La cantant pop gironina de només 19 anys Júlia Casadevall, coneguda artísticament com a Juls, ha estrenat el seu primer àlbum, Amb amor (Halley Records, 2025). Les cançons mostren la part més íntima en la seva carta de presentació, en la qual traspua vivències i aporta col·laboracions destacades com les dels grups barcelonins Iglú i Ginestà.



Ja has gravat el teu primer disc amb només 19 anys. Com ha estat el procés de gestació per arribar fins aquí?
Ha estat molt fort. L’any passat, abans de fitxar per una discogràfica, tenia pensat gravar un disc en tres mesos i penjar-lo a corre-cuita a les xarxes. Però, al final, he tingut un equip que m’ha ajudat i he vist que podia seguir un procés més lògic. A l’estiu em vaig dedicar a escriure cançons com una boja i des del setembre ho vam estar produint amb Genís Trani, a Terrassa. Ha estat molt bonic. És un projecte que he construït de zero i que engloba tot el que soc.

Com et defineix el teu debut musical?
És com una carta de presentació, perquè res m’hauria pogut definir millor com a persona. I com que això de la música encara no m’ho acabo de creure, escoltar el meu primer disc se’m fa molt irreal. Segurament no ho he processat del tot...

Parlem del títol, 'Amb amor'. A qui el dediques?
El títol de l’àlbum va sorgir d’un viatge amb els meus pares a Sevilla, en què em van dir que sempre escrivia sobre l’amor. I realment em vaig adonar que no em sortia parlar d’altres temes. Faig la lletra abans de compondre la melodia, i es dona el cas que sempre escric sobre el que em passa. Vaig pensar que Amb amor podria ser el títol del disc, perquè és també la firma de la meva primera carta.


Al teu perfil digital dius: “Faig música sobre el que sento i jo sento molt”. Quins sentiments expresses en aquest disc?
Són cançons molt íntimes que m’han acompanyat durant una etapa molt heavy de la meva vida. Des que he començat a fer música, he viscut moltes coses, bones i dolentes, i això m’ha portat a escriure.

Un bon exemple seria la darrera cançó, “Un problema menys”?
La lletra va sobre una relació que va durar molt de temps, però es va trencar perquè cadascuna de nosaltres tenia una percepció diferent. En el meu cas, quan estimo, estimo molt, tal com expressa tot el disc. L’estiu passat, quan vaig escriure la lletra, passava per una època en què no estava del tot bé amb mi i amb l’altra persona. Em va sorgir de manera natural i més tard, quan es va acabar la relació, em vaig adonar de per què havia escrit aquesta cançó.


A “Havaneres davant del mar” cantes: ‘El meu cor batega en català’. És una manera de reivindicar la llengua a través de la música?
És una reivindicació de la meva naturalesa. No volia dir que soc catalana, perquè és evident, sinó que el meu cor batega en català. Tot i això també sé parlar en anglès, i si algun dia vull fer una cançó en aquesta de llengua tampoc hi hauria d’haver problema. He viscut parlant en català i tota la meva família hi parla, i la cançó simplement diu qui soc i què sento. De la mateixa manera, quan escric una cançó parlant d’una altra dona, no pretenc reivindicar l’homosexualitat, sinó explicar la meva naturalesa.

Com definiries l’estil del teu primer àlbum?
No penso mai en cap gènere a l’hora de definir les meves cançons. El disc l’ha produït Genís Trani i les demos les he enregistrat amb Marc Gelabert (Iglú). Som un equip, me’ls estimo moltíssim i m’han ajudat a crear un àlbum ben equilibrat. En general, és un disc de cançons pop, però amb diversos corrents.


Què podem esperar després del teu primer pas?
Vull tocar en directe... Estic convençuda que actuarem a molts llocs que encara no em puc ni imaginar.