Després d’un temps de silenci marcat pel confinament i la paternitat, aquest divendres es posa a la venda el quart disc de Rúpits, Sincronies (Cases de la Música, 2025), en què deixen de banda la música més festiva i s’endinsen en l’indie. L’àlbum conté 7 cançons de nova factura i una versió del seu èxit més important, “Rodamon”, feta coincidint amb el desè aniversari de la formació. De tot plegat n’hem parlat amb el cantant Marc Espel, mentre escoltem en primícia un dels temes del disc: "Raig de llum".


Mai no havíeu estat tant de temps sense nou disc.
No hem tingut gaire pressa, és cert. Vam haver de parar per la Covid-19 quan ja teníem alguna cançó feta, i el confinament ens va tirar enrere. Teníem el disc a mig produir mig i no ho vam veure clar. A més, en aquell moment jo tampoc estava gaire inspirat. I després del confinament, els de la banda vam començar a tenir fills. En aquests sis anys hem fet set nens entre tots. Aleshores, hi va haver un moment que vam decidir fer menys cançons perquè no calia fer-ne més i n'hi havia que no ens convencien, i hem volgut tirar endavant les més bones. Als primers discos has d'omplir perquè els concerts et requereixen tenir cançons. Ara ja no ens calia fer tantes cançons, però sí que les que féssim, ens agradessin, que ens omplissin.

Us sentiu més identificats, per tant, amb aquestes noves cançons?
Sí, encara que també és difícil, en un grup de cinc, que les cançons ens defineixin a tots perquè els punts de vista són diferents. Tenim una part més festiva i una part que més indie. Des del meu punt de vista, als altres discos buscàvem més festivitat i incorporàvem més vent. A Sincronies no hi ha tant de vent i, conceptualment, no hem volgut que sigui superfestiu. Simplement, hem anat cap a una part més indie de la música. Abans podíem fer algun ritme de reggaeton en algun dels temes, cosa que ara ja no fem. Hi ha bastant d’electrònica perquè al teclista, que també és qui toca la trompeta li ha anat més bé, i ell ha estat una peça clau d'aquest canvi de producció.


D'ara endavant, continuareu amb aquesta tendència sonora?
Jo penso que, per la situació en què ens trobem, anirem més per aquest camí indie, sí. Jo m’hi sento més còmode, i ens va bé. Per exemple, als assajos d’aquests últims dies, ni el teclista ni el baixista no han pogut venir. Tot i això, hem pogut practicar bona part del disc només a dues guitarres i bateria, perquè les cançons han anat creixent així, i després hi vam incloure el baix i els teclats. Quan hi vam afegir tota l'electrònica, algunes cançons que gairebé estaven descartades van tenir un plus, i ara són molt bones.

Entre les cançons del disc hi ha una vella coneguda, “Rodamons”. Per què?
Ja feia molt temps que la tocàvem diferent. L’últim any, com que ja estàvem anant per aquest camí més electrònic i no tan acústic, li vam donar un toc una mica més modern als concerts. Hem aprofitat que fa que fa 10 anys que vam arrencar per afegir-la al disc. És la cançó que ens va catapultar amb el concurs Sona9 2017.
 
També hi ha hagut canvis quant a les lletres.
Sí, aquest cop les he fet amb una mica d’ajuda. Pel confinament vaig tenir un buit d'inspiració i de ganes d'escriure i ara hi he tornat. Per això el procés ha estat una mica diferent que les altres vegades. El bateria, Òscar Pardo, ha escrit algunes novel·les, com La dèria (Pagès Editors, 2022), i quan jo m’he encallat amb alguna lletra li he passat. Ell m’ha retornat una sèrie de propostes, alguna de les quals fetes amb ChatGPT. I jo les he retocat i les he encaixat a la cançó. 

Les lletres les han fet programes d'intel·ligència artificial? 
No. Hi ha programes que fan lletres, però són molt buides; no sé si van a buscar idees a altres temes, però la sensació és que m’està proposant tot el que ja diuen la resta de cançons. Però alguna vegada, et donen una frase que es pot aprofitar i que aporta sentit a allò vull dir jo.

Sovint els 10 anys són un punt d'inflexió per als grups. Com veieu el futur?
Jo crec que bé. Amb la Covid i tot el que ha passat, vam arribar al punt en què o gravàvem alguna cosa, o ho deixàvem. Els que passa que som amics de tota la vida i ens és fàcil tornar a quedar. En aquest aspecte, veig bé el futur. La nostra idea és continuar gravant discos i fer algun concert; no gaires perquè tenim una situació familiar més complexa que abans, però trobem a faltar els escenaris. Jo crec que encara pot sortir algun altre disc, encara que nosaltres no som professionals de la música i és complicat seguir amb la mateixa motivació tots cinc.