Tan sols quatre mesos després del seu darrer disc Blues Paradise (El Jardí Amagat, 2024), el grup de Sant Pere de Ribes torna a la càrrega amb nou disc: EP rosa (El Jardí Amagat, 2025). Un treball amb una estètica sonora indie lo-fi, que no oblida les arrels psicodèliques i experimentals del grup, i que deixa un cert espai per a la intuïció i la fantasia. En parlem amb el bateria Joan Torné i el guitarrista Joan Vallbona.



Per què heu tret un nou disc tan sols quatre mesos després de la sortida de ‘Blues Paradise’?
Joan Torné (bateria): Quan ens veim, simplement ens agrada fer música i gravar-la. L'EP va sortir espontàniament l'estiu passat en dues trobades que vam tenir al nostre local d'assaig. I com que ens va agradar com havien quedat, les hem volgut treure.

Per tant, els temes no els vau fer alhora que els de 'Blues Paradise', oi?
Joan Vallbona (guitarra): Primer, vam fer el disc Blues Paradise, i després vam fer l'EP rosa. Totes les cançons les vam escriure i gravar totes en aquells quatre dies a excepció de la tercera: "No ho hauria fet millor", que la teníem en un calaix i vam decidir rescatar-la. Però tota la resta van néixer de zero en aquella trobada intensiva d'agost.


L'EP es titula 'EP rosa, amb una portada totalment rosa. La idea ve de discos monocromàtics emblemàtics com 'The Beatles' (Apple Records, 1969), conegut com 'The White Album', o 'Metallica' (Elektra, 1991), conegut com 'The Black Album'?
J.T: Segurament, no hem inventat res nou, i com dius, és una picada d'ullet alguns d'aquests discos que comentes. Sobre el rosa, teníem bastant clar que el color primordial d'aquestes cançons era aquest. 
J.V: Sí, crec que, de fet, el primer a dir-ho va ser el Joan i a tots ens va molar ràpidament i ens va semblar que englobava bé el disc. Crec que, de manera inconscient, també hi ha una certa relació amb què jo i el Litus Guilera (cantant) som daltònics i ens va fer gràcia que un disc nostre estigués dedicat a un color.

Com a daltònics, us costa identificar el color rosa en particular?
J.V: No, tot i que també depèn de la tonalitat. Però és cert que no és el color que més problemes ens genera.

“Només entre setmana” parla de la pausa del cap de setmana. El tema vol recordar la pausa de les minivacances que vau fer per gravar el disc?
J.V: És una bona lectura, tot i que el tema va sortir allà al local sense aquesta pretensió. La lletra la vaig pensar com una mena de vicis i rutines que hauries de fer de manera controlada i només entre setmana perquè si no et poden agradar massa. Amb això, no em refereixo a drogues, sinó coses més quotidianes com anar al cine.

Aquest treball és segurament el més lo-fi i el que més sona al so 'underground' de fa unes quantes dècades. Li voleu donar al vostre so una estètica més aviat 'vintage'?
J.T: És una estètica que ens agrada molt, i ho hem gravat amb un material que no és d'un gran estudi. Tot i que es poden fer coses amb el mateix material que sonin cap a una altra banda, els recursos que teníem ja ens empenyien cap a aquesta direcció.
J.V: Les bateries dels quatre primers temes estan gravades amb una caixa de ritmes dels vuitanta que era d'en Biel (teclat). Té un so megarrostit, i si li sumes els pedals i efectes pels quals l'hem passat, doncs encara més. En definitiva, és un EP zero net.

Quin és el concepte del tema "Relaxed Fit"?
J.V: Reflecteix l'esperit amb què vam fer el disc: de tranquis al local d'assaig. El tema té un groove relaxat, que lliga amb l'aire i la tranquil·litat general que tenen totes les cançons de l'EP, que fa sensació d'espai, d'estar relaxat de seure al sofà. Per això, volíem que un tema amb un títol que reflectís aquest estat d'ànim.

Heu publicat el treball en casset, amb el suport del vostre segell El Jardí Amagat i Empty 6 Pack. Per què?
J.V: Nosaltres som molt romàntics i ens encanta treure tot el que publiquem en format físic. I com que l'EP dura uns 15 minuts, si ho volíem fer en vinil havíem d'anar a buscar un 10 polzades i això val molts diners que no tenim. Llavors, vam pensar que treure-ho en casset era una opció superxula i més econòmica. A nivell estètic, és un format que ens mola molt i ara molta gent hi està tornant. En l'àmbit econòmic, surt bastant a compte, i en el sonor, sempre li dona un so una mica fregit que encara embruta més les cançons.

Creieu que la gent que compra cassets se'ls escolta o el tenen com un objecte col·leccionable?
J.T: Alguns sí. El Litus, per exemple, va amb un cotxe que té 20 anys i que encara té reproductor de cassets. 
J.V: O un walkman. És veritat que molta gent no en té, però segur que n'hi ha altra que encara en té un de guardat en algun racó. I en moltes cadenes de música antigues encara hi ha el reproductor de casset.
J.T: Però és cert que l'edició en casset és pels 4 romàntics com nosaltres que el vulguin tenir.

Aquest any fareu una gira que passarà per festivals com el Cruïlla o el MUD. Us fa especial il·lusió tocar en un gran festival com el Cruïlla?
J.V: Ens agrada tocar al Cruïlla, però tampoc ens fa més il·lusió que un altre concert. No som molt fans dels grans festivals. El que més ens il·lusiona és que compartirem cartell amb Quimi Portet, de qui soc bastant fan i, anirem a demanar-li si podem ser amics seus i podem fer una col·laboració [RIUEN]. A més, també tocarem el 14 de març al MUD de Lleida i el 5 d'abril serem a Tarragona.

El directe es focalitzarà més en aquest EP o en el disc anterior?
J.T: Tocarem temes de tots dos. Del primer disc, ★★★★★ (El Jardí Amagat / Bankrobber, 2023), també tocarem algun tema, però només els hits. La resta serà un bon recull d'aquests dos últims discos.