En els últims quatre anys, la barcelonina Julieta s’ha convertit en tot un referent pop. Des del seu debut amb Juji (MusicBus, 2021) fins a 5AM (MusicBus, 2023), ha demostrat ser una diva del pop, i ara, ho consolida amb el nou disc, 23 (Sony Music, 2025). En aquest, la cantant ha creat un seguit de contes inspirats tant en personatges del seu voltant com en ella mateixa i que parlen de l’amor des de tots els vessants. En parlem amb ella. 



Acabes de publicar el teu quart treball, '23'. Com estàs? 
Estic molt contenta, la veritat, però també nerviosa i emocionada. Soc un garbuix de sentiments. Al final, fer aquest disc ha sigut un procés molt intens i profund, i ara ensenyar-lo a tothom és emocionant perquè crec que és un treball que tocarà molt a la gent. Per altra banda, ha sigut un procés mental molt boig. El públic veu la part de l’artista de les cançons i els concerts, però no s’imagina tota l'esforç mental que implica. Si que és veritat que per fer 23 m’he rodejat d’un equip professional, amb Virgili Jubero a la direcció creativa, que ho han fet tot més fàcil, però, així i tot, m’ha explotat el cap amb tot el que hem fet.
 
Com has viscut la creació de '23' treballant amb una gran multinacional com Sony Music?
He pogut treballar amb un productor increïble, en Pau Vehí ‘Phoac’, i amb en Santiago Grau ‘Grauu’. També he tingut l’oportunitat de gravar amb una orquestra, que és una cosa que m’ha fet molta il·lusió: mai m’hauria imaginat poder estar a l’estudi gravant les cordes en directe. Vocalment, també m’he exigit més; he volgut donar noves dinàmiques a les cançons per poder trobar un punt més interessant a la música. Tot està més pensat i treballat, i he pogut veure una Julieta més madura davant d'aquest projecte. 

El títol fa referència a la teva edat. El disc narra les experiències d’aquest últim any?
M’agrada pensar que els meus discos representen el que he viscut a cada moment. A partir d’aquí, m’he inspirat molt en el meu entorn a Barcelona, en les amigues i els amors. Crec que és molt contemporani, però alhora vist amb un punt de nostàlgia i melancolia. Això sí, sempre des de l’optimisme. Jo no m’esperava per res del món acabar sent cantant. La meva vida ha canviat radicalment i això m'ha fet veure que sempre has d’esperar qualsevol cosa, però de manera positiva, romantitzant la idea del caos i apreciant el que ens passa sense tanta rigidesa mental.


A la introducció del disc, “Els contes”, parles d’històries per anar a dormir. Els temes són aquests contes que introdueixes?
Cada cançó és un personatge d’un conte per anar a dormir. Amb aquestes històries retrato diferents elements de la infantesa, però els trenco i els canvio per uns de nous amb un punt més caòtic i boig. M’agrada romantitzar els contes i fer dels personatges de la meva vida els seus protagonistes, mostrant com van evolucionant amb mi. El màxim exponent d’això és “Loba”, un tema que mostra una Julieta nova, una altra cara més forta de mi que he convertit en un nou personatge dins aquest recull d’històries. 

Vas presentar aquest nou disc amb “Taxi” i “M’oblido d’oblidar-te”, que tot i que tenen una temàtica similar, l'amor, són alhora molt diferents estilísticament parlant.
Una de les gràcies del meu projecte és aquesta diversitat. Tinc moltes cares i m’agrada tant fer pop comercial com cançó d’autora, i per aquest disc m’agradava la idea de fusionar-ho tot en un ‘pop romàntic’, que dic jo. Tot és pop i la meva veu és l’element principal, però una cançó i l’altra tenen poc a veure. He volgut jugar amb les barreges fins a trobar el punt que buscava.

