El marsellès Rodín Kaufmann, artísticament rodín, s'ha destacat en els darrers temps en la combinació de les músiques urbanes amb la cultura provençal. Als escenaris catalans l'hem pogut escoltar amb l'emblemàtic grup de polifonia popular Lo Còr de la Plana, i també amb el projecte Ficus · indica, compartit entre altres amb la cantant mallorquina Maria Hein, on ja va començar a treballar sobre els vincles entre el català i l'occità.    

Fa uns mesos rodín va publicar la seva primera cançó en català, "NiNa". Va ser una de les primeres passes d'un projecte força ambiciós i estimulant, que obeeix a circumstàncies personals i també a inquietuds culturals, i que s'anirà desplegant durant els propers mesos: rodín anirà presentant senzills, tant en occità com en català, fins a completar un àlbum llarg i dens, titulat Pereu, que comprendrà una trentena de tracks.  

Avui estrenem a Enderrock i Sons de la Mediterrània una d'aquestes noves cançons i el seu corresponent clip, "Enfant mistèri". Tant la lletra com el clip –rodat als paisatges lunars de Lanzarote– estan plenes de referents a la cultura i la història occitanes, des d'un sample de "Lei filairas", clàssic d'una de les figures de la Nova Cançó Occitana, Miquèla Bramerie, a referències a l''amor de lluny' dels trobadors medievals que van fer del provençal la llengua més prestigiosa d'Europa.     


El caràcter panmediterrani de tot el projecte i de la cançó en particular es fa patent des de l'inici, amb un text en sicilià que comenta l'origen i el significat de la paraula 'puru' –equivalent del 'pure' italià i el 'pereu' occità. En aquesta darrera llengua, 'pereu significa 'solament'. I a partir d'aquí, rodín desplega una lletra que juga amb els contraris i les ambivalències. "L'ambivalència m'interessa molt –aclareix–, tant des del punt de vista musical com de la lletra i els visuals. Faig una música aparentment lleugera que pot escoltar-se sense més, simplement per gaudir, però on també pots anar trobant referències i nous significats si indagues o busques una mica més".

Al clip, entre moltes altres referències, apareixen una sèrie de personatges, semblants als arcans del tarot –el poeta, el rei de la lluna, la tradició, el mag– que volen representar les etapes vitals i l'evolució de l'autor. "Tots tenim els nostres traumes, les nostres rutpures... I jo ara vull fer amb aquest projecte com un renaixement, amb l'occità i el català com les meves llengües d'expressió", reflexiona rodín. 

L'aproximació del músic a la cultura catalana passa per Mallorca, i això es nota en la seva parla. "Els meus primers intents d'aprendre català van ser a Barcelona –confessa–, però va ser un desastre. Però després, fa tres anys, vaig visitar Mallorca per primer cop, i a l'illa em vaig enamorar no tant del paisatge, que a Marsella ja en tenim de semblants, sinó de l'ambient popular que s'hi respira en alguns llocs on no arriba el turisme. Després hi he tornat moltes vegades, hi he fet amics com el glosador Miquel Àngel Adrover i hi he descobert una gran proximitat amb Occitània, tant lingüística com cultural". Aquesta proximitat occitano-mallorquina és el fil de la primera cançó el projecte que va presentar, "Palanca", amb un clip on ficcionava un joc que fa molt amb els amics: una mena de concurs per descobrir les semblances i les diferències entre les parles mallorquina i provençal.


Una altra de les noves cançons que ha presentat recentment és "MRS". En aquest cas, amb un clip rodat a la seva ciutat. "Tenia ganes de fer un himne, una visió de les moltes que hi pot haver sobre Marsella. M'interessava representar el costat popular de la ciutat, que és molt fort, però alhora està molt en perill. Ara mateix el centre està molt gentrificat i turistificat. Pràcticament, l'únic gran espai públic on es reivindica i es respira la llengua provençal és l'estadi de l'Olympique, que és pràcticament com un temple religiós. Per això creia que a la cançó hi havien de sortir els seus seguidors. I després, com una visió complementària, unes noies molt joves d'Arles, Les étoiles de l'avenir, que fan dansa tradicional provençal. Des de l'Estat Francès sempre se'ns ha intentat ficar en un museu, però jo crec que la cultura urbana i la folclòrica són part d'un mateix teixit viu que no s'ha de separar. I així ho he volgut mostrar al clip".

 
Ara, rodín ja treballa en un nou clip per a una nova cançó en català, "Sí o sí", que publicarà ben aviat i que com tota la resta estarà realitzat per Anaël Garcia Drieu, un jove cineasta occità (i occitanista).