Provinent de Castellbisbal, però actualment establert a Barcelona, Cesc Valverde (Xicu) va ser bateria i productor de Ginestà. L'any 2021 va començar amb el seu projecte propi amb el qual ja ha publicat dos EPs, Sol (Satélite K, 2021) i 22 (Delirics, 2023), i dos discs, Blau (Satélite K, 2022) i Sacrificis (Delirics, 2024). Ahir va publicar el seu tercer EP Tu i jo no morirem mai (Delirics, 2025) on es reafirma en la seva sonoritat ultrasaturada, estètica trashy, i tenyir de tristesa i desamor les seves lletres, perquè com diu l'autor "l'amor i el desamor em fan fer música, sempre."



Fa mig any vas publicar un disc llarg, i aquest any ja has tret un nou senzill i un EP de tres temes. Et sents en una etapa prolífica musicalment?
Doncs la veritat és que sí. Em sento amb energia i amb coses a dir com a productor i com a lletrista i tinc ganes de publicar coses noves. 2025 és un any inspirador. 

Vas començar el 2025 amb la publicació del senzill "Aye", on es combina el desig amb una crítica a la indústria musical. Quin creus que n'és el principal problema?
El problema principal són molts problemes, però així a grans trets crec que falta gent autèntica i gent que soni més dura. Sobretot per part de la música urbana. Van de durs i urbans, i ni sonen dur ni fan urban. Em cansa molt que tot el que es publiqui podria agradar-li a la meva àvia. 



'Tu i jo no morirem mai' és el teu primer EP sense col·laboracions. És un projecte encara més personal del que estem acostumats?
Són cançons que m’han sortit molt per art de màgia i que en qüestió de setmanes ja estaven acabades. No he tingut temps d’ensenyar-les gaire ni de pensar en cap col·laboració. 

L'EP arrenca amb “+Temps”. Per a quines coses t’agradaria tenir més temps?
M'hauria agradat tenir més temps per haver cuidat més i millor.

En una entrevista anterior vas dir que gràcies al dolor vas arribar a la música. Has arribat a algun lloc gràcies a la música?
Gràcies a la música soc feliç. Sense ella no soc res, i he arribat fins aquí, que ja és molt!