En part. Per una banda, és excessiu treure tanta quantitat de música i l'EP és una manera d'agrupar aquestes quatre cançons que tenen una estètica sonora semblant i que poden ser unides amb sentit. Però alhora, també l'he fet perquè em surt de dins i perquè he estat prolífic a l'hora d'escriure i ja tenia cançons noves. M'agrada anar traient coses noves, perquè soc una persona força hiperactiva. Al final, ja no saps si el que funciona més són els senzills, els discos o els EPs i per això em centro a fer l'EP que em venia de gust, i amb una sonoritat més orgànica.

És una pregunta difícil de respondre, perquè la meva realitat està condicionada per la immediatesa actual. Em costa imaginar què passaria si tingués aquest espai. Si realment hagués pogut rodar moltíssim tota la gira durant l'any passat, doncs potser sí que intentaria tancar-me cinc mesos a fer un disc complet, però com que tot se solapa i escric cançons mentre faig la gira, imagino i penso la meva música en aquest context. Suposo que si les coses fossin com fa 30 anys la meva mentalitat seria diferent.

 

No, són més recents. Les cançons d'A contrallum les tenia escrites des de l'abril de 2023. Tot i que hi va haver el Benidorm Fest pel mig i vam acabar-ho publicant quasi un any després, hi havia moltes coses que estaven escrites i gravades des de més de mig any abans. En canvi, aquests nous temes són de l'estiu del 24. Crec que tenen una certa continuïtat discursiva i lírica amb el disc anterior, mentre que la diferència és el so més íntim i càlid que té el treball.

No, és perquè em venia de gust. Per a mi és important que quan entro a gravar a l'estudi totes les cançons puguin funcionar amb piano i veu. Aquesta és la meva manera de treballar. I tant de bo d'aquí a un temps pugui tenir un format que em permeti renunciar a força seqüències i convertir-les en persones i músics. Però això només ho faré quan els caixets m'ho permetin.

 

Com ha estat treballar amb el Jan Aygua i en Mau Pas (Pau Mas) en la producció?
Amb el Jan ja hem treballat moltes vegades junts. Potser la diferència és que aquest cop ja portàvem uns ítems o criteris més ben definits sobre com volíem que sonés cada tema. En canvi, amb el Pau Mas ens coneixíem perquè m'havia fet classes d'harmonia moderna a l'Escola de Música de la Nova Creu Alta de Sabadell. Sempre he pensat que té una gran sensibilitat per produir, i com que també fa els seus discos i els seus temes, un dia li vaig proposar que treballéssim un tema plegats. El resultat va ser tan bo que vam acabar fent dos temes de l'EP: "De tu i de mi" i "No té tanta importància".

 

El disseny i el format continuarà sent el que portàvem a A contrallum. Era inviable fer un gran canvi, perquè val molts diners preparar un directe i perquè estava molt convençut que el que estava oferint era bo i que calia fer-ho girar més. Teníem ganes de continuar amb això i, per tant, només hem reformulat una mica el setlist perquè aquests quatre nou temes tinguin una coherència enmig de tota la resta del repertori previ. A més, comptaré amb col·laboracions com la de l'Àlex Martínez, que vindrà a tocar la trompeta a "T'hi voldries quedar"; Ernest Prana, que cantarà "No té tanta importància", i Raquel Lúa, amb qui refarem "El temps". A més, també serà el primer concert amb Mau Pas a la guitarra, que substitueix al Jan Aygua, que se centrarà més en la part de producció.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Roger Padrós (@rogerpadrosmusic)

 

És una cosa que vas veient a mesura que vas entrant a treballar en aquest món. Quan hi entres no saps com va ni com funciona res. T'ho imagines tot molt més de colors del que realment acaba sent. Quan vaig començar fa 3 o 4 anys no sabia ni què era una discogràfica o una editorial, per exemple, i així és difícil poder tenir una idea molt formada. Crec que el que critico és una cosa òbvia i objectiva que es pot copsar parlant amb qualsevol artista mitjà o petit, és a dir que no estigui en el mainstream català actual, i també amb programadors d'ajuntaments, bookers o mànagers. Crec que és una cosa que calia dir. Si som artistes és perquè volem tenir veu i poder dir les coses que creiem. 

 

Sempre tenim una certa por a dir les coses perquè és difícil dir-les bé. Com també deia en l'escrit, no volia dir-ho enfadat, sinó que volia que fos una cosa constructiva i que es pogués abordar i treballar en col·lecti. Tothom tindrà els seus arguments i maneres d'entendre per què està passant tot això i cal parlar-ne i obrir un debat.

 

El meu punt se centra en tot el que té a veure amb la despesa pública. Al final, quan una cosa és completament privada, cadascú pot fer el que vulgui o consideri. Però crec que la funcionalitat dels departaments i regidories de cultura ha de ser impulsar-la, no programar segons la repercussió mediàtica o perquè generi vots. I tot això tampoc no ho vull portar cap al meu projecte, perquè, honestament, estic bastant agraït amb totes les oportunitats que he tingut. Però fa tres o quatre anys hi havia moltes més oportunitats per a grups originals que ara, en què la gran demanda se l'enduen els caps de cartell, grups de versions i DJs. A més, a això cal sumar-li que els artistes petits acaben sovint en programacions mensuals de teatre on s'ha de pagar entrada, mentre els grans caps de cartell toquen en espais oberts per a tot el públic.

Em pregunto si no hi hauria d'haver certa restricció de despesa pública en caixets molt elevats. No valdria més la pena a vegades contractar un cap de cartell amb un caixet no tan alt i poder contractar més grups? Així dones l'opció a la gent de conèixer noves propostes que, crec que al final, és el que acaba enriquint la cultura i fa que els projectes puguin créixer.