i la guitarra clàssica que li donen un aire més nostrat, no tan americà.


La cançó s’ha estrenat en primícia a Constantí Ràdio.
Sí. He volgut fer un homenatge i un reconeixement a les emissores municipals, que quan va sortir el rock català van fer molt bona feina. Va coincidir també amb l'auge de les emissores locals i hi vam sonar abans que a la SER, que a la Cadena 13, o que a la mateixa Catalunya Ràdio. Cada poblet tenia la seva emissora i el seu programa de rock català. Els feien gent molt jove amb equipaments precaris i amb poca professionalitat, però hi fotien molta fe. Nosaltres ho cuidàvem molt, anàvem a totes les emissores. I ells ens ho agraïen molt. Hi havia grups que no ho feien això, que només anaven a les emissores grans. Com que ara amb els Pets no ho puc fer, he volgut fer aquesta estrena amb Constantí Ràdio, però pensant en totes les emissores municipals.

"Marinera" forma part de les 'Sessions d'Almacelles': què són?
Han sorgit una mica per casualitat. Jo acostumo a gravar a casa, al local d’Els Pets. Ara hi tenim l'Amanita Estudi. El porta el meu nebot, Sergi Sabater, que és músic, va fer musicologia i és enginyer de so. El que passa és que ara l’estudi està en obres i se’m va acudir gravar a Almacelles, a l’estudi del Txabi Ábrego, que a banda de productor també és un bon enginyer. Vam gravar “Volia volar”, m’hi vaig sentir bé, i ara hi he tornat per fer “Marinera”. I, mig de broma, se’m va acudir que totes les cançons que gravem allà les recolliré sota el títol de Sessions d’Almacelles, una mica en la línia de Basement Tapes (Columbia. 1975) de Bob Dylan o d’altres exemples similars en què l'estudi dona nom al projecte. Aniré fent, a poc a poc, perquè ningú no ens pressiona. En solitari no tinc la urgència que tenim amb Els Pets, que quan ens posem a fer un disc, ens hi posem a totes i en tres mesos ha de sortir. En el meu cas, no m'espera ningú, ni tan sols el públic. Per tant, vaig fent al meu ritme. “Marinera” havia de sortir l'octubre, però per diverses qüestions s’ha endarrerit i ha sortit ara. No passa res.

Quantes cançons tens plantejades amb per fer a les ‘Sessions d’Almacelles’?
Anirem fent i quan en tingui 10 o 12, n'editarem un vinil. Ara estic pensant en la que ve, que podria ser que fos una revisió d'alguna cançó d’Els Pets amb el quartet. Fem una versió d’“El poble sota el barret de fum” molt diferent de l'original i de quan l'hem refet. La fem tipus The Band i ens queda molt bé. Potser la gravem tocant tots alhora, com en un directe. M’agradaria combinar cançons noves amb alguna de les versions que fem en directe: Pau Riba, Ovidi Montllor, Pi de la Serra, Jaume Arnella, Elvis Presley, Creedence Clearwater Revival… depèn del públic en fem unes o altres.