Avui, 25 d’abril, surt a la llum la reedició del mític A l’Olympia (Ariola, 1975) de Maria del Mar Bonet, enregistrat en directe el 1975 en el seu concert al llegendari teatre parisenc. Coincidint amb el cinquantè aniversari d’aquella actuació, el segell Blau recupera el directe amb noves mescles, un nou ordre i tres cançons que, en aquell moment, no s'hi van incloure.




El 27 d’abril de 1975, al teatre Olympia de París lluïen grans lletres anunciant l’enèsim renaixement de Charles Trenet. El llegendari chansonnier de Narbona acabava de fer una tanda de recitals amb tota una orquestra. No sabem si, en alguna d’aquelles vetllades, es va animar a cantar alguna de les seves sardanes, o la composició ‘catalana’ que havia gravat un parell d’anys abans, batejada amb un títol prou original: “Boulem pamboli”. El que sabem del cert és que, aquell 27 d’abril, més avall de les grans lletres, s’anunciaven els concerts matinals d’un parell d’artistes molt més joves: Maria del Mar Bonet i Ovidi Montllor. 

El cantautor d’Alcoi va actuar-hi acompanyat a la guitarra per Toti Soler. La palmesana –que aquell dia complia 28 anys–, amb un grup dirigit per Albert Moraleda (contrabaix) i completat amb el seu germà Jordi Moraleda (piano), Josep Maria Bardagí (guitarra), Josep Maria Brotons (flauta) i ‘Papa’ Nilton (percussió). Els recitals van plasmar-se aquell mateix any en dos discos titulats A l’Olympia. El de Montllor el va editar Edigsa i és la instantània d’un dels millors moments de la seva carrera, on desgrana una petita antologia de les seves millors cançons. El de Bonet, publicat per Ariola, presentava com a novetat un parell de peces de creació recent: la musicació del poema de Miquel Martí i Pol “Romanço”, i la inspiradíssima i perfumada “Abril”, estrenada uns dies abans al Palau de la Música i dedicada al portuguès José ‘Zeca’ Afonso i a tot el corrent d’il·lusió que havia suposat, un any abans, la Revolució dels Clavells.
 

En directe, Maria del Mar Bonet també va interpretar tres cançons emblemàtiques, “No voldria res més ara”, “Cançó per a una bona mort” i “Què volen aquesta gent?”, que finalment no van ser incloses a l’àlbum i que ara s’han rescatat a la reedició que el segell Blau presenta avui coincidint amb el cinquantè aniversari del concert. L’enginyer Mateu Picornell ha estat el responsable de la revisió, que reordena les cançons d’acord amb l’ordre en què van ser interpretades i que n’ha millorat les mescles, fent que les aportacions dels músics sonin molt més clares i properes.

Com totes les primaveres, aquella també va passar. Va arribar l’estiu i Bonet va cantar per primer cop en un espai que seria important per a la seva trajectòria a la plaça del Rei de Barcelona. Per cert, igual que ells dos, Trenet també va voler plasmar el seu propi testimoni discogràfic d’aquell abril olímpic a París amb un altre àlbum en directe deliciós, Olympia 75 (CBS, 1975).