Després de quatre anys de guaret, Joan Pons ‘El Petit de Cal Eril’ torna avui amb nou disc. I a Cal Eril no es fa res sense que sigui singular. El novè àlbum, Eril Eril Eril (Bankrobber, 2025), té un títol amb moltes lectures, però segons l’autor “cal llegir-lo com un professor de filosofia que et diu el cognom tres vegades”. El disc ha estat gravat com un fals directe pel gadità Paco Loco, l’ha produït el britànic Luke Temple i l’ha masteritzat la novaiorquesa Heba Kadry.



El treball manté l'estil habitual d'El Petit de Cal Eril, amb un pop tranquil i reposat. La gran novetat d'aquest disc, però, és la prominència de les guitarres, que transiten tant per ambients tranquils com d'altres que freguen la psicodèlia, i la pèrdua de protagonisme dels teclats.

Quant a la posada en escena, amb el seu trio fidel –Jordi Matas, Ildefons Alonso i Dani Comas– han estrenat una gira “diferent”, de manera s’ha empescat fer els concerts dins un iglú de vent. Es tracta d’un embolcall construït per l’artista igualadí Jordi Enrich, que treballa amb material de globus aerostàtics caducats per a l’enlairament. “Hem escollit teles de colors de globus que encaixaven amb la nostra estètica per construir l’espai dels concerts. És un artista superobert i superamant de la música; estem supercontents i superintrigats per veure com aniran els directes”, assegura Pons. Dins aquest iglú, que s’ha d’instal·lar en espais tancats per seguretat, hi tindran cabuda 350 persones.

Tot i això, no és el primer cop que un artista català planteja una gira amb una escenografia portàtil. Hi ha l’experiència de Marc Parrot amb Refugi (2018) dins una iurta, o l’aposta fallida –per la pandèmia– de Txarango amb El gran circ (2020) en una carpa circense. La filosofia d’El Petit de Cal Eril és “poder triar en un món que no deixa fer-ho a gairebé ningú”. Els concerts de presentació d'aquest nou treball seran del 10 al 13 de juny a l'Ideal de Barcelona, el 26 de juny a Lleida, el 23 de juliol a Tarragona i el 20 de setembre a Girona.