El trio nascut entre el Maresme i l’Empordà és una de les propostes més fascinants de la música jamaicana feta actualment als Països Catalans. El projecte del vocalista Cookah P i la base sonora de Boom Boom Fighters recupera l’essència del reggae i el dancehall més primitius al seu tercer àlbum, Caliu (Propaganda pel Fet!, 2025).



Quins canvis podem trobar a 'Caliu' respecte als anteriors 'Family Things' (autoeditat, 2021) i 'Confit' (Propaganda pel Fet!, 2023)?
Tomàs Sánchez (saxo i teclats): Els darrers tres anys ens ha canviat la vida i ara estem en un altre punt vital de la nostra carrera. El canvi principal és que hem crescut musicalment, i això ho podrà notar sobretot la gent que va escoltar l’àlbum anterior. La producció està molt més treballada.

A diferència de 'Confit', amb aquest disc heu tingut més temps per preparar la producció i la gravació?
T.S: Sempre havíem tingut una manera molt frenètica de fer les produccions, però la màgia del nou àlbum és que hem dedicat més temps a preparar-lo. Uns dies pujàvem a Girona a fer les bases, després anàvem a l’Empordà amb el Cookah a gravar les veus i finalment quedàvem a Mataró per incloure les diverses col·laboracions amb Marcus Reggaeland, Sula, Tropiko, Javito i Esteve d’Auxili. El disc l’hem gravat a casa, als nostres Home Studios, excepte les bateries.
Joan Fité (guitarra): Caliu és un àlbum que reflecteix totalment la nostra manera de fer, i és diferent de Confit, que el vam gravar sortint de la pandèmia i encara treballàvem a distància. Quan fem un disc ens anem passant els projectes d’una ciutat a una altra i així van evolucionant les cançons. Tot i això, per a la producció hem treballat molt més junts i han sortit temes molt més elaborats.



Boom Boom Fighters beu de la tradició jamaicana adaptada a la cultura catalana, sobretot pel contingut de les lletres?
J.F: La màgia de les lletres és del Cookah P, que té una ment difícil de seguir. Nosaltres el que fem és crear una base musical que respecti i potenciï la seva bogeria.
T.S: És evident que els nostres referents són jamaicans, però som catalans i una cosa no treu l’altra. A través de les lletres del Cookah queda explícit que parla de costums i referents catalans, però nosaltres també decorem unes bases d’esperit jamaicà musicades amb la nostra personalitat.

Al tema “Passa el porró” reivindiqueu el nostre costum de beure, però Cookah P també fa una oda a la marihuana i els mals hàbits a “Weedhead”. Quina és la filosofia de les lletres?
Cookah P (veu): A les cançons ens fem pròpia una de les dites més populars a Jamaica, que és ‘Realitat, cultura i arrels’. Això significa que ens agrada mostrar a les lletres els mals hàbits, fumar herba o qualsevol altre tema explícit que representi una realitat, encara que no sigui agradable d’escoltar.
J.F: És un clàssic que un grup de reggae canti a la marihuana. Són cançons anomenades ganja tunes, i no és el primer cop que ho fem. Per exemple, al disc anterior hi havia el tema “Confit”, i si algú es pensava que parlàvem de dolços, evidentment s’equivocava.


Cookah P visita Jamaica molt sovint i sempre torna dels seus viatges amb les piles carregades de sons i idees, però la resta encara no... És un viatge que teniu pendent?
T.S: Jo tinc un sentiment enfrontat. La nostra música està inspirada en el so dels vuitanta i avui dia a Jamaica ja no existeix. La situació social és molt complicada i la capital Kingston és un gueto amb molta pobresa. És com si anessis de vacances a un barri pobre. A més, aquest any tenim dues ballarines per als directes que hi han estat fa poc i les històries que expliquen fa que no et vinguin ganes d’anar-hi.

Tal com dius, cançons com “Refreda’m” parteixen de clars referents jamaicans dels grups Heptones i Mighty Diamonds o del cantant Gregory Isaacs.
T.S: Evidentment, Boom Boom Fighters mamem de la teta musical de Jamaica, i per poder fer aquest tipus d’homenatge abans cal conèixer els Clàssics. Per això per gravar aquest disc hem recuperat algunes de les influències més importants del gènere.
 
I en el cas de Cookah P, t’emmiralles en algun vocalista concret a l’hora d’interpretar les cançons?
C.P: M’agrada fixar-me en artistes jamaicans com el dijei Super Cat o el músic reggae Gregory Isaacs, a més d’altres cantants, perquè vull que el públic que ve als nostres concerts i no els coneix gaire, quan els escolti per casualitat pugui descobrir les arrels de Boom Boom Fighters & Cookah P.

Podríem dir que la vostra proposta recupera la música jamaicana clàssica per actualitzar-la?
J.F: Més que actualitzar-la el nostre objectiu és recuperar els clàssics, perquè el dancehall ja es practicava als anys vuitanta del segle passat. Hi ha molta música jamaicana que ens agrada i la mostrem a les diferents gravacions, però encara ens falta un estil per incloure en alguna cançó, i és l’ska. Ja podem assegurar que al proper àlbum segur que hi caurà un tema skatalític.