El teclista d'Oques Grasses Joan Borràs (Barcelona, 1992) és un dels productors més cercats de l'escena del pop en català actual. Més enllà de la seva tasca com a teclista en el septet osonenc, el vigatà ha coproduït els darrers treballs d'Oques Grasses al costat del cantant Josep Montero, com ara Fruit del Deliri (Halley Records, 2024) —Premi Enderrock 2025 al millor disc de pop-rock per la crítica— o el predecessor A tope amb la vida (Halley Records, 2021). A més, ha estat corresponsable del so de treballs d'altres formacions com Gràcies per venir (TIR / Ceràmiques Guzmàn, 2023), de La Ludwig Band —Premi Enderrock 2024 al millor disc de pop-rock per la crítica—; La boca aigua (Primavera Labels, 2023), de Renaldo & Clara —Premi Enderrock 2024 al millor disc de l'any per la crítica—, o Al·larma  (Montebello, 2024) d'Al·lèrgiques al Pol·len.

Per tot plegat, i paral·lelament als rumors del final d'Oques Grasses —del qual el grup no s'ha pronunciat—, Borràs ha estat escollit com a guanyador del Premi Joan Trayter 2025 al millor productor. Abans que rebi el guardó demà dijous 6 de març a la XXVII gala dels Premis Enderrock, parlem amb ell de la seva trajectòria, de la manera de treballar la producció amb Oques Grasses i de quines idees de futur té entre mans.


 
Com vas començar en la música?
Vaig començar-hi des de ben petit. Des dels 4 anys, els deia als meus pares que volia tocar el piano i al final m'hi van apuntar quan en tenia 7, primer amb una professora particular i després a l'escola de música. A l'escola ens vam conèixer quasi totes les Oques, menys en Josep Montero (cantant) i el Miquel Biarnés (trombó, guitarra, bateria). I dels cinc, tres vam entrar a l'Esmuc: en Miquel Rojo (trompeta), Josep Valldeneu (saxo) i jo. En canvi, l'Arnau Altimir (bateria) no va poder entrar-hi perquè es va deixar el DNI el dia de les proves, i se'n va anar a estudiar al Taller de Músics.
 
En aquells anys, quins estils i gèneres musicals t'agradaven? Estaves ja posat en el reggae que vau començar a practicar als inicis d'Oques Grasses?
No vaig tenir referents de reggae fins que vaig començar a tocar amb Oques. En aquell moment, jo estava molt posat en el jazz. A l'escola de música vam tenir un profe, en Marc Vernis, que va suposar un canvi bastant gran per a tots. Fins llavors, tots havíem fet clàssica i ell ens va ensenyar tota l'harmonia moderna i el món del jazz. Recordo que allò va ser el que em va impulsar a voler continuar estudiant música.
 
L'interès pel món de la producció et va venir des que eres petit també?
No. A l'Escola de Música de Vic hi havia una assignatura que crec recordar que es deia informàtica musical, en què apreníem a gravar per pistes i a superposar-les. Recordo que em va agradar, però no va anar més enllà. El meu primer interès real per la producció es va despertar amb el primer disc d'Oques, Un dia no sé com (autoeditat, 2012), que vam gravar amb en Ricard Puigdomènech.
 


Com vas entrar a formar part d'Oques Grasses?
En Josep Montero va començar al principi de tot Oques Grasses amb una altra formació, [en què hi havia Arnau Tordera (Obeses) i Àlex Pujols (Txarango, Arribar i Ploure)]. Un dia, en Montero va parlar amb en Guillem Realp (baix) i li va comentar que volia fer una banda i ens ho va dir a mi i a l'Arnau Altimir i a poc a poc s'hi va anar sumant tota la resta.
 
Com vau gravar el primer disc d'Oques Grasses?
El vam fer amb el Ricard Pugidomènech i va ser una mica producció de tots. Estàvem tot el dia allà a l'estudi i anàvem provant coses. Llavors tampoc teníem clar què volia dir productor i produir un disc. Ens dedicàvem a fer música i ja està. Per això jo no considero que fos el productor d'aquell disc. Més aviat diria que qui més va portar la part de la producció del grup va ser en Guillem Realp. De fet, els tres primers discos d'Oques els vam fer realment una mica entre tots, tot i que en Realp i jo érem els que encarregàvem de gravar i dominàvem una mica més tot el tema d'ordinadors.
 

Durant aquell temps vas estudiar algun curs o grau per a formar-te com a productor?
No vaig estudiar res i et diria que la meva trajectòria va començar bàsicament amb tres discos, que em van donar molta experiència. El primer va ser un d'Ariana Abecasis, que crec que està despublicat. Teníem un projecte junts que no sabíem amb qui gravar-lo i el vam acabar gravant els dos. Ella va ser la primera persona que em va animar a començar a produir. El segon va ser el projecte final de l'Esmuc, que consistia a gravar versions del grup americà Bon Iver amb sintetitzadors. Vaig estar prop d'un any fent-ho d'una manera i, com que just llavors va treure un disc completament diferent del que havia fet abans, vaig necessitar canviar-ho tot i vaig estar mig any més produint-ho de nou. El tercer va ser el segon disc d'Est Oest, El gir (Helsinkipro, 2018), que vam produir conjuntament amb en Ferran Casas i on també em vaig sumar a la gira en directe, malgrat que només vam arribar a fer dos concerts i prou.
 
El primer disc en què signeu la producció Josep Montero i tu és 'Fans del sol' (Halley Records, 2019). Com vau treballar aquest disc?
Sempre s'ha dit que aquell disc el vam fer el Montero i jo, però realment va ser un disc molt coral de tot el grup. Tots van estar molts mesos dormint a casa del Montero fent el disc i també ens va ajudar en Ferran Casas en alguns aspectes. Entenc que de cara a fora ha quedat molt qui el va produir i qui el va compondre principalment, però és un disc coral tant a nivell de composició com d'arranjaments. El que sí que vam dur de forma més meditada en Montero i jo és la nova sonoritat que li volíem donar al disc.
 
Amb Oques Grasses, sempre heu treballat els discos a casa de Josep Montero. Però quan treballes per altres artistes, on graves?
Jo tinc un estudi i, tot i que els darrers discos d'Oques els hem compost i gravat a Muntanyola, jo sempre els mesclo al meu estudi. Primer vaig tenir un estudi a Vic a mitges amb en Ferran Casas (exguitarrista d'Est Oest). I fa uns dos anys i mig, vaig engegar un estudi a Sant Eugènia de Berga, que encara tinc mig en obres.
 


Com has viscut el teu creixement com a productor i que cada cop hagin confiat en tu artistes més destacats com La Ludwig Band, Renaldo & Clara o Al·lèrgiques Al Pol·len?
La feina que tinc ara m'ha vingut molt sense pensar-ho gaire. Fa tres anys volia dedicar-me a això, però tampoc sabia ben bé de quina manera. He tingut una carrera de pas a pas i estic molt agraït de poder fer el que faig, perquè m'agrada molt la meva feina. El que més m'agrada de tot és poder conèixer gent molt diferent, perquè a final amb Oques Grasses som els mateixos des de fa més de deu anys i som amics de tota la vida. Conèixer músics i artistes nous m'enriqueix molt, tant com a músic i com a persona.
 
Enfoques diferent quan treballes un disc des de la producció que quan només en fas la mescla?
No, per a mi, al final és tot el mateix. Estàs fent música i cada part compta i intentes sumar des d'on et demanen. Però és veritat que alguns cops quan mesclo acabo tocant coses de producció perquè el resultat final acabi sonant millor. Tot i això, en general tinc la sort que quan mesclo, el que m'arriba ja està molt ben produït i no cal retocar-ho gaire. Tot el que faig de so ho faig perquè crec que sona bé. No entenc aquesta feina com una cosa mecànica, sinó com una feina molt artística i creativa, i crec que per això tanta gent m'està demanant que li faci les seves mescles últimament.
 
Recentment, també has col·laborat en la confecció dels himnes finalistes per al 125è aniversari del FC Barcelona. Com et vas sumar al projecte?
Això va ser un encàrrec que li van fer al Josep Montero. Em va comentar: "mira, farem això amb l'Alizzz, t'hi vols apuntar"? I jo li vaig respondre que per suposadíssim. Em va agafar en un moment en què tenia molta feina i si no hi hagués participat l'Alizzz, segurament hauria dit que no. Però em feia gràcia conèixer-lo i saber com treballava ell.
 

Com ha estat treballar amb Alizzz?
L'Alizzz és un referent per a molta gent i el que més em va sorprendre d'ell és la visió general que té de la música. Ell no es fixa només en la composició o en la producció, sinó que ho engloba tot i té molt en compte totes les parts perquè el resultat final sigui molt acurat. L'experiència que té en els diferents àmbits li dona una qualitat molt gran a tot el que fa.
 
Davant la incertesa que envolta el futur d'Oques Grasses, creus que la teva faceta com a productor anirà a més en els pròxims anys?
Jo crec que sí. De fet, en els últims anys ja ha anat a més i no tinc la sensació que s'hagi de frenar. Si freno serà perquè necessito descansar una mica perquè fa molts anys que faig música cada dia. Però no estic gaire preocupat per aquest aspecte. Quan em pregunten què faré si Oques Grasses plega —tot i que nosaltres com a grup no hem dit res al respecte—, responc que seguiré fent el mateix que faig cada dia.
 
Per tant, Oques Grasses és una part molt important de la teva vida professional, però ja no és la que t'ocupa més temps?
Des de fa uns dos anys, pràcticament des que tinc l'estudi nou, Oques Grasses ja no ocupa la part principal de la meva vida professional. Amb això vull dir que ja no és la que més feina i temps em porta, tot i que a nivell de prestigi i reconeixement continua sent la meva activitat més destacada.