Avui, ha vist la llum el nou disc de Sexenni, Joc de nens (Delirics, 2025). El tercer llarga durada, en tan sols tres anys, és la consolidació del grup lleidatà i el seu estil camaleònic, que aquest cop abandona el pop de sintetitzadors del predecessor Supernova (Delirics, 2023) per a abraçar un pop més eclèctic que s'apropa tant a la cúmbia com a un house més fosc. Repassem els dotze temes del treball amb el productor i baixista del grup, Pep Saula.

1. "Joc de nens" 
"És la cançó homònima del disc i n'és la introducció. L'objectiu que té és crear context i explicar per què estem fent aquest disc. Ens trobem que acabem d'entrar a l'edat adulta i, per tant, arriben una sèrie de responsabilitats: des de pagar un lloguer o veure com tens obligacions laborals que et fan a distanciar-te dels plaers o dels amics. I d'alguna manera, aquest disc és la nostra manera d'evadir-nos de la vida adulta, jugar a ser nens a través de la música i reconnectar amb una etapa on es podria dir que érem feliços i no ho sabíem. Per això, diem 'ciao fins a la propera' i parlem de nits a la fresca amb cola i vi de cartó".




2. "Cartell de prohibit"
"És segurament el tema més rocker del disc i s'apropa una mica a la sonoritat de Supernova, tot i que el so no és tan vuitanter. La inspiració de la cançó ve del mem aquell de les places on diu "Prohibit jugar a pilota" i al costat hi han pintat "Doncs ens droguem". En definitiva, parla de no voler anar a treballar ni a estudiar i que les millors històries porten el cartell de prohibit, quan es desafien i es desobeeixen les normes".




3. "Mòbil, claus i cartera"
"Parla de retrobar-se amb els amics, amb la colla de sempre, en un moment en què te n'has distanciat per motius laborals o d'estudis. Vol transmetre l'alegria d'aquest retrobament, però no com una gran festa i una gran disbauxa, sinó des de la senzillesa i la proximitat de reconnectar-se amb els amics".




4. "La faràndula"
"Té a veure amb l'experiència aquesta tan mediterrània de sortir de festa major del poble per primer cop. Dels focs artificials, dels castells, de tota l'arrel i tradició que es viu en aquestes festes per les quals tots hem passat. Tots sis recordem perfectament anar per les festes majores de la rodalia de Lleida, on en un poble tocava Txarango, en un altre La Raíz, en un de més enllà Doctor Prats... I l'estil rumber i trompeter "La faràndula" ens connecta directament amb això".



5. "Lamine Yamal"
"Té una doble connexió amb el concepte general del disc. Per una banda, és una cançó d'amor entre dues persones que acaben de passar un desengany amorós, es coneixen de festa i es pregunten si han de mirar enrere i pensar en la ruptura, o endavant amb la persona que acaben de conèixer. Per altra banda, també té la conya amb un jugador del Barça com Lamine Yamal, que al final no deixa de ser un nen".




6. "El club de la sisena hora"
"El club de la sisena hora és el club dels rebentats, d'aquells que continuen la nit quan ja s'ha acabat la festa major. És una cançó que realment m'agrada molt. La trobo molt rodona i divertida, perquè al final tothom coneix algun membre d'aquest club".




7. "Nana"
"Quan acaba el club de la sisena hora, la gent se'n va a dormir i arriba la nana. És una cançó que va sortir d'una forma una mica especial. Com que el disc es diu Joc de nens, vaig tenir la idea de fer una nana, tot i que en el fons la plantegem com un interludi. La vam fer un dia, abans d'anar a dormir, quan ens vam tancar a una casa rural per compondre el disc. No som un grup que sigui conegut per fer cançons intimistes i amb molta càrrega emocional, però ens venia de gust fer-ne un tastet".




8. "Una volta al sol", amb Ginestà
"És la primera col·laboració del disc i parla de la vida de barri. Els Ginestà i l'Andrés Sánchez (cantant) són gent que han fet molta vida de barri —el Pau i la Júlia Serrasolsas a Sant Andreu, a Barcelona, i l'Andrés a Pardinyes, a Lleida—. Els uneix molt aquesta cosa d'haver passat les vacances d'estiu al barri sense viatges ni pobles. Tot i això, la cançó no vol romantitzar les coses senzilles i petites. Simplement, intentem explicar, com realment, amb avions de paper, tres desitjos, dues rodes i amics hi poden haver dies molt bonics. La cançó es narra a través de la mítica redacció d'anglès que fas a la primera classe de setembre, en què expliques què has fet aquest estiu". 




9. "Planeta DeAgostini"
"És el tema més electrònic i fosc del disc. La primera idea del tema la va tenir l'Andrés mirant Twitter a l'Heliogàbal el dia que acabava de sortir "Grup de pop", és a dir, el 29 de febrer de l'any passat. Li va sortir un anunci de Planeta DeAgostini i li va sorgir el vers 'Ella no és d'aquest món, és de Planeta DeAgostini perquè col·lecciona les raons perquè l'estimi'. Ens va semblar boníssim i vam decidir crear una petita maqueta amb una roda d'acords que vam treure d'un loop d'internet, però que sembla robada de "Somebody That I Used To Know" de Gotye. Més tard, li vam donar la sonoritat house i UK garage juntament amb la flauta dolça perquè ens semblava guai incorporar algun instrument molt associat a la infantesa. Fer un drop electrònic amb una flauta dolça és absurd estèticament, però alhora molt divertit".




10. "Grup de pop", amb The Tyets
"Planeta DeAgostini acaba amb l'Albert equivocant-se a l'hora de tocar la flauta i comença "Grup de pop", en què la lletra diu 'Dono gràcies als meus pares  que una flauta em van comprar'. Tot i que és una mica tonto, ens va semblar divertit unir-les, i la veritat és que "Grup de pop" va ser l'única cançó que vam fer prèviament a tenir clar el concepte del disc. Vam tenir dubtes sobre si posar-la al disc, però l'hem inclòs perquè després d'unes quantes cançons més nostàlgiques i evasives, ens va semblar encertat posar una cançó que deixés de banda el romanticisme i abracés una resignació alegre i una acceptació de la nostra nova realitat".




11. "Com una sitcom", amb Flashy Ice Cream
"És una cançó que no esperàvem que acabés sortint bé, fins i tot quan ja la teníem gravada, perquè entre altres coses, vam tardar molt a mesclar-la. Parla de com un cop tots ja hem entrat a l'edat adulta i hem adquirit una certa estabilitat, ens podem continuar retrobant i gaudint de la nostra amistat. Segurament serà d'una manera diferent, veient-nos menys sovint, però això no treu que puguin seguir passant anècdotes i moments divertits i memorables, que al final és el que uneix els grups d'amics".




12. "Podeu parar, sou molt pesats"
"En ser un disc força nostàlgic vam pensar que necessitàvem una outro que trenqués amb tot l'àlbum i evidenciés que n'estem farts. L'Andrés tenia ja des de fa un any la primera cantarella de 'Sou molt pesats amb què abans s'estava millor' i al final li vam acabar donant forma i gravant-la ràpidament l'últim dia de gravació del disc, que va ser el passat 23 de desembre. Ha quedat un tema molt cru, però que funciona molt bé com a trencament amb tota la resta del disc".