Havies escoltat Sau abans de rebre la proposta de ser el nou cantant del grup?
Sí, i tant. No en coneixia tota la discografia, però sí les cançons més conegudes. A més, com que soc de Llançà, sempre m’han parlat de Carles Sabater. Des de petit, quan la gent sabia que em volia dedicar a la música, em deien ‘hi havia un cantant molt bo que era d’aquí...’. A l’escola tenia una mestra que sempre ens posava cançons de Sau. És a dir, que conec el grup des de ben petit. I, com a curiositat, vaig néixer pocs dies després de la mort de Carles Sabater.
Sent de Llançà, amb aquesta coincidència cronològica, i tenint un físic amb certes similituds, ros i d’ulls blaus, no et fan por les comparacions?
No, gens, perquè no intentaré pas assemblar-me a Carles Sabater. Suposo que si m’han escollit de cantant és perquè volen que sigui jo mateix. No soc cap imitador. Intentaré fer-ho tan bé com sàpiga, i tal com sento la música. I sempre conservant les arrels i respectant al màxim el treball de Sau.
Carles Sabater Foto: Juan Miguel Morales
Suposem que deus haver fet una immersió a Sau. Què t’ha sorprès més?
M’ha sorprès que, en certs aspectes, els valors del grup són similars als meus. Penso que podem encaixar molt bé. M’ha sorprès la seva humilitat, sobretot a les entrevistes. El fet que, tot i ser una de les bandes catalanes més famoses, en aquella època eren una gent molt humil. Això m’encanta i em fascina.
Hi ha alguna cançó que hagis descobert fa poc i que t’agradi especialment?
Sí, “Perestroika”. És una cançó preciosa feta amb un piano i uns acords molt senzills, però que a la vegada m’arriba a l’ànima. És una peça increïble que tinc previst de versionar i publicar al novembre.
Has conegut a Pep Sala. Com va anar la trobada?
Molt bé! Encara no hem tocat ni una nota junts, però ens hem conegut personalment i em sembla un home encantador. Té un sentit de l’humor molt gran i sempre intenta arrencar-me un somriure. Penso que ens entendrem molt bé. Si fora dels focus hi ha bona entesa, l’escenari multiplica aquest bon rotllo. No en tinc cap mena de dubte.
Com simultaniejaràs la presència a Sau amb la teva carrera com a solista?
Dedico la major part del temps a la música. Ja tinc noves cançons i això em dona tranquiŀlitat, però estic impacient per donar-les a conèixer. Tinc ganes de presentar “Sense espines”, que parla de la cultura catalana, amb notes de la sardana “La Santa Espina” fent-ne una versió moderna i alegre. A veure si la gent jove s’apunta a ballar sardanes! Reprèn la idea del tema que ja vaig estrenar l’últim Onze de Setembre, “Ball de bastons”, que fusiona “Els segadors” i “Sardana p’en Berto” i que mescla el so de la sardana i l’havanera. M’interessa la idea de recuperar cançons tradicionals.














.gif)


