El tercer àlbum del quartet manresà, titulat Joan (Segell Microscopi, 2025), s’inspira en la vida turbulenta d’un amic i membre de l’equip de Clepton. El treball conceptual és un recorregut per l’addicció a les drogues i l’amor a la música a través de melodies pop.



Per què un disc conceptual dedicat a un tal Joan?
En Joan existeix, i esperem que per molts anys. És una persona que ha marcat la nostra trajectòria i sempre ens ha acompanyat. La seva vida ha estat de pel·lícula, i com que som músics li hem dedicat un disc. El resultat és un relat transgeneracional ple d’experiències increïbles.

El disc està estructurat en tres etapes vitals, cadascuna amb un so. Com són?
Cada etapa de la seva vida està marcada per una banda sonora. La primera es caracteritza per la urgència, la velocitat i les ganes de viure al límit amb un so més punk i cru. La segona, basada en l’experimentació i el problema de les addiccions, és una fase més fosca i psicodèlica tant musicalment com vitalment. I la darrera representa el renaixement de les ganes de viure, la llum i el moment en què els nostres camins es creuen amb un so més obert al nostre estil indie-pop.


Com definirà 'Joan' el futur de Clepton?
Com que ha estat un projecte dilatat en el temps, no tinc la sensació que obrim una nova etapa. El que ens omple de satisfacció és veure com, després de tant de temps, una història tan bonica veu la llum.