Però no només cantes a l'amor romàntic, també dediques una de les cançons a l'amistat. Quan decideixes fer “Bruna”?
És una història curiosa. Jo estava en un camp de producció, portava deu sessions seguides i tenia el cap a punt d’explotar, estava molt saturada. Abans de començar l’última sessió, que teníem a la nit, vaig sortir per no pensar més a escriure sobre amor romàntic. Llavors vaig pensar a escriure-li una cançó a la Bruna. Enfocar l’amor des d'un altre vessant. Fer una cançó a l’amistat que inclogui les nostres mares, que també són molt amigues. Va ser el primer tema que vaig fer del disc i l’últim que vaig acabar, perquè quan el vaig fer tenia tan clar que havia de sortir, que no em va preocupar deixar-lo pel final. 


Què t’ha inspirat musicalment per fer aquest ‘pop romàntic’?
He indagat en molts tipus de pop, des d’un rotllo més Kylie Minogue, Britney Spears o Lady Gaga, encara que no ho sembli, fins a un Oques Grasses o un Albert Pla, sobretot amb el disc Anem al llit (BMG Music Spain, 2002), que havia escoltat molt quan era petita i que ha estat molt referencial fent 23. Són tot facetes meves també, i no en puc abandonar cap. Sé que en el meu projecte hi ha gent que prefereix una cara o l’altra, i segurament també n’hi ha que no n’entenen cap, però crec que a poc a poc la gent va veient que jo soc totes aquestes parts. A més, necessito fer-ho així per quedar contenta amb el projecte.

T'ha fet por en algun moment que el teu públic no acceptés alguna de les teves parts?
Jo entenc que el meu projecte no és fàcil. Fins i tot la gent que treballa amb mi m’ha dit que li costa d’entendre i que és difícil d’enfocar, perquè no té un lloc exacte. És veritat que, a nivell d’estratègia, s’ha de pensar en alguna cosa més concreta, però jo no puc encaixonar-lo en un lloc concret. Però si que tinc por, sobretot que els comentaris m’acabin influenciant i deixi de fer la música que m’agrada i que acabi dubtant de mi mateixa i del que faig. Vaig tenir una època de no saber què feia ni cap a on anava, però amb aquest disc m’he reafirmat, he vist qui soc jo i del que soc capaç. 
 
Aquest disc també pot sorprendre a tots els que deien que et passaries al castellà. 
En aquest sentit, no he canviat en absolut. En tots els meus discos sempre he fet meitat i meitat, i que la gent se n’estigui assabentant ara no és problema meu. Canto en castellà des de fa molt temps, el que passa és que la gent m’ha conegut més pels temes en català, que són els que més han sonat. Però jo parlo castellà i català per igual, i tinc referents en castellà, a més que crec que té la seva vibra, sense ser estratègica ni res. És com soc jo genuïnament i, com he dit, no vull escollir entre haver de fer una cosa o l’altra. 


A “Tornado” dius 'mi vida este último año se sintió como un tornado'. Ha sigut difícil de gestionar, tot el que has viscut?
L’altre dia mirava fotos dels primers concerts que vaig fer, fa tres anys, i sembla una altra vida. És una bogeria, un tornado que ha passat per la meva vida. Però m’encanta, no canviaria per res del món el que he viscut aquest últim any perquè m’ho he passat superbé. Òbviament, tot a la vida té els seus alts i baixos, i hi ha hagut moments difícils de gestionar mentalment, però tinc la sort de tenir un entorn molt sa que m’ha donat molt suport en tot moment. 

Cap al final d’aquesta cançó bufes les espelmes dels '23'. Què significa el teu aniversari?
Sempre acabo plorant el dia del meu aniversari. Em passa des que tinc ús de raó. Soc una persona nostàlgica i aquest és un dia de pensar en tot i reflexionar sobre el que he viscut, la gent que he tingut a prop, els que han marxat… Ploro d’emoció recordant tot això. I en aquesta cançó volia deixar constància d’aquest moment. El tema també parla del pas del temps, i el dia de l’aniversari és justament el moment en què queda constància que els anys passen